Guatemala 2014

Xela, Chichicastenango, Atitlan, Antigua, Semuk Champei, El Remate, Tikal, Rio Dulce, Livingstone - 1 a 19 d'agost

El camí des de San Cristobal, a Mèxic, fins la frontera són unes dues hores, que vàrem fer acompanyats d'una noia molt simpàtica d'EEUU, una italiana, una parella d'israelites que anaven una mica de guays, una dona insuportable d'EEUU que no parava de queixar-se i buscar pegues a tot, i quatre surcoreans que no van parar de parlar en tot el trajecte fins a Guatemala. De tots els que anàvem dins el bus érem els únics que anàvem a Quetzaltenango (Xela). Pel camí, passem per uns pobles amb algunes cases destrossades, es veu que es deu a tensions entre catòlics i evangelistes, o alguna cosa així de problemes de religions... molt fort. Un cop a la frontera mexicana, pensàvem que havíem de pagar 306 cadascú, tal com ens havien dit que van fer na Joana i en Jordi, però a nosaltres no ens van fer pagar res...yujuuuu! Un cop a la frontera de Guatemala, sí que ens van fer pagar 10Q (quetzals) cadascú però ho vam fer encantats després d'haver-nos estalviat els d'abans, al cap i a la fi és 1€. Doncs la senyora gringa ja es va queixar, i després estava obsessionada en buscar-li tres peus al gat a tot... Com que vam haver d'esperar una hora a què vingués el bus de Guatemala, vàrem aprofitar per menjar dues racions de patates fregides per 10Q, que no sabem si és molt o poc, la veritat que amb el canvi de moneda ens farem una mica un lio... Finalment arriba la camioneta i marxem. El paisatge ha canviat força, i anem per una carretereta per entre les muntanyes verdes, molt verdes. Ens sembla preciós, no pensàvem que anés a canviar tan de cop i volta. Un cop a 4 Caminos, ens deixen a una benzinera tirats i ens diuen que en 5 minuts ens vénen a buscar, que ja estan de camí. Ja sabem que 5 minuts són una mica més, així que ens armem de paciència. Passen 5 minuts, en passen 10, 15, mitja hora... quan ja gairebé portàvem una hora i estàvem a punt d'aixecar-nos per agafar un chicken bus, per fi arriben i ens porten a Xela, a uns 15 min. Després d'instaŀlar-nos a l'hotel occidental, bastant cutre (120Q la primera nit, i 100Q la segona, ja que demanem descompte), sortim al carrer i ens trobem un acte de l'elecció de la reina indígena, on veiem com es presenta una candidata. Fem una volta pel parque Centroamérica i els edificis dels voltants, que semblen trets d'alguna ciutat italiana, i mengem unes garnachas i una espècie de quesadilla a les paradetes. Anem a una agència i contractem la sortida a les Fuentes Georginas (115Q). A la nit sopem al restaurant Shabam, just al costat de l'hotel, les recomanacions de na Joana i en Jordi aquesta vegada no han estat massa encertades...

L'endemà ens llevem d'hora per anar al mercat de San Francisco el Alto, el més gran de Guatemala. Anem a buscar el nostre 1er chicken bus a la rotonda, pugem i ens esperem a què s'ompli. En els seients de dos hi anem tres, tb hi ha gent de peu sense seient i entren venedors de diaris, cacauets, xicles, bolis, ... Una experiència tant divertida com incòmode, tant que no podem gaudir del meravellós paisatge de muntanya. Viatge de menys d'una hora x 5Q. El mercat és molt autèntic, és per ells, gens turístic, les dones van vestides amb molts colors, porten les compres al cap, i empentes moltes empentes, així és com la gent s'obre pas per aquest entramat de carrers amb paradetes de tot tipus: teles, sabates, cinturons, verdures, fruites, espècies, drogueries, gallines, ... Els venedors diuen quan passes per davant: 'que desean, que gustan, pasen y vean, que se les ofrece', o allò que ofereixen. Tb veiem vàries persones al carrer amb productes miraculosos que ho curen tot, envoltats sempre de gent. Ja a Xela anem a dinar a les parades de sota la plaça, les més cutres i barates, pro tot molt bo (sopa de res i pollo pibian més begudes per 35Q). A les 14.30h sortim en microbús cap a les fonts termals i coincidim amb una noia catalana, una noia de suïssa i una parella tb catalana. Passada una hora arribem tot passant per uns paisatges molt bonics, que poc a poc es van enterbolint x la boira. El lloc es preciós i està be xq no hi ha molta gent, pro la boira és molt densa. Tenim un moment de sol, però dp tb ens plou una mica. Estem dues hores, pro el temps passa molt lent en aquestes aigües calentes (per l'efecte d'un volcà) tot i la bona companyia. A la tarda-nit fem un paseito, sopem algo (coincidim amb la noia catalana) i fem una birra al bar del costat de l'hostal, amb música en viu, total l’escoltaríem igual dd l'habitació...

 
Ens llevem a les 6.20, deixem les motxilles fetes, i agafem un microbús cap a la terminal x agafar un bus direcció a la Laguna de Chicabal. Ens costa una mica pro finalment dp de molt preguntar pugem al chicken bus que ens deixarà baix de tot del volcà, al cràter del qual hi ha aquesta meravellosa llacuna sagrada Maya. Pensàvem fer el camí a peu, 1er el senyor Juan (tal com diu la Lonely) ens ofereix pujar-nos per 50Q, una burrada, així que seguim amb la intenció de fer-ho a peu. Ni de conya. Per sort 5 minuts dp ens agafa un pagès que ens puja en la seva ranchera per 5Q, així si! I encara sort! Ja que el camí és llarguíssim i empinadíssim, haguéssim trigat hores, bé, no se si ho hauríem aconseguit... A mig camí agafa a un grup d'11 anglesos al darrere, nosaltres anem davant tot xerrant amb el simpàtic conductor. Ens deixa encara a una bona caminada, 1er amunt i dp avall fins a arribar-hi: espectacular. Just enganxem una representació d'una cerimònia maya que estàven gravant i tornem a coincidir amb una nova parella de catalans. Decidim deixar la cerimònia x fer la volta al llac, tot veient altars Maya (flors, creus, fogueres). Tot molt molt bonic, poc a poc es va emboirant així que tornem a pujar ràpid per anar al mirador, de baixada ens agafa un altre senyor amb ranxera, i l'últim tram el tornem a fer amb el primer pagès, ara dalt de tot de la càrrega que porta de baixada. Per tornar anem amb el 1er microbús que passa, que fa una mica de volta pro anem bé de temps. A Xela agafem motxilles i anem en microbús a la rotonda, on agafem un 1er chicken bus cap a Cuatro Caminos, un 2on cap a Los Encuentros (viatge infernal, ja que anem assentats a les puntes del passadís i hi ha mil corbes) i finalment un microbús cap a Chichicastenango (1.25Q, 3Q, 15Q i 5Q) que arriba cap a les 17h.

Caminem fins a la plaça de l'esglèsia buscant Casa Conchita, però està ple així que anem al camí del cementeri on n'hi ha dos junts i ens decidim pel menys cutre: Mashito hotel (80Q). Sortim a fer una volta mentre ens preparen l'habitació i com estem tan cansats tornem a estirar-nos una estoneta abans de sopar.

Ens llevem a les 7.30 per evitar turistes al mercat, i dp d'esmorzar al mateix lloc que havíem sopat (La Parrilla), comencem a voltar mirant les parades d'artesanies, tot molt colorit i llaminer, així que caiem en algunes temptacions (màscares d'animals i altres xoradetes). Tb entrem a dins del mercat, que sembla que és on hi ha les botigues més per a ells, i fem un liquado de síndria. L'església d'aquí és semblant a la de San Juan Chamula, ja que també combinen rituals cristians i mayes, tot i que aquí les escales estan plenes de floristes i gent i a dins l'església fan una missa ben concorreguda, i és que a Guatemala la gent és molt creient. Fem una voltassa fins al preciós cementiri de colors (tant les casetes-nínxols com les creus clavades a terra), on tb presenciem un ritual maya. Encara fem una volteta més pel mercat i ja cap a les 12 anem a buscar el chicken bus cap al llac Atitlan (1er un bus cap a Los Encuentros, després un altre a Sololà, on comencem a veure alguns homes amb el vestit tradicional, i un tercer fins a Panajachel; en total 10,5Q pp). En aquests busos hem coincidit amb una noia canadenca que ja l'hem trobat uns quants cops i tb va a san Pedro. És el moment d'agafar la llanxa que ens porta cap al nostre destí (25Q pp).

Un cop a san Pedro ens decebem una mica pq veiem que és molt turístic, però bueno... Busquem per tots els hotels que trobem i al final ens quedem al Maria Elena per 100Q la nit. De les 6 nits que fem a San Pedro, dues les passem al Maria Elena i les altres quatre a l'hotel Peneleu (50Q la nit!!). Al principi de la nostra estada ens comença a afectar el mal de panxa i les cagarrines, així que els dos primers dies els dediquem al repòs absolut, al restaurant shanti shanti, que és tranquil·let i té unes bones vistes del llac, i al pollastre a la planxa amb arròs i camamilla. A partir del tercer dia ja comencem a visitar pobles: San Juan té molts murals i no hi ha gaires guiris, és bonic, però per estar-s'hi no hi ha hotels que valguin la pena i barats; San Marcos té molt bones vistes als tres volcans i és molt tranquil i fem una excursió pels camps per anar d'un barri a un altre; Santa Cruz és totalment local, turisme zero i per pujar al poble hi ha un camí que déu n'hi do, nosaltres el vam fer a peu i tela. Tots els pobles tenen pujada per arribar-hi però aquest s'emporta la palma. Una altra cosa que hem fet és banyar-nos al llac amb uns nens molt simpàtics, el Moises i el Mike, que aprofitaven per rentar-se el cap amb xampú. El dia que anem a Santiago, fem molt de guiris, i ens claven 100Q només per anar i tornar en llanxa, hem pagat dues nits d'hotel per anar a un poble de merda amb un deu inventat que fuma i beu aiguardent, el famós Maximón... una decepció! Tot i així, a la nit mengem peix en un dels millors restaurants que hem sopat en el que portem de viatge, el Clover (100Q).

El divendres 8 és l'aniversari del Sergi, de bon matí agafem un kayak pels dos i travessem el llac fins a San Marcos, una matada però ben xula, voregem una mica la costa fins a trobar-nos una platja per a nosaltres sols, un goig. Passades dues hores i mitja tornem el kayak (40Q) i ens prenem l'últim dia a Atitlan amb la calma.

S'han acabat les nostres vacances dins de les vacances, avui toca dia de viatge des de San Pedro fins a Antigua en chicken bus (25Q pp). Sortim a les 9 des de la plaça de l'església i fem canvi a Chimaltenango per arribar a Antigua a les 13.30. Antigua va ser la primera capital de Centreamèrica quan estava tot junt, però després de varis terratrèmols que van afectar molt a la ciutat deixant moltes esglésies en runes, van decidir canviar-la de lloc a l'actual Guatemala City. És una ciutat bastant maca i ens recorda una mica a San Cristóbal, pels carrers empedrats i l'aire decadent. Un cop allà, anem a l'hotel Camposeco, que ja teníem reservat (175Q), res de l'altre món i sortim a dinar a la tenda La Canche. Ens comença a ploure i no para en tota la tarda, tot i així fem una volteta per sota la pluja. A la nit hem quedat amb l'Stephan, un amic de na Cirer que porta uns tres anys treballant en la Cooperació Internacional Alemanya. Ens costa una mica trobar el lloc on havíem quedat, però al final ho aconseguim tot i que arribem una mica tard. Descobrim la marca Cabro de cervesa, que es la més bona de totes les que hem tastat a Guatemala i anem a sopar a un italià d'una pizza boníssima i caríssima (220Q). La trobada amb l'Stephan és molt agradable i ens convida a dormir a casa seva la nit següent, cosa que acceptem encantats.

L'endemà quedem amb l'Stephan a les 8 per esmorzar i marxem a fer una ruta turística en cotxe... quin nivell! Primer pugem a un cerro on hi ha un restaurant i algunes exposicions de pintura, escultura... és un lloc una mica exclusiu i descobrim una nova cara de Guatemala que no havíem vist fins al moment, a part de conèixer l'obra de l'artista nacional Efren...i d'observar les erupcions de cendra del volcà de Fuego. Després anem al cerro de la Cruz i finalment baixem a la ciutat un altre cop per dinar unes pupusas salvadorenyes i visitar alguns monuments més. A la tarda ja marxem a casa de l'Stephan i fem unes birres i sopem. Sincerament, no podríem tenir un amfitrió millor, ens tracta superbé, a més d'explicar-nos moltíssimes coses sobre els guatemaltecos i la seva cultura. Ha estat un plaer poder compartir aquests dos dies amb ell.

Al matí, ens llevem d'hora, tot i que no massa, es veu que els dilluns al matí per anar a Guatemala City, o vas a les 5 del matí o a partir de les 8, nosaltres ens vam decidir per la segona opció... vam anar en cotxe amb l'Stephan i des de la seva feina vam anar en taxi fins a la zona 1, on hi ha les oficines de la monja blanca, que és el bus que ens portarà fins a Cobán. Quina és la nostra sorpresa quan arribem allà i ens diuen que els busos surten d'allà però que els passatgers l'agafen a un altre lloc i que hem d'agafar un altre taxi que ens costarà uns altres 60Q... per sort hi ha dues noies molt simpàtiques de Philadelphia que els ha passat el mateix que a nosaltres i parlem amb elles per compartir gastos. De mentre estem parlant, el conductor del bus ens diu que ens portarà fins a l'altra estació d'on teòricament surt com a favor pel mateix preu (50Q)... tanta sort! Després de 5 hores, a Cobán canviem de bus per anar fins a Lanquin (30Q), i ens adonem que la gent ja no és tan respectuosa i tradicional com a les highlands. En aquest trajecte apareixen una mare i filla israelís i anem per un camí bastant horrorós, baix una gran turmenta i ben estrets durant dues hores fins al nostre destí final. Arribem que ja és fosc, i com tots anem al mateix hotel El Retiro, ens porten amb una camioneta ranxera al darrere asseguts en uns bancs que es van deteriorant per moments. Allà, aconseguim la cabana Jaguar amb bany compartit per 120Q, amb alguna cuca inclosa, però estem en un lloc idil·lic al costat del riu, de no ser perquè està ple de gringos. Anem a sopar a un restaurant més barat acompanyats pel gos de l'hostal, que bategem com a Hermes (en honor a 'El mundo de Sofia', el llibre que s'està llegint el Pere).

L'endemà, ens llevem disposats a marxar cap a Semuk Champey de bon matí, abans que arribin els tours, però plou molt. Anem a esmorzar mentre decidim si finalment seguim endavant o esperem un dia més per veure si ho podem veure en millors condicions. A l'aquwheather del Sergi diu que a la tarda millora però un senyor local diu que plourà tres dies seguits sense parar pel canvi de lluna... després d'això decidim anar, total... si demà també ha de fer mal temps no té sentit perdre un dia... Agafem un pickup (ranxera amb plàstic per sobre), que ens porta per un camí molt malparit durant una hora, tot i que només són 9km. Un cop allà, decidim entrar a unes coves per 60Q amb un grup d'anglesos, a veure si així para de ploure. Les coves són prou divertides, vas tot el temps per dins l'aigua amb una espelma a la mà, pujant i baixant escales, pujant ràpels sota una cascada, nedant amb una mà, escalant per després saltar a un petit llac, tobogans,... Una experiència molt divertida, però una mica perillosa, que ens deixa bastant tocats. Balance de daños: Pere amb algunes pelades a les mans i mal a la cama després d'haver-la ficat a un forat que no havia vist, Sergi més malparat amb fort mal al peu després de l'escalada per culpa d'una relliscada que també li trenca la sabata. Sortint de la cova fem alguns salts des d'un gronxador al riu i des del pont fet pols de l'entrada on un cotxe es queda encallat quan es mouen els inestables llistons de fusta que hi passen per sobre. Deixem el grup i tirem cap al parc, ja ha deixat de ploure i sembla que el dia es comença a estirar...yujuu! Primer de tot anem a les pozas a refrescar-nos una mica i a dinar. Després, tot i el peu del Sergi, pugem per un caminet d'escaletes d'una hora fins al mirador. Finalment tornem a refrescar-nos a les piscines un altre cop i sortim. No hem parat de creuar-nos amb les israelites, les americanes de Philadelphia, i els anglesos en tot el dia. A la tornada, el bus local ja ha marxat i hem d'anar preguntant a les ranxeres que van baixant amb tours si ens porten, al final una ànima caritativa s'apiada de nosaltres, previ pagament de 20Q. Ja a l'hostal anem a prendre una birra a la terrassa del restaurant que dóna al riu, on ens trobem un altre cop amb les americanes i seiem amb elles. De sobte, el riu es converteix en una autopista de ratpenats, una cosa increïble, durant una mitja hora no paren de passar-ne, ens quedem tots bocabadats. A la nit sopem a l'hostal mateix de bufet per 60Q.

L'endemà marxem cap a Flores amb un tour que vam contractar amb El Mago per 115Q, és el mateix autobús que els gringos del nostre hotel que l'han contractat per 150Q. El viatge es fa molt llarg i pesat, però coneixem una altra noia d'EEUU molt simpàtica que parla molt bé en espanyol. Un cop a Flores, som els únics que anem a El Remate, així que agafem un tuc tuc fins a la terminal. Allà, ens diuen que ja no hi ha més busos així que agafem un taxi amb una parella d'holandesos i una noia guatemalteca. Un cop allà, el taxista no ens vol portar fins als hostals així que ens toca caminar 500 metres per la vora del llac Peten Itzá fins a casa Ernesto (80Q per habitació amb bany compartit).

L'endemà decidim fer relax, a veure si el peu del Sergi es recupera una mica abans d'anar a Tikal, així que ens passem gran part del dia a les palapas del mollet que hi ha davant de l'hostal i pujant i baixant del poble per menjar, buscar informació sobre tours a tikal, buscant wifi (tasca impossible), anant al ciber finalment... A la nit, anem a sopar a la veïna, però ja està tancada, així que anem dues portes més enllà i ens trobem al fill de la casa i una alemanya que porta uns deu anys visquen a Guatemala, fumant porros un darrere l'altre i bastant perjudicats... Mentre esperem el sopar ens posem a parlar amb ells i ens conviden a una caladeta... bufff. Ens fa molta gràcia la situació però sobretot l'alemanya que a cada frase i fica dos o tres shnik (paraula comodí).

L'endemà ens llevem a les 5.15, ja que a les 5.30 ens passen a buscar per l'hostal, al final hem agafat només l'anada per 30Q pp. Just arribant al parc (entrada 150Q pp), dins de la furgo, se'ns presenta un guia que es diu Israel. Que fort! És el guia que tant ens havien recomanat en Jordi i na Joana i que pensàvem que ja no podríem contractar, ja que ells ho havien fet des de Flores i nosaltres havíem anat al Remate... pensem que és el destí, així que el contractem per 80Q pp, però ens fa un tour privat, ja que ningú més s'anima. El noi sap moltes coses, tant del món maia com del món natural i ho viu molt. El primer de tot que veiem són tucans!! Ssíííí, por fin!!! La nostra obsessió al final s'ha vist recompensada!! També veiem un coatí, molts monos aulladores, molts monos aranya, i més tucans entre d'altres ocells. D'entre les runes destacar les piràmides IV, V, I i II, tot i que tot val molt la pena. Per tornar ens fiquem a un altre bus que ens porta a El Remate per 25Q i aprofitem que fa bon dia per fer una última capbussada al mollet. Recollim les motxilles i marxem cap a Flores a fer l'última nit a l'hostal El Mirador del Lago (90Q amb bany privat), ja que així estem més a prop de l'estació per marxar cap a rio dulce. Flores no ens sembla tan horrorós com ens ho havien pintat, però ens agrada més El Remate. Fem una volta pel poble, que en mitja horeta ja el tens vist, i ens n'adonem que s'està enfonsant, de fet ja hi ha llocs on l'aigua ja inunda el carrer, en uns quants anys la primera fila de cases estarà tota inundada, sort que el poble fa com una muntanyeta perquè si no ja es podrien anar buscant un altre lloc per viure. A la nit sopem en uns xiringuitos que posen al carrer just entrant a l'illa, on mengem uns tacos bons i barats.

Al matí, agafem el bus de línia normal que surt a les 10.30 des de Santa Elena fins a rio Dulce (65Q), tot i que tothom ens envia cap al turístic que val 100Q. El bus triga unes 4 hores i pel camí no veiem les extensions de pedra blanca que ens havien comentat fruit de la desforestació... D'acord que hi ha molt camp i molta pastura, però això de les extensions blanques nosaltres no ho hem vist. Al bus coincidim amb unes noies basques, que al principi ens costa molt esbrinar d'on són, però marxen directament a Livingston. Nosaltres ens quedem una nit a rio Dulce perquè al matí volem anar a finca Paraiso, així que després de voltar bastant trobem habitació al centre del poble a Habitaciones Sindy per 120Q. Fem el carrer principal amunt i avall unes quantes vegades i al final ens decidim per anar a sopar aviat, ja que no hem dinat encara. Sopem una tortilla de farina amb formatge, pollo i condiments boníssima i després ens prenem un licuado a La Bendición de Dios, i no és l'únic local que té nom religiós...

L'endemà, esmorzem a la Bendición de Dios un altre cop i marxem amb un col·lectiu fins a la finca Paraiso, que és un lloc on hi ha un riu amb una cascada d'aigua calenta. El lloc és bastant xulo, tot i que el fetque sigui diumenge fa que hi hagi molta gent. Per sort, ens hem llevat d'hora i podem gaudir una estona sense gaire gent abans que arribi tota la marabunta de domingueros. Ens banyem a l'aigua freda del riu, ens fiquem sota la cascada d'aigua calenta, pugem a dalt de la cascada i seguim el rierol fins a arribar al seu inici des d'on surt de les roques, el Sergi es fa un bany de fang, saltem des de dalt de la cascada al gorg... A les 12 o així marxem, perquè hem d'agafar una llanxa a les 14 h que ens portarà fins a Livingstone en un petit tour. Abans de sortir, dinem d'un peix i un tros de pollastre a una senyora que hi ha prop de l'embarcadero. El tour consisteix a passar per davant del Castillo de San Felipe, que és un fort espanyol que van utilitzar per defensar-se dels pirates; després comencem a baixar a tota òstia pel rio Dulce i el seu golfete durant una mitja hora sense cap explicació i fent uns salts que ens deixen el cul fet un desastre; finalment aminora la marxa i ens comença a explicar alguna coseta, passem per l'illa dels ocells, després parem a unes aigües termals, que no tenen ni punt de comparació amb les del matí, i també passem pel canó, que ens agrada força, naturalesa pura. Tot això, mentre anem deixant pel camí a algunes persones a casa seva. Al cap i a la fi arribem a Livingstone i ens deixen al moll, on un senyor ens fa un tour pels hotels més barats i cutres de la zona. Al final acabem al Rio Dulce en una habitació rollo casa de fusta amb lavabo incorporat per 100Q, que porta una dona amb dos nens petits moníssims que ens cauen molt bé. Després d'algun incident amb el vàter de l'habitació, ens canviem a un altre i sortim a voltar. Anem directes a una oficina/agència de turisme que vens tickets i tour en barca. Estem molt perduts i encara no sabem què fer i com fer-ho a partir d'aquí, ens agradaria fer Copán i platja però no sabem quin itinerari. Parlant amb un senyor, ens explica com fer-ho per arribar a la platja i que és la ruta més fàcil i directa, així que ja ho tenim decidit, primer farem platja, ara només falta decidir on, ja que tenim unes quantes opcions. A tot això, hem conegut uns catalans molt simpàtics, l'Albert i la Tània, que gairebé convencem pq se'n vagin a Honduras, ja que els sobren tres dies. Al final anem a fer unes birres amb ells al Happy Fish, que està al costat de l'hotel i així aconseguim la contrasenya per utilitzar internet des de l'habitació, a més els quatre necessitem internet perquè volem veure fotos i buscar informació per acabar de decidir els nostres destins. Finalment, nosaltres marxarem a Cayos Cochinos i hem arribat a la conclusió que passarem de Copán, ja n'hem tingut prou de runes. Els altres al final seguiran per Guatemala fins a rio Dulce, que era la seva primera opció. Anem a sopar els quatre a Antojitos Gaby i mengem un tapado per parella i una pasta i un cebiche per compartir (110Q per parella, birres de la botiga del costat a part), mentre ens expliquem batalletes dels nostres viatges. Els tapados són espectaculars i enormes, n'haguérem tingut prou només amb els tapados. El plat consisteix en un peix fregit cobert per una sopa de coco, plàtan i altres fruits del mar com camarones, caragols, cloïsses... Increïblement boníssim!!!

L'endemà, després d'esmorzar a Antojitos Gaby un altre cop, marxem cap a los siete altares caminant per la platja. La platja és bonica, tot i que, com ja ens havien avisat l'Albert i la Tània, fa bastant de fàstic de la quantitat de brutícia que hi ha. A banda d'això, l'aigua és bastant marró, cosa que no convida gaire a ficar-s'hi ni mullar-se els peus. Després d'una hora i mitja de passeig arribem a los siete altares on ens rep un senyor garífuna a un xiringuito amb un altar ben gran dedicat a un personatge semblant al Bob Marley, que per cert està ben bo. Entrem per dins de la selva i anem passant per diverses piscines naturals i seguint el rierol cap amunt fins arribem a una cascada i un gorg que ens semblen perfectes per instal·lar-nos. Allà veiem moltíssimes libèl·lules fornicant mentre volen en una orgia d'insectes que mai havíem vist. Després d'una estona decidim emprendre el camí de tornada, però ens trobem que la marea està pujant i en algun rierol que havíem travessat abans saltant de roca en roca o de tronc en tronc ens toca mullar-nos els peus...noooooo! quin fàstic!! Quan portem una mitja hora caminant i arribem al pont per travessar el riu gran, veiem un taxi a l'altre costat i en canvia la cara, ens porta per 25Q al poble, on mengem a un pollo frito. Després de descansar una estona sortim a sopar i després de donar unes vootes ens quedem en un xiringuito d'una senyora del carrer que fa pupusas i tortillas de farina amb una carn boníssima, que ens surt per 52Q, més les begudes que agafem de la tenda del davant. Tot això mentre cau una tempesta que déu n'hi do.