Índia Sud 2010


ÍNDIA DEL SUD - MARÇ 2010

Intro: Res a veure amb el que esperàvem trobar, que esperàvem trobar? El cas és que el sud de la Índia poc a veure amb el nord, poc a veure amb el nostres estimats Rajastan i Varanasi. Per començar a Kerala ens vam trobar una zona plena de palmeres, on feia molta calor, on els homes vesteixen amb falda (que dona molt de joc, tot el dia juguen amb ella, amunt i avall...), on hi ha moltes síndries, cocos, plàtans i pinyes (i quins sucs!!!), amb platges, un lloc on no es palpava tant la pobresa... I és que aquesta és la zona amb el nivell d'educació més elevat de la Índia, és una zona molt més prospera i desenvolupada.  Un altre fet destacable és la quantitat d'esglèsies cristianes, mesquites musulmanes i temples hindús que hi han per tot el territori, i la gran devoció dels indis vers alguna d'aquestes religions. Com més cap al nord cada cop ens recordava una mica més a la Índia del nord que ja coneixíem. En aquest viatge també hem conegut la meravellosa ciutat de Hampi, recomanació absoluta i hem pogut comparar la nostra petita NGO Amics del Nepal amb la gran Fundació Vicens Ferrer ('el omnipresente'). 

Divendres 12 : Banbasa a Delhi

Cap a les 3 de la tarda vam agafar un bus de Mahendranagar a Banbassa, molt apropet, parant a la frontera. Aquesta s'ha de creuar a peu o en ciclo rickshaw en un trajecte d'1km. Un camí que no te res d'especial, però que varem fer 5 cops... els dos primeres a peu, vam agafar el camí equivocat pensant que era una draçera i vam haver de tornar... Llavors vam agafar un ciclo rickshaw i un cop a la frontera ens diuen que hem de passar x l'oficina d'immigració de Nepal x que ens posin un segell al passaport..., és a dir, torna enrere amb el pobre home del autorickshaw suant, i un altre cop segellats cap a la frontera, on aquest cop sí, ja varem passar. Vam creuar un mega riu x una pressa d'aigua (al matí ja havíem creuat el riu més avall per un pont peatonal en suspensió de 2,5 km!! en una excursió amb els nois de grau 10 del centre de Mahendranagar), i finalment vam arribar a Banbassa on vam esperar sopant un dal bhat super picant fins l'últim bus x anar a Delhi (9 hores on no vam poder dormir gens...).


Dissabte 13 : Delhi a Bangalore


De bon matí a Delhi varem agafar el metro (que l'altre cop no havíem fet) i vam flipar: és com un altre Índia, tot modern i super net. Vam parar a prop de Pahargang, que ja ens ho coneixíem, i tot i que ens vam perdre una mica vam arribar a l'hostal on havíem dormit feia 4 mesos, Ajay Guest House, ja que tenien internet i restaurant. La calor era forta així que gairebé no vam sortir d'allà (la caótica Delhi tampoc ens venia gens de gust). Cap a les 4pm vam pillar un taxi fins l'aeroport on vam esperar al vol que ens portaria al sud, a Bangalore, una ciutat rica ja que és la capital de la tecnologia informàtica,i allà vam esperar un taxi que ens havia reserva't l'Elisenda, la germana d'un amic de Barna, el Gerard, per anar a casa seva a passar la nit. I cap a les 2 de la nit érem a casa seva, on, abans d'anar a dormir, vam petar una mica la xerrada comparant la Índia i Nepal, com gairebé tot el viatge.

Diumenge 14 : Bangalore i Varkala

Al matí vam anar amb l'Elisenda a fer un boníssim suc de síndria, el nostre primer dhosa per esmorzar i a comprar un bitllet de tren i uns quants pantalons, que falta ens feien. Ja sols vam tornar en taxi cap a l'aeroport per agafar un altre vol a Trivandrum, encara més al sud. Un cop allà vàrem agafar un bus d'1.5h a Varkala, un poble costaner que té un gran temple hindú molt visitat i un penyasegat que divideix la platja d'un carreró que el voreja amunt ple de restaurants, hotels i botigues, tot molt guiri però amb encant, tot ple de palmeres cocoteres i bananeres. Amb cases ben cuidades, algunes de colors, amb jardinets, ... Tot buscant habitació ens va sortir a l'encontre tot un personatge que semblava col.locat, però ens va oferir una habitació bé de preu, 250Rp., com no ens en refiàvem gaire vam anar buscant altres opcions, totes cares, així que vam acabar al seu lloc, al Roots Village, una d'aquestes típiques
cases de colors amb jardí (aquesta a lo Bob Marley: grog, verd i vermell). Que estava molt bé, amb jardinet, net i ben cuida't. Vam anar a fer una volta pel carreró on exposaven el peix per que tu el triessis abans de cuinar-lo. Yummy! Vam sopar la mar de bé: sèpia, peix i gambetes!! I per rematar-ho vam baixar a la platja una estona. Quan vam tornar el personatge estava gairebé de coma etílic i la va liar una miqueta, però nosaltres a dormir sense problema tot i la calor que feia.


Dilluns 15: Varkala i Kottayam


Al dematí vam anar a veure el temple principal decorat, com és típic d'aquesta zona, amb figuretes pintades de colors vius, i situat davant d'uns ghats en un pokhari (estany) on alguns es banyaven, dalt d'un turonet, i ple de fidels, on tiraven petardos i feien ofrenes. Després, seguits per un gosset que ens haguéssim emportat amb naltrus, vam parar a fer un dhosa i uns sucs de fruita alhora que compràvem la típica faldilla que porten els homes, nosaltres per fer-la servir de pareo i cap a la platjeta, on feia unes grans ones i ens vam torrar una miqueta. 

Sense gaire temps de relax vam agafar un tren cap a Kottayam en companyia del resacós noi del Roots Village, que resulta que anava en el mateix tren que nosaltres fins a Chennai, a l'altra banda del país. Va ser un viatge molt macu de 3 hores amb un paisatge ple de palmeres, vorejant el mar i passant rius, poblets, temples hindús, esglésies i mesquites.
Un cop a Kottayam ens va costar trobar hotel barat i al quart vam acabar pagant 550 Rp. Però bé, vam anar a fer una volta per comprar unes xancles (vam entrar a unes 10 sabateries o més! però no les vam comprar...) i ens vam trobar amb una ciutat bastant bulliciosa sense gaire encant, bé una palmera elèctrica de color blanc i taronja al mig d'una plaça. Quan ja tornaven vam veure uns focs artificials no gaire lluny i vam anar a veure d'on sortien. Després de passar a través d'una gentada que marxava vam arribar a un gran plaça amb un escenari, paradetes i un gran temple il.luminat amb llums de colors dalt d'unes escales (en realitat era una façana de cartró amb tot de pintures imitant les escultures de divinitats en colors vius dels temples típics d'aquesta zona sud). Estaven celebrant el Thirunakkara Utsavam Festival al temple de Shiva (vease Lonely Planet p 1065. jeje). A la plaça vam tenir una sensació com fira d'estiu mentres adalt a dins del temple celebraven tot de cerimònies i 'pujas'. Va estar bé i el final boníssim: un suc de canya de sucre amb ginger i lima. Després d'això vam anar a sopar al restaurant de l'hotel i a fer nonitos.

Dimarts 16: Backwaters fins a Allepey i Fort Kochi

Ens vam llevar aviadet per anar a comprar les xancles i vam fer un super dhosa (el del Pere tenia forma de cono!) per esmorzar abans d'anar a buscar el Ferry Local cap a Alleppey. Ja que llogar un barco ens resultava massa car vam triar aquesta opció per veure una zona anomenada els Backwaters que són una xarxa de canals, rius i lla que s'estenen per una gran àrea del sud oest del país. El ferry semblava estar a sobre d'un camp més que en un canal, ja que tota la superfície estava coberta de jacintos d'aigua. Després de fer uns lemon amb soda, vam partir obrint-nos pas entre aquestes plantes, mentres admiràvem un paisatge ple de palmeres cocoteres, amb cases al costat, algunes amb el seu propi parking de canoes, on la gent rentava la roba i els nens jugaven, amb ànecs i altres ocells pels voltants, amb ponts peatonals que s'anaven aixecant al nostre pas, amb algun templet i esglésies... vaja tot molt idíl·lic. 
Vam sortir a un gran riu, que va donar a un gran llac, on vam començar a veure les famoses cases flotants. Un cop a Alleppey (la petita Venècia de l'Índia) vam deixar les motxilles a un centre d'informació i vam anar en direcció a la platja, tot veient un temple de figuretes de colors, fent un cafè amb gelat boníssim al Kream Korner i parant a un hostelucho cristià barat per si decidíem quedar-nos a passar la nit. La platja no era res de l'altre mon, bueno, estava bé però no era la platja amb palmeres que buscàvem i hi havia moltes ones, tot i així ens vam torrar una estoneta. Vam decidir pillar el bus cap a Fort Kochin i en unes tres hores ens vam plantar allà i ens vam posar a buscar hotel, cosa que no va resultar fàcil pels preus... Un cop instal.lats vam anar a sopar i a fer una volta, tot descobrint una ciutat turística però tranquil·la i encisadora. És gairebé com una illa, sense trànsit, de passat colonial, plena d'esglésies, amb algun canal i les famoses xarxes de pesca xineses. Tal i com ens agrada a nosaltres ens vam perdre una bona estona.

Dimecres 17 : Fort Kochi

Vam aprofitar el matí per anar en ferry a la propera illa de Vypeen on després d'una hora en bus vam arribar a la platja de Cherai. Segons la Lonely Planet una preciosa platja de sorra blanca practicament verge, però vaja ... no n'hi ha per tant. Vam caminar amunt i avall buscant aquesta 'preciosa platja', que estava plena de cangrejitos i algun cangrejote, i finalment vam estirar-nos a l'ombra d'uns pins, ja que fotia una calda impressionant. El viatge de tornada va ser més llarg del previst ja que el bus que vam agafar ens va portar, després d'atravessar dos grans ponts, a Ernakulam, la gran ciutat, amb edificis a peu de port semblants als de Benidorm... Després de passejar per una llarga avinguda marítima vam agafar el ferry de tornada a Fort Kochin. Després de voltar ens vam posar les botes a un restaurant de Princess street i vam anar a fer un cafè amb gel al Kashi Art Cafè, un local modern molt macu i relaxat amb galeria d'art i terrasseta. 
A la tarda vam anar al teatre a veure un espectacle de Kathakali: típica representació de teatre i dansa basada en un text hindú on els actors, supermaquillats i amb exuberants vestits tradicionals, no parlen, però tenen un codi de comunicació basat en els gestos, les postures i el moviment dels ulls, acompanyats de música en directe. Abans de la funció vam contemplar tot el procés de maquillatge, 45 min, i una introducció també molt interessant.

Després d'això vam agafar un bus cap a l'estació de trens, a Ernakulam, on a les 12 de la nit sortia el nostre tren nocturn, 3AC, cap a Mangalore. Viaje maldito: en veritat volíem anar a directes a Gokarna, però el tren directe era només uns altres 2 dies per setmana (sort havíem tingut de l'Elisenda a Bangalore que ens havia portat a un lloc on vam poder comprar aquest bitllet per anar cap amunt tot deixant Kerala en un viatge d'unes 10 hores). Total, un cop sopats en un lloc barat i boníssim prop de l'estació, i quan encara faltava gairebé una hora per marxar, ens vam adonar que estàvem a la estació incorrecta! Però bueno, en 15 minutsa d'auto rickshaw, vam arribar a l'altre... Buff! I per rematar-ho, un cop pujats al tren, a les fosques, hi ha un paio a una de les nostres lliteres i a l'altre sembla dormir algú, i ens diu que ens hem equivocat de dia, que el 17 era ahir, que el nostre bitllet era per ahir. Merda! El tren apunt de marxar, sortim corrents amb les motxilles, per dir-li a algú el que ens havia passat i si el podíem agafar igualment, quan pensem: el nostre nom estava a la llista d'embarque! Cabron!! Amb el tren ja en marxa tornem a entrar, encenem el llum, veient que a l'altre llitera el que hi ha són moltes mantes, i li diem k el nostre bitllet és pel dia 17, i que el tren és el del dia 17 a les 23.50, i que el nostre nom estava a les llistes! El noi marxa demanant perdó... L'haguessim matat, no perdem el tren de miracle... (No sabem si ho va fer a propòsit o no, segurament no, no siguem malpensats, però si ho va fer a propòsit, li va sortir malament la jugada ja que es va deixar una capsa amb un mp3 nou de trinca).

Dijous 18 : Mangalore i platja d'Ullal

Una vegada arribats a Mangalore, la nostra intenció era anar fins a Gokarna, per tant, vam agafar un rickshaw fins a l'estació d'autobusos per veure si teníem sort... la veritat és que no en vam tenir gaire ja que els busos sortien tard i arribàvem a Gokarna gairebé de nit i al dia següent havíem de marxar d'hora si volíem arribar a Anantapur, on ens estava esperant la Joana. Al final, després de contemplar vàries opcions, vam decidir que el que ens anava millor era anar directes a Hampi amb el bus nit que sortia a les 20h i arribava a les 8 del matí. Vam aprofitar el dia per anar a la platja d'Ullal, que tampoc va ser el que esperàvem, tot i que vam passar
una bona estona de relax en una platja deserta. Quan ens vam cansar, vam anar a dinar d'un biryani al poble en un restaurant cutre. Després de fer una volta menjant un gelat i esperar gairebé una hora al davant d'un centre ayurvèdic per fer-nos un massatge, que al final no en feien... vam decidir tornar cap a Mangalore, on ens vam ficar ens uns grans magatzems i vam comprar unes samarretes, que ja ens començaven a fer falta. Finalment ens vam ficar al bus, en companyia d'una parella d'italians, els quals no ens van caure gaire bé des d'un primer moment.


Divendres 19: Hampi

El trajecte en bus va ser dur i sense gairebé haver dormit vam arribar a Hospet, des d'on vam agafar un altre bus de mitja hora fins a la meravellosa ciutat de Hampi, patrimoni de la UNESCO, plena de palaus, temples, mercats, ... en runes (ja que la ciutat va ser saquejada al segle XVI per uns sultans àrabs), distribuïts en una gran zona rocosa amb plantacions bananeres, creant tota una serie de paisatges preciosos i indrets màgics. Una vegada vam baixar del bus, un noi es va oferir a guardar-nos les motxilles i a portar-nos en rickshaw a veure tots els monuments i nosaltres vam accedir a la seva proposició ja que només teníem un dia per veureu tot
i no estàvem molt segurs de poder-ho fer d'altra manera. Tot començant a Hampi Bazaar vam anar al temple Virupaksha. A l'entrada d'aquest hi havia un gran carro de fusta de tres pisos per celebrar el cap d'any. Sortint, vam visitar les restes dels temples del turó d'Hemacuta i vam anar a esmorzar de dhosa una altre cop. A partir d'aquí vam començar el nostre tour en rickshaw passant per multitud de monuments, entre els quals destacaríem: dues grans escultures de Ganesh, un poblat jainista abandonat entre roques, el temple de Krisna, un refrescant temple subterrani amb aigua i ratpenats, el recinte reial amb els estables d'elefants i el Lotus Mahal i el temple de Vittala amb el seu carro de pedra. Ja acabat el recorregut i amb molta calor, ens vam refrescar una mica al riu i després vam anar a dinar al Mango Tree i ens vam relaxar gaudint de les seves meravelloses vistes. Ja no ens va donar gaire temps a més, així que vam recollir les motxilles i vam anar cap a la parada de bus per tornar a Hospet. Al bus vam conèixer un senyor italià...como no! el qual ens va semblar molt interessant i ens va explicar les seves experiències recorrent món (ens va recomanar molt Iran). Ja a Hospet vam anar fins a l'estació de tren, on vam comprar els bitllets en classe general i on després d'un moment de nerviosisme per part del nostre nou amic, el vam perdre de vista. El trajecte va ser d'allò més entretingut i vam estar bona part del viatge parlant amb un home que al final ens volia convertir en Hare Krisnas, en vista que no li vam fer gaire cas, es va posar a dormir.
Quan vam arribar a Anantapur, sobre les 2 de la nit, ens vam trobar uns madrilenys que també anaven cap a la Fundació Vicente Ferrer, així que vam compartir rickshaw amb ells, tot i que una mica apretats... Ja al centre, ens van donar la clau d'una habitació molt xula just al costat de la de na Joana, a la qual varem despertar per xerrar una estona amb ella mentre els mosquits ens atacaven...

Dissabte 20 : Anantapur

De bon matí, només havíem dormit 5 hores, ens van llevar per omplir un formulari de registre i vam anar a esmorzar amb la Joana a la cantina de la Fundació, un gran campus que és com una mini ciutat per si sola, i ja vam conèixer alguns dels voluntaris que estan allà. Després, ens van portar a conèixer un dels projectes més importants de la Fundació, l'hospital, així com la tomba del Vicente Ferrer i un taller tèxtil de dones discapacitades, on ens van regalar unes polseres de yuta. Tot havent dinat, juntament amb altres visitants, vam conèixer al fill del Vicente, en Moncho, que ens va parlar de la Fundació i de la situació del país. Enmig d'aquesta interessant conversa, vam haver de marxar perquè ens havíem compromès amb la Joana per acompanyar-la a conèixer el nen que ha apadrinat, l'Indra, cosa que també ens feia molta il·lusió. Va ser una experiència molt maca, ens van rebre amb flors i tikkas, ens van seure en unes cadires, amb tot els veïns observant, amb tots els nens del poble sentats davant nostre, participant de la festa en que s'havia convertit aquesta visita. La joana va donar regals a tota la família i al nen, que estava molt cohibit i gairebé plorant, i ens van oferir plàtans i suc de coco (Por fin!!!). Després vam anar a visitar l'escola de l'Indra, on els nens ens van cantar i ballar. A la nit, després de sopar verduretes i truita de patates a la cantina amb tots els voluntaris i visitants espanyolsbirres fins tard, coneixent a gent molt interessant, com un noi que porta dos anys viatjant per Àsia.

Diumenge 21 : Anantapur a Bangalore

Al matí vam deixar la Joana dormint mentres nosaltres visitàvem el projecte 'De mujer a mujer' a un poble a mitja hora de distància, on les dones ens van explicar com els havia canviat la vida gràcies al 'todopoderoso' Vicente Ferrer, al qual ens van fer pregar-li unes oracions... També vàrem veure com fabricaven encens i els forns per crear bio gas amb merda de búfal. Ja al centre vàrem col.laborar a fer una mega paella de verdures per a tothom, mentres passàvem calor i xerràvem amb la gent. A les 4, tot i que ens haguéssim quedat més estona, vam anar a agafar un bus d'Anantapur a Bangalore on ens esperava l'Elisenda. El trajecte va durar 5 hores, tot parant a sopar la nostra última dhosa, que bona amb chutney de coco!!. No va resultar fàcil quedar amb ella, ja que estàvem esperant-nos a diferents llocs que de la mateixa mega estació que es deien igual (Platform 1 de la Majestic Station)... finalment, quan ens vam trobar, vam anar a prendre algo (sucs i gelats) per fer temps ja que el nostre vol sortia a les 7 del matí i vam fer nit a l'aeroport...

Dilluns 22 : Bangalore a Kathmandú

A les 7am va sortir el primer avió cap a Delhi i a les 12.10 el segon cap a Kathmandú, tot arribant a les dues del migdia. Després de passar per immigració vam agafar un bus a la odiosa Ring Road cap a casa. Sniff, sniff, ... Que curtes! I que fets pols! Però contents!