Costa Rica 2014

La Fortuna, Monteverde, Manuel Antonio, Uvita, Bahia Drake-Corcovado, Cahuita, Puerto Viejo, Manzanillo, Tortuguero, San José, Alajuela
1 a 19 de desembre

Un cop paguem la taxa del port, que ens podríem haver fet els longuis, i passar per migració, anem a l'estació de busos de Los Chiles per anar a Ciudad Quesada (3,5h) i allà fer canvi a La Fortuna (1h). A La Fortuna ens rep un noi a l'estació que ens ofereix unes cabinas per 12$, així que les anem a veure juntament amb un noi italià, que hem coincidit des de San Carlos amb ell. Pel camí, descobrim que el noi de l'hostal és de Juigalpa o sigui que no li podem dir que no, l'habitació no està mal i el preu és genial, més barat que a Nicaragua. Bona notícia! Pensàvem que l'allotjament a Costa Rica seria molt més car. Sortim amb el Michele a fer comparació de preus amb els tours que ens han ofert a l'hostal i a sopar a la soda Vilchez de casado per 2700 ¢ (colons), uns 4€, i quedem molt plens i satisfets. Deixem el Michele a la soda i marxem a comprar al súper algo per fer pícnic demà, que volem anar al cerro Chato per lliure. Quan estem veient lo car que és tot, se'ns acosta una noia alemanya, la Laura, que té les mateixes intencions que nosaltres per a l'endemà, així que quedem amb ella per anar junts d'excursió. Al final sortim del súper sense comprar gaire cosa, ja intentarem comprar un emparedado a una soda, que ens sortirà més barat. L'endemà ens llevem plovent, i anem a esmorzar a la soda La Hormiga, al costat de l'estació de bus, pensant en plans alternatius per fer. Quan tornem a l'hostal, la Laura ens està esperant tota preparada per a l'excursió i ens convenç per anar-hi. Anem caminant des del poble fins a l'entrada, compartint un xubasquero els 3, i allà, tal com li havia explicat un noi a la Laura, ens colem per una finca i ens estalviem pagar 10$. Ja anem tot molls i el terra està tot enfangat, però estem animats i quan entrem a dins del bosc el paisatge és increïble, com de bosc encantat, i la pluja no es nota tant. Quan arribem a dalt no es veu el llac, ja que hi ha molta boira, però baixem igualment pel tram més difícil de la caminada i pel que està més ple de fang, així que quedem ben guapos. En total unes tres hores de pujada des del poble a bon ritme. La baixada se'ns fa bastant ràpida i parem a la Cascada de La Fortuna (10$), on mengem els emparedados i gaudim de la impressionant catarata de 70 metres d'altura i ens mullem a la seva vora, tot notant les fortes vibracions i onades. Un cop al poble decidim que a la nit anirem fins a les aigües termals gratuïtes de Tabacón, així que reservem el shuttle fins allà per 7$ pp. A les 5 partim cap allà i ens deixen a un riu d'aigua calenta molt xulo, mentre van a cercar a més gent. Els tres gaudim d'allò més del moment, ens donen guaro, ens posen fang del volcà Arenal a la cara i ens relaxem a la llum de les espelmes, fins que arribem un grup d'espanyols, seguits de més grups. Aleshores marxem més amunt on no hi ha ningú i seguim gaudint de la tranquil·litat del moment i de la companyia de la Laura, una experiència molt interessant.

L'endemà marxem a Monteverde amb el jeep-boat-jeep, per 18$ pp, travessant pel llac Arenal en barca i continuant el camí amb hora i mitja més de bus i arribant a Santa Elena, és una mica car però t'estalvies unes quantes hores de viatge. També fa mal temps així que marxem sense veure el volcà. Ens allotgem a l'hostal Backpackers Pura Vida amb la Laura a un dormitori de tres per 7$ cadascú amb esmorzar inclòs i cafè i té tot el dia. El primer que fem és muntar un xiringuito per penjar roba, que encara està banyada de l'excursió d'ahir i apesta, tot i que les sabates s'enduen la palma. Tot seguit contractem un canopi a l'hostal mateix amb 100% Aventura per 40$, mengem algo i a les 2.30 sortim.

L'experiència del canopi no es pot explicar, s'ha de viure. Tot i que al principi teníem molt de fred, amb la roba mullada del dia anterior, el vent i la pluja una altra vegada, al final vam passar fins i tot calor de l'adrenalina que vam treure, i va sortir el sol. El millor de tot, el tarzan de 40 metres d'altura, seguit dels supermans de més d'un km. Una passada!!

L'endemà, després de molt pensar, ens decidim per anar a la reserva de Santa Elena (14$ + 4$ pel bus) en lloc de Monteverde, pq diuen que és més tranquil·la i a banda, la Laura marxa a les 3 cap a Puntarenas i els busos li van millor. Tant se val, ens plou again tot el dia així que no veiem més que quatre ocellets comuns. Tot i així, el bosc és molt bonic i ens fem tots els itineraris en unes 5 hores. A la tornada, mengem algo amb la Laura i ens acomiadem d'ella. Han sigut tres dies molt macos, la trobarem a faltar. Nosaltres ens quedem la tarda pel poble i veiem un festival de llums amb carrosses i bandes de tambors desfilant, al final una mica llarg. L'endemà marxem amb el bus de les 6 en direcció Puntarenas (3h), per canviar a un, direcció Quepos (3h), per tornar a canviar a Manuel Antonio (30min). Quan arribem ens adonem que és el lloc més car on hem estat, però trobem habitació amb bany compartit per 12$ pp, al Backpackers Paradise Costa Linda, dinem allà, ja que també és el restaurant més barat de la zona i anem a fer una volta per la platja sota la pluja, pa variar...

L'endemà, ens llevem d'hora per arribar prest al parc, però els turistes ja han començat a arribar. Tot i trobar-te més turistes que en altres parcs, es pot visitar bastant bé i de fet és el primer lloc on veiem animals. Els primers que veiem són els micos caputxins o carablanca, després observem un bambi i mentre ho fem passa un noi de Galícia, el Javier, i comencem a parlar i ja continuem el camí amb ell fins a un mirador. Després continuem cap a les platges gemelas i ens trobem els micos ardilla o titis i un cop a la platja unes quantes iguanes. Continuem i ens trobem els micos congo o aulladores i arribem fins a un altre mirador on es pot baixar a una altra platja molt xula i quasi solitària. Evidentment baixem i caminem fins al final per banyar-nos i ens trobem més iguanes i més caputxinos, però a canvi perdem al Javier. Un cop tornem, trobem dues parelles de catalans i parlem un rato amb una d'elles i seguim fent camí fins a la platja Manuel Antonio, que és on està tothom. La platja és molt bonica, però perd encant amb tanta gent, tot i així, els carablanca i els mapaches no tenen gens de por, inclús al contrari, s'apropen molt a la gent per robar-los el menjar. Continuem fins a una caleta que està just al costat més petita i tranquil·la, on ens banyem i aprofitem per fer un pícnic. Allà ens retrobem per casualitat amb el Javier, i continuem junts una altra vegada fent el camí de la catedral que dóna la volta a la península i torna a la platja. Ja tornant cap a la sortida, trobem els perezosos, que ens havien dit els catalans, concretament en veiem dos, són molt graciosos quan es mouen a càmera lenta. El Javier va a fer el sendero de la cascada, que nosaltres hem fet a l'entrada, i l'esperem. Quan torna, ho fa amb un grup de gent entre els quals hi ha dos poblers (de Sa Pobla)... És que no pots anar enlloc! Mentre caminem i xerrem de tornada cap a l'hostal, comença a ploure i correm a refugiar-nos al mateix hostal i convidem al Javier a un cafè gratis que tenim durant tot el dia mentre esperem que afluixi. Molt interessant i agradable aquest noi, esperem tornar-lo a veure, a Fuerteventura o a Santiago.

L'endemà al matí marxem a Uvita (2h) i ens allotgem a cabinas Esmo, molt a prop de la platja, a uns 15 min d'on ens deixa el bus) a una cabaneta de fusta molt xula amb bany inclòs i TV per cable per 12$ pp, ens surt més barat que l'hostal on van tots els guiris guays per estar a un dormitori (el Fluterby). Deixem les coses i anem a la platja a fer un capficó per torns (diuen que roben molt) i tornem a dinar. A la tarda anem al súper per comprar per sopar i fer un pícnic i quan sortim comença a ploure exageradament. Esperem una estona, però veiem que va per llarg així que decidim treure'ns la samarreta, com hem vist que feia un noi, i continuar. Pel camí, ens trobem uns guiris davall d'un arbre amb xubasquero i paraigües per si fos poc, i els guiem fins al nostre hostal. Passem tota la tarda a l'habitació mentre a fora plou, tanta sort que tenim tele.

L'endemà, anem a caminar fins a la cola de la balena, que només es pot veure en marea baixa, així que ho hem de fer abans de les 12, que és quan calculem que ja tornarà a estar bastant alta. Aprofitem per fer una mica d'snorkling, però l'aigua està molt tèrbola i no es veu més enllà d'un metre. Tot i així, el Sergi aconsegueix veure bastants peixos de colors, el Pere no tants. Un cop vist això, sortim per la caseta on es paga l'entrada al parc però que nosaltres no hem pagat (12$), i pugem caminant fins al poble, uns 3 km, per anar fins a la cascada (2$ pp), que ens han dit que et pots tirar com si fos un tobogan. Quan arribem resulta que el lloc és molt xulo, enmig de la natura però molt accessible. Mirant la cascada, no veiem molt clar lo del tobogan, fins que comencem a veure altres guiris que ho fan i llavors ens animem. Dinem per allà i tornem a l'hostal, parant al súper per comprar sopar per fer a la nit.

L'endemà ens toca matinar molt, marxem cap a Bahía Drake, així que hem d'agafar un bus fins a Palmar Norte que surt a les 5. Un cop a Palmar un altre bus a Sierpe que surt a les 8, però mentre esperem passen varis taxis que ens volen portar i al final acceptem per 1000¢ cadascú (4$ en total). Un cop a Sierpe hem d'agafar una llanxa (15$pp), que surt a les 11.30 fins a Drake. Mentre esperem que surti la lanxa, anem a fer una volta pel poble i fem el millor cafè que hem pres a Costa Rica, a la soda Sierpe, que porta un senyor italià que ens dóna conversa mentre passen les primeres lapas. El viatge en llanxa és prou xulo, passant pels manglars on veiem dos cocodrils, tot i que la llanxa va molt ràpid i en algun moment anem acollonits. Un cop al mar, es comencen a notar força les onades del Pacífic i el punt més crític és quan hem de passar per entre unes roques que hi ha...buf! Al final arribem amb èxit al nostre destí on ens espera la Karina de casa Mariposa (10$ pp), que el senyor de la barca ens ha posat en contacte amb ella. Anem a l'hostal i no és gaire xulo, així que anem a dinar i aprofitem per mirar altres hostals per canviar-nos i mirar tours per reservar. Després de mirar i remirar, escoltar ofertes i contraofertes, ens canviem a l'hostal Jade Mar, on paguem 12$pp per una habitació correcta de 4, amb un jardí bonic amb lapas i lloros i amb una terrassa amb vistes watxis de la badia. Pel que fa als tours reservem per anar al PN Corcovado i a isla del Caño a fer snorkling, ens surt per 145 $ pp + 8% per pagar en targeta, estem tirant la casa por la ventana...però, ja que estem aquí...

Dimecres 10 de desembre anem fins a l'estació Sirena en llanxa (1'5h) i fem un seguit de camins amb guia i només un noi més, norueg, durant unes 5h, travessant rius i per camins enfangats, sort que ens havien prestat botes d'aigua. Veiem els 4 tipus de micos, el cul d'un tapir, ocells ben bonics com els tucans, la garza tigre..., un coati i una serp, pensàvem que veuríem encara més animals però no està mal, el guia s'ho podia haver currat més... tot i que ens fiquem fora del sendero x buscar porcs senglars, que no veiem. Ens donen menjar que trobem ben bo i tornem. El dia següent toca el tour x fer snorkling a l'illa del Caño. El viatge és més curt, uns 45 min, i fem fins a 3 inmersions guiades juntament amb 5 guiris més, masses pel nostre gust, però tot i l'onatge es veu bastant bé el fons marí, amb molts peixos de colors al·lucinants, alguns de nous, també veiem barracudes, un tauró punta blanca, tres tortugues i mantes ralla. El coral no és tan vistós com el del Carib, però val la pena, de tornada anem primer a la platja San Josecito x dinar, on tornem a veure les fantàstiques lapas vermelles. Les dues excursions són quasi obligades, molt xules i sobretot molt cares.

Divendres fem l'excursió a peu per la costa, com si fos un camí de ronda, passant x vàries platges i caletes fins a San Josecito, on dinem uns entrepans i fem snorkling, no tant xulo com el dia anterior però està guay. Per arribar estem quasi 4 hores, però la tornada la fem a millor ritme en unes dues hores, veiem micos caputxins (cara blanca), esquirols, un tucan, colibrís i altres ocells, també parem a una fundació que cuiden tortugues i ens mostren dues petitetes (el dia anterior havien alliberat 2 mil). Tant per anar com per tornar ens acompanyen uns gossos.

Dissabte tot el dia llarg de viatge: a les 4am sortim en buseta (3000+1000 ¢ per les motxilles pp, 2h) fins a Rincón, on agafem un bus fins a San José (7500 ¢ pp, 8h), el bus amb parada a l'estació San Carlos ens fa el favor de deixar-nos a l'estació del Caribe, però un cop allà ens diuen que el bus a Puerto Viejo surt de la de San Carlos... Arrrg!!!! Decidim canviar de plans per no canviar d'estació (i evitem agafar un taxi), i agafem un bus fins a Puerto Limon i allà un altre cap a Cahuita (3200 ¢ + 750 ¢ pp, 3,5 +1 h), on decidim fer nit en comptes de Puerto Viejo. Pel camí passem per vàries cascades a peyu de carretera i rius, però no es veu gaire bé el paisatge per la boira. Arribem a les 20h, buff... vaja dia... Anem directes a l'hostal Secret Garden, ens agrada l'habitació (25$ amb bany) i ens quedem.

Cahuita és un poblet turístic bastant xulo, amb un ambient típic del carib, ens agrada bastant des d'un principi però el temps no ens acompanya, again... Igualment diumenge matí, anem d'excursió per la reserva natural (entrada amb donació, nosaltres donem 500¢ cadascú) que fem de punta a punta (8km, 4h), i per tornar en comptes d'agafar un bus, tornem per on hem vingut a un ritme molt més ràpid. Una bona excursió, amb camí pla i enfangat, travessant dos rius, vorejant el mar, on veiem molts animalons: coatis, micos, pizotes, osos perezosos, crancs blaus, serps, ocells, papallones, esquirols... i llàstima que, com no fa bon temps, la mar està remoguda i no podem fer snorkling, ja que es veu que hi ha un escull de coral molt xulo.

No podem treure diners de l'únic caixer que hi ha però sort que tenim un bitllet de 20$ i ens arriba just per tot.

L'endemà decideim marxar cap a Puerto Viejo, on a banda de caixers hi ha una mica més d'ambientillu. El primer dia visitem el centre de recuperació d'animals, Jaguar Centro de Rescate, hi anem caminat els 5 km de carretera. Val uns 20 dolars, però ens val molt la pena, fan una gran tasca i veiem els animals que ens faltàven. A la tarda per casualitat ens tornem a trobar a la Laura! Quina il.-lusió! Comparteix habitació amb nosaltres a la Casa Dolce Vita, 10$ pp. Per celebrarblavtrobada sopem al Flip Flop, car i guiri però molt bo. Dimarts els tres fem una excursió en bici fins a Manzanillo, de camí, gràcies a l'ull del Sergi, veiem uns quants perezosos, micos i tucans, increïble! Un cop allà deixem les bicis lligades, atravessem un riu i fem l'excursió pel parc per lliure gairebé sols, bé amb un gos que ens acompanya tot el camí. No veiem gaire cosa i no fa un gran dia, llàstima... però si veiem serps grogues i granotes verinoses (i la Laura caminant descalça pel fang... Deu meu...).

Com el temps tampoc ens acompanya al Carib, decidim finalment anar fins a Tortuguero en bus, ja possats... Però en mal moment... A veure, tampoc va estar tant malament, a part del diluvi universal de benvinguda, però realment si no és època de tortugues, com era el cas, doncs tampoc cal. Vam arribar de nit megaxops i amb super emprenyamenta del Pere, el senyor de la barca ens va dur a un hostal que estava bé, Cabinas balcón del mar per 10 $ pp, tot i que vam haber de travessar camins que eren rius. Al dia següent vam fer una excursioneta ben d'hora sense pena ni glòria i vam marxar cap a San José-Alajuela.

 A San José, motxilla a l'esquena, fem un passejada que ens venia de pas entre estació i estació de bus, i així veiem una mica el centre de la ciutat: Plaza de la Cultura i Parque Central. Res a veure amb altres capitals que hem visitat a Centre Amèrica, aquesta es veu molt més humana i segura. Per cert, avui si, fa bon temps.

Finalment fem nit a Alajuela, que tot i no esperar-ho ens agrada força, una ciutat força cultural i ben cuidada. Hotel Cala, 14$ pp a un dormitori de 4 amb esmorzar. Al matí ens dona per vistar-la una mica abans d'agafar l'avió de tornada cap a casa i visitem el museu Juan Santamaria, heroi nacional.

Amb escala a Madrid, tornem a Barcelona, passats gairebé sis mesos, com el torrò, per Nadal. Ens ho hem muntat de puta mare, a que si?