Marroc 2012

Marroc Express: 1 a 8 de gener 2012

Diumenge 1:
Desprès de cel.lebrar el Cap d'Any amb Arnedos i Domenes matinem per agafar el vol de Vueling de le 8.55h. (50€pp). En dues hores i quart arribem a l'aeroport de Marrakeix on agafem el bus 19 (50 dírham (5€) pp, anada i tornada). Ens deixa entre el minarete de Koutoubia i la plaça de Djama El-Fna. Ens endinsem pels carrerons del sud de la plaça i després de preguntar a varis hotels ens decidim per l'Hotel Essaouira que sortia a la Lonely Planet (1 habitació doble petita, bany i dutxa compartits 100dhr en una casa de tres pisos i terrassa, amb unes 10 habitacions al voltant d'un pati interior molt típic i bonic). A la terrassa i al solet esmorzem un suc de taronja i pa amb truita per 15dh pp i ens endinsem cap al nord en el Zoco tot travessant la famosa Plaça Djame El-Fna, on hi han carros de sucs de taronja, encantadors de serps, tatuadores de henna, homes amb micos,... El Zoco és un gran mercat de paradetes agrupades per sectors, situades una mica laberínticament a banda i banda de carrerons amb teulades de fusta, semblant a Candem Town. Ens 'perdem' tot el dia pels carrers, visitem la Medersa, un museu i dinem un tajine de pollo i un cous cous de verdures. Seguim passejant perduts i arribem a un carrer dels afores amb més transit, on quasi atropellen al Pere, que sorteja una moto com si estigués a una corrida. Tornem a Jameel Fna ja de nit per veure i experimentar tot el seu bullici: músics, teatre de carrer, jocs diversos i dansa a la part d'abaix on la gent s'agrupa en rotllanes al voltant de les actuacions, i a la part de dalt unes cent paradetes de menjar, on t'atabalen una mica per menjar al seu lloc, tot i que totes són semblants: fritanga, ous, carn, peix, marisc, cargols, verdures, té i pastissets, ... Finalment ens seiem a la que ens lien el show més gran i sopem la mar de bé i molt barat. Cap a les 9'30 fem retirada cap a l'hotel.








Dilluns 2:
A les 8 encara no estava obert la terrassa del nostre hotel així que anem a esmorzar al carrer principal i fem un suc de taronja a la plaça, tornem a agafar les maletes i anem a buscar un cotxe de lloguer que havíem reservat on-line a traves de vueling per 30€ el dia. Fem un llarg camí pel Boulevard de Mohamed V fins arribar al concessionari First Car, on estem quasi una hora. Paguem el conductor addicional (22€) i deixem un diposit (amb la targeta) de 1.000€, dels quals diuen que com no cobrin de l'agència CarTrawler abans de dissabte ens ho tornaran a cobrar.. esperem que no!
Finalment el Pere agafa el volant per sortir de la ciutat, omplim el dipòsit (350dh) tot agafant la nacional interior fins a Fes. No és tan 'xungo' com ens pensàvem, les carreteres estan bé i els marroquins condueixen prou bé. Quan portem dues hores ens adonem que no arribarem de dia a Fes , però anem fent via, passant per exemple perBeni Melal (nom amb el qual no pararem de fer acudits). A mig camí, quan condueix en Sergi ens aturen a un control, el quart que passem i ens posen una multa per excés de velocitat... (300dh). Fa molta ràbia ja que la carretera era de 100, però com hi havia el control havien posat una senyal al terra de 60km/h i la foto (la fan amb una especie de Super8) ens la van fer a 79km/h. A partir d'aquí ens obsessionem una mica mirant sempre totes les senyals i patint cada cop que veiem algú aturat a la carretera, cosa bastant habitual. Per sort els cotxes que van en sentit contrari t'avisen fent llums. Mirem la guia i Azrou sembla una bona opció per passar la nit, on just arribem quan es fa fosc. Busquem l'Hotel des Cedres que ens costa només 104dh, habitació amb bany i dutxa compartits, però amb calefacció, important perquè fa molt de fred, estem en un poble de muntanya, a més de 1.000 metres d'alçada. Sortim de l'hotel amb la intenció de donar un volta i ens apareix un noi que ens convida a veure la seva tenda. Li diem que no tenim intenció de comprar però que si passem per davant ens aturarem. No sabem com, el destí ens ha portat a la tenda d'aquest noi de seguida i sense adonar-nos-en acabem comprant una catifa berber que no teníem cap intenció de comprar (250dh). El noi (Azize), és molt simpàtic i ens porta a sopar a un lloc local on mengem uns trossos de carn picada (500gr), amb patates fregides i pa marroquí acompanyat de té de menta per60dh. Després ens aconsegueix una mica de costo i ens diu el lloc per anar a fer una cervesa (Hotel Panorama). Anem a aquest lloc on toquen música bereber i hi ha uns quants homes borratxos que ballen com si estiguessin en trance... és molt divertit i una experiència molt autèntica, tot i que al principi ens sentim una mica incòmodes ja que som els únics guiris del bar. Ja de tornada a l'hotel, ens trobem al recepcionista i uns amics que volen practicar l'anglès i ens quedem parlant amb ells una estona i ens informen una mica sobre la ruta que volem seguir fent.








Dimarts 3:
Gràcies a la conversa d'ahir a la nit amb els amics del recepcionista, ens donen la idea de passar el dia a Fes i tornar a dormir a Azrou. Ens sembla molt bé ja que el poble ens ha agradat molt i així al matí següent estem més a prop per seguir el nostre camí cap al desert de Merzouga.
Ens llevem a les 7 i esmorzem al bar de l'hotel un cafè amb llet i una pasta d'una pastisseria que hi ha a prop. Abans de sortir cap a Fes, fem una volta pel poble i tirem un parell de fotos aprofitant que encara no hi ha gaire moviment. Ja de camí, passem per Ifrane, un poblet de muntanya fet a imatge i semblança dels pobles dels Alpssuïssos, amb teulades vermelles i inclinades. Ens han comentat que el rei està per aquest poble i nosaltres només pensem en els controls policials que trobarem. Després d'una hora i mitja de camí arribem a Fes i no sé com ens ho fem però anem directes al punt on volíem arribar, trobem aparcament just al costat i comencem a voltar. Anem a la part de dalt i veiem el cementiri i unes runes però preferim tornar a la Medina. Agafem el carrer de baix i de seguida ens persegueixen per a visitar les curtiduries de pell i un noi es posa una mica agressiu quant li diem que volem anar per lliure... Seguim caminant per carrers estrets plens de botigues, per zocos especialitzats, places, mesquites, madrazas,... la gent ens atossiga bastant, i nosaltres anem buscant les curtiduries grans, que no eren les que ens volia portar el noi aquell, i finalment una dona esn hi porta a través d'una botiga per veure-ho desde la terrassa. Fot molta peste però és bonic de veure. Fem veure que comprarem algo, i ens ho pensem: un puf, unbolso, una cartera,...però al final marxem tot donant una propina a la dona i al venedor... 10dh cadascun. Ella ens porta també a una botiga d'una amiga on comprem safrà. Prenem un té en una de les places més boniques, la de la fusta, i ens claven 40dh per dos tes i dues pastetes (molt bones). Seguim una mica el recorregut de la Lonely i tornem per el carrer de dalt, on al final entrem a una madrasa (on estudien l'Islam). Al migdia, força agobiatsconsiderem que ja ho hem vist tot i en tenim suficient. Mengem un entrepà d'ou per 4dh cada un a la plaça d'entrada a la Medina, on ens fa gràcia el crit d'oració, que repeteixen 5 cops al dia/nit, ja que sembla un accelerador. De tornada capa a Azrou, 20 km abans d'Ifrane, fem la volta a un llac molt tranquil i bonic, fent fotos a la flora i fauna del paratge. A Azrou, ja fosc, fem una volta pel casc antic, carrerons am molt d'encant, amb botiges on no t'emprenyen, molt menys guiri que Fes.
Sopem al nostre hotel, més sols que la una en un restaurant sense cap gràcia ni atractiu, però sopem bé: crema/puré de verdures, entrecot i peix (truita) amb patates i mongetes. (160dh). Molt cansats anem a dormir aviat.
  













Dimecres 4:
Ens tornem a aixecar a les 7 del matí, aquest cop rumb al desert, per arribar el més aviat possible a Merzouga i poder pillar un tour el mateix dia per fer nit al Sahara. El camí, unes 6 hores, ens agrada molt, passem per muntanyes nevades, un llac, la gorja del Ziz, palmerals, ... Travessem Er Rachidia, Erfoud, Rissani i finalment arribem al nostre destí. A l'entrada del poble ens trobem un bereber, que ens convenç per fer el tour amb la seva agència sense gaire resistència per part nostra (50€ pp). El tour són dues hores en camell fins a un oasi on farem un té i després una hora més fins al campament de haimas on veurem la posta del sol, soparem i tindrem una vetllada amb música bereber. Primer dinem una boníssima truita bereber (dos ous fets a la tajina amb ceba itomàquet per 60dh els dos) i després anem a deixar el cotxe a una casa particular. El trajecte en dromedaris és molt guay, l'oasi al peu d'una gran duna el trobem molt interessant, però ens perdem la posta de sol des de les dunes i ens fa molta ràbia. Ja al campament correm duna amunt en un últim intent, però sense alè, fem tard i a més un cop dalt el Sergi busca la càmera i no la troba així que torna cap abaix abans no es faci fosc del tot i per sort la troba! Al sopar, molt abundant i bo (amanida, cous cous de verdures i tajine de carn amb pèsols i ou), coneixem a la única altre guiri del campament, Maria Gracia, un italiana advocada amb molta pasta, que té bonosgrecs i espanyols... ens cau bé. Encenen la foguera i toquen els tam tams, castanyoles i guitarra mentre canten cançons en bereber. Fa molt fred, però aconseguim dormir bé en uns minillits amb moltes mantes a sobre.
















Dijous 5:
Ens aixequem una mica abans de les 7 per veure la sortida del sol i després d'un bon esmorzar emprenem el camí de tornada, en camell... Anem directes al poblat on tenim el cotxe, el noi dels dromedaris ens treu unes pedres per vendre'ns però declinem la oferta i marxem ràpidament cap a Tinerhir on volem fer un trecking de fins a 5 hores. La carretera és secundària però està prou bé, no hi ha gaire transit i no trobem quasi cap control, anem a uns100km/h, així que arribarem bé de temps al nostre destí, anem travessant pobles i ciutats, de colors roses i marrons, molt bonic, el paisatge cada cop més muntanyós, amb les muntanyes nevades a la dreta. Cap a les 12 arribem a Tinerhir, i trobem que és un poble molt bonic, de seguida trobem l'hotel retour a la calme, que enshavien recomanat la Joana i el Jordi, i ens encanta, l'habitació és molt mona, de color fúcsia, però fa bastant de fred, bany i dutxa compartits, però molt a prop de l'habitació i a més estem quasi sols (10€ ). L'hotel és super mono i fa honor al seu nom, el propietari també molt simpàtic, ens preparen uns entrepans de tonyina per l'excursió, perfecte!

Entrem a una part molt xula i tranquil.la del poble acompanyats per una noia per comprar una ampolla d'aigua i com al costat de la carretera que puja a la Gorga del Todra hi ha un riuet, on renten roba, i uns horts-palmeral, com ens havien explicat, ens fiquem pel mig tot buscant 'el camí' per pujar caminant. Passada més d'una hora seguim buscant el camí... anem pel mig d'horts, plantacions d'oliveres, palmeres, etc, però no ho veiem clar i no ho acabem de gaudir... finalment pugem a la muntanya, amb una mica més de perspectiva per orientar-nos, però no ho aconseguim... seguim pujant per aquesta muntanya deserta, plena de pedres, i quan portem una altra hora, veiem la carretera principal, per on passen els cotxes super lluny... i anem cap allà, bastant fets pols... arribem a la carretera i fem dit aviam si algú ens puja, és una carretera de 14km, i encara ens en falten 7...
Finalment amb ajuda d'un noi d'un comerç ens atura un pallo molt enrotllat (treballava en un alberg dalt de tot) i ens puja fins les gorges. Des d'allà i mirant cap a la vall, veiem clar el nostre error: vam entrar en un mini palmeralque estava abans del gran palmeral... quina ràbia, un cop dalt les gorges són boniques però fa fred, així que ens mengem l'entrepà i baixem en taxi (7dh pp) fins al poble, quan arribem, ja es fosc. Que pringats... en cotxe ho hem fet tot super-bé (i és que és molt fàcil), però un dia que caminem... A l'hotel, un cop dutxadets, sopem tajine i cous cous un altre cop, això si, molt bo.







Divendres 6:
Com cada dia matinem ja que volem fer moltes coses, i deu ni do! Com a regal de reis veurem les Gorges del Dades, Ouarzazate i Ait Ben Haddou. La carretera fins a les gorges ens encanta i anem parant per fer fotos de pobles berbers de muntanya, preciós. No acabem de trobar les gorges i estem apunt de tornar enrere, però persistim i finalment les trobem, encara continuem una estona més per una carretera de corbes muntanya amunt. De tornada parem a un poblet, deixem el cotxe i ens endinsem creuant un rierol, per un poblet fet d'adob, com tots, amb unes vistes de postal. Seguim la carreta que voreja l'Atlas per la vessant sud fins a Ouarzazate, de camí veiem uns camells 'salvatges'. A Ouarzazate un noi ens fa una visita guiada pel poble per dos euros. Per aquí s'han rodat varies pel-licules, la veritat és que està molt tranquil i és molt bonic, veiem cigonyes, passem pel barri jueu (mella) i finalment entrem a la famosa Kasbha (10dirhams. Un edifici-fortificació de protectorat de comerciants, etc) que per fora és molt xulo, però el laberíntic interior està totalment vuit... En una mitja hora arribem a Ait BenHaddou, un poblet molt turístic que ens enamora. Primer de tot pillem un hotel (Baraka) que sortia a la Lonely per15€ amb lavabo (l'aigua era freda així que no el vam aprofitar) i esmorzar inclòs. Teníem gana i de camí vam parar a un bar amb terrassa amb vistes al poble per menjar, com no, un tajine. Tot travessant un riu quasi sense aigua vam entrar a aquest pintoresc poble, patrimoni de la humanitat, que es perfila contra un turonet d'arenisca rosada, i passant quasi de casa en casa s'arriba a la cima on hi ha un edifici amb bones vistes: palmeral, muntanyes desertes de roca, i més enllà muntanyes nevades. El poble en si és xulíssim, com de color ocre, per aquí és va rodar Gladiator..., Ja de tornada, quasi fosc, anant precisament a buscar la plaça del Gladiator, una dona ens convidà a casa seva per fer una ullada, i vam amb tot el morro li vam demanar un té, que ens vam prendre acompanyat d'ametlles, en companyia d'ella i tres filles, molt divertit. Apunt de sortir vam tenir l'incident més divertit: dues vedelles, que les havien deslligat a última hora, donaven saltirons com boges i ens tractaven d'envestir com si estiguéssim en 'unos encierros'. Vam sopar al mateix hotel, on vam xerrar amb un noi d'allà que ens va fer canviar el planning del dia següent, ja que volíem anar per la carretera interior fins a Telouet, però ens va dir que amb el nostre cotxet millor que no...

















Dissabte 7:
Després d'un bon esmorzar matiner emprenem el tram final dels 1.600km (uns tres dipòsits de benzina i uns 100€) en direcció a Marràqueix per tornar el cotxe a les 12 com a tard. El camí torna a ser preciós, passant per un port de muntanya de dos mil i pico metres d'alçada. Una mica atemorits per si ens volen tornar a cobrar el cotxe arribem a les 11 i poc, i per sort teníem un email de CarTrawler, dient que ho estudiarien, per tant ens tornen el dipòsit sencer, buff. Tornem caminant fins a Djama El-Fna i ens tornem a ficar en la zona dels hotels i ens decidim pel (120dh), que és semblant al que havíem estat però està una mica més aprop. Tornem a esmorzar una mica a la terrassa (solet i tranquil-litat de nou) i anem cap al sud est. De la mà d'un jove marroquí passem pel mercatD'espècies del barri jueu (mella) que obria només aquell dia, per arribar al Bahia Palace, un palau molt xulo del segle XIX, i després passant per la mesquita de la Kasba anem fins a les Tombes sadies dels segles XVI a XVIII, que van estar enterrades durant dos segles. Tornem cap a la plaça i dinem prou bé i barat en un bareto cutreabans de tornar a entrar al zoco per gastar els últims dirhams que tenim: carteres de pell, un cinturó, un camellet,imants de babutxes, ... i un guant exfoliant i un sabó d'oli d'argant per el final del nostre viatge: un haman públic. Quan l'estem buscant uns joves ens ajuden, tot i que fins que no els hi mostrem la foto que havíem fet feia una setmana no ens porten al lloc correcte. Un cop allà hem de demanar un descompte ja que sinó no podríem sopar... i ens ho deixa per 60dh pp, amb massatge inclòs. Flipem una mica, ja que no teníem ni idea de com era: unes sales enrajolades on ens estirem al terra i el paio ens tira cubells d'aigua calenta, després, amb el guant i el sabó, ens fa una bona exfoliació, que gairebé ens deixa sense pell, per acabar amb un 'massatge' on ens fot d'ostiesmentre ens tira 'petons' i ens desmunta per recol·locar-nos bruscament. Quan sortim, sorpresa! Ens trobem a la Maria Grazia! I ens porta al seu riad de luxe, al qual arribem després de perdre'ns per carrerons. Prenem un té amb unes pastetes i la deixem per a anar a sopar a Djama El-Fna. Després de fer una volta per les actuacions varies (les mateixes que feia una setmana), i sortejant els cambrers (Javier Bardems de la plaça) que ens volienfer seure a la seva paradeta, ens decidim per la paradeta 98, on només hi han marroquins que es seuen al voltant de la cuina i sopem super bé: calamars, peix, alberginia xafada, patates, pa amb tomàquet. Encara ens queden uns pocs dirham així que fem una infusió molt bona amb una pasteta no tant bona, i ja de tornada comprem uns fanalets al top manta.












Diumenge 8:
A les 9 menys quart pillem el bus 19 i a l'aeroport fem cua per embarcar. Un cop al taulell, teníem tickets en 'stand by' (gràcies Gemmita!!!), i per desgracia el vol estava overbooking, amb lo que ens hem d'esperar fins que embarqui tothom... Quina mala mitja hora que passem, quin patiment, segurs de que ens quedarem a terra i pensant que ens hauríem de gastar un paston en un altre vol amb escala, quan ja ha facturat tothom, quedem nosaltres i dos nois més en la mateixa situació., però aconseguim facturar els 4, això si hem de còrrer, quasi saltant-nos els controls ja que tenim 20 minuts abans no surti el vol... ho aconseguim! Un final digne dels nostre Marroc Express.