Ha estat un viatge molt plàcid, d'uns 40 min, d'avió, gairebé el mateix temps que en autorickshaw fins el diminut aeroport on hem esmorzat en una paradeta del carrer i on dp hem fet moltes cues fins a seure al nostre seient a business class, que ens ha recordat el que un dia vàrem ser, els senyoritos del Rajastan.
A l'aeroport de Kathmandú el Sergi es podia haber colat com a il.legal, ja que ha a hagut de sortir fora de l'aeroport a treure diners d'un caixer x pagar el visat. diners en rupies nepalis que hem hagut de canviar a dòlars... I ja per fi, fora, ens ha trobat en Dan Kagi, un home pel que sembla simpàtic i rialler que ens ha portat a la nostra nova casa.
Un piset molt monu, molt millor del que ens pensàvem. Un tercer pis on s'entra per un passadís exterior al qual donen les nostres estances. La principal habitació són dues sales grans amb una separació entre dormitori i menjador en forma d'arc circular i les pareds de color verd turquesa chillón, que donen a una terrasseta a la qual hem de sortir x accedir al lavabo (normalet). Al costat, tornant a sortir al passadís, hi ha la cuina, la qual esta buida, però ens han dit que l'ompliran. A l'altre extrem del passadís hi ha dues habitacions més, a una no tenim accés i l'altre tb és nostra, per si volíem dormir separats (inocents! jeje) i tb té un lavabo (aquest de forat...). És a dir, tenim habitació de convidats!
Tb hem conegut al Laxmi, el tressorer de la ONG a Nepal i propietari del nostre piset, i hem anat a fer una birra i un jalo molt bo, entre d'altres coses hem menjat pulmons i llengua de cabra, i carn de búfal, a un bar super cutre i barat, abaix de casa. Després el Laxmi, que viu al costat, ens ha convidat a conèixer casa seva i hem pujat al terrat x veure les vistes de tota la ciutat.
Per la tarda hem desfet les maletes (por fin!!) i ens hem començat a fer nostre el piset, movent mobles, i pensant les coses que havíem de comprar, ja que encara li falten 4 coses bàsiques i de decoració, però d'entrada ens encanta! Cap a les 7pm, després de matar unes quantes mosques okupes, hem viscut el nostre primer tall de llum a Nepal, que passen cada dia, hem aprofitat per anar a dormir.
Dilluns 23.11.09 Comença la feina
Pel matí ens va venir a buscar el Laxmi amb el seu fill Subah i ens van portar a esmorzar a casa seva: torrades, truita i mongetes. Després el fill ens va acompanyar a la botiga familiar de thangkas (pintures religioses tibetanes) a Thamel, la zona turística de Kathmandú, a uns 15 minuts de casa.
Vàrem fer una volta per Thamel i ens va venir a buscar Dan Kagi (DK), tard, i vam anar, junt amb el Laxmi, a una reunió a la oficina del Bhupendra, el president de la ONG a Nepal, que té una important agència de viatges. Allà vam conèixer al Sujan, un contacte que teníem des de Barcelona. Després vàrem anar a la oficina des d'on treballarem, al barri de Basundara, i vam conèixer al Mohan, que s'encarrega més dels temes educatius, i vam anar a dinar els 5, on per fi probem el boníssims momos (una mena de raviolis tibetans). El DK va portar en moto al Laxmi a casa seva per preparar el sopar, mentres nosaltres ens quedarem mirant internet a l'oficina. Quan va tornar el DK ens va agafar un taxi fins a casa, on vam descansar un poc i ens vam adormir, de tal manera que el primer cop que ens vingué a buscar el DK va pensar que no hi erem... Vam sopar tots junts en compayia de la family del Laxmi un altre cop, coneixent al tercer fill del Laxmi, encara més gordo. Ens van donar molt menjar, nosaltres ens pensavem que amb el 1er plat ja estavem sopats, però després va venir un gran Dhal (arrós acompanyat de verdures, carn i llegums). Semblava que ens volíen fer com boletes a nosaltres també!!
Dimarts 24.11.09 Presentació Oficial
Encara plens del sopar anterior, ens va venir a buscar el Laxmi amb el seu fill Subah i ens van portar a esmorzar a casa seva, chai tea (al Nepal no el fan masala... snif, snif...) i bunyols varis. Després el fill ens va acompanyar a la botiga familiar, passant per la laundry a deixar la roba bruta acumulada durant els 18 dies de l'Índia (que tampoc era tanta, digue'ns guarrillos si vols, jeje). Vam fer un altra volta x Thamel i vàrem entrar al temple de les tres deeses, deixant el Jardi dels Somnis per un altre dia, ja que s'ha de pagar i no teníem gaire temps ni ganes de pagar. En comptes d'això vam mirar teles x decorar el piset.
Cap a les 11 ens va venir a buscar DK en cotxe i anàrem a l'oficina, on ens vam presentar formalment tot explicant el que hem vingut a fer. Vam dinar amb en Mohan i en DK al mateix lloc d'ahir.
Per la tarda vam tornar en camioneta amb unes quantes coses pel pis que eren d'anteriors voluntaris i estaven en desús a l'oficina, com x exemple una nevera. Ja queda menys per tenir el piset en condicions! Cansats com estavem no sopem i ens vam quedar adormits...
Dimecres 25.11.09 Primera visita a un centre de nens
Pel matí ens ve a buscar DK i anem junts en bus a la feina, així ja ens coneixerem el camí per anar solets a partir d'ara... són dos busos, fent canvi al temple dels micos, que queda adalt d'un turó, hi ha bastant trànsit, amb lo que el trajecte és de poc menys d'una hora... Ja a l'oficina comencem a fer el calendari de la nostra estada amb en Mohan, planejant visites a centres de Kathmandú i de fora. Dinem els 4 a un lloc barat la mar de bé.
A la tarda hem agafat el cotxe els 4 cap al Health Center on ens hem trobat amb en Bhupendra, el jefazo, per repartir uns jerseis a tots els nens apadrinats. Ens han ensenyat les instal.lacions mèdiques i les aules de les tutions per nens i d'alfabetització de dones. Tb hem xerrat una mica amb els nens, ens hem fet fotos i alguns dp de demar-nos que cantessim alguna cosa (al Sergi només se li ha ocorregut 'la vida es una tombola'...), ens han cantat la cançó nacional de Nepal. Tb hem xerrat una mica amb els professors, un de molt wapu. Ha sigut un 1er contacte, ja tornarem més endavant per fer un monitoring i plantejar activitats.
El DK ens porta en cotxe, amb gran embús, x la Ring Road, fins al pont d'abans de casa. Anem a Thamel sense passar x casa, i anem a fer una birra al New Orleans, el restaurant d'un contacte de Barcelona, el Sudesh, ell no hi era i era caríssim amb lo que fem un Lassi mentres conèixem a un cambrer, un tal Angel Hom que sembla anar drogat i ens parla de coses metafísiques... Mirem la guia en busca d'un lloc més baratet per sopar i anem al Yak Restaurant, 1ue està apropet, on mengem momos i búfal (que al Pere ja li encanta), probem la típica birra tibetana calenta, mentre un grup de nepalis o tibetans que acompanyaven a uns guiris canten i ballen.... tornem solets a les fosques sense perdre'ns! Yuhu!
Dijous 26.11.09 Primera compra al super
De bon matí, quan sortíem a esmorzar, ens trobem al fill del Laxmi a la porta que ens venia a acompanyar a recollir la roba. Primer ens ensenya el super del barri i dp recollim la roba, que ens costa uns 5 euros... El proper cop anirem a un altre lloc més barat! Esmorzem a un bar cutre de carrer i agafem el bus cap a la feina, el segon bus ens cobra 2 rupies més que el dia anterior i el Pere es rebota sense aconseguir res... (Taxa guiri?)
A la feina, sense gaires novetats, en un coffee break en Mohan ens fa confidències laborals. Tornem en bus i parem al super per fer la nostra primera compra. Sorpresa! Els preus són gairebé iguals que a Barcelona, sinó més cars... Vaya mierda! Després de mirar molt els preus de tot, aconseguim fer una compra de 15€, que és el que portavem a sobre... Haurem de tornar... I això sense contar carn ni verdures... que s'ha de comprar a paradetes del carrer.
Per la nit sortim a menjar alguna cosa a sota de casa i ens trobem a un grup d'uns 8 joves nepalis que celebren que un ha vingut a viure al barri. Porten una turca destacable i no paren de dir-nos coses i fer-nos preguntes, tb ens donen els seus num de mòbil, que no crec que utilitzem, i ens conviden a veure un licor d'aquí, rollo orujo. Un agafa fixació amb el Sergi: que si que handsome que soc, que si I love you, que si semblo nepali... que xk no tenia novia... però vaja molt divertit.
Divendres 27.11.09 Ja tenim música hindú i nepali
Poca cosa a destacar avui, suposo que és podria definir com un dia rutinari: esmorzem a casa, atasc a l'autobús, feina a l'oficina (on ens escaquejem de dos reunions fora d'horari), dinem al restaurant de sempre (per primer cop sols), atasc al bus de tornada tb, fem la segona compra al super... Al vespre anem a sopar a una fosca Plaça Dhurbar que visitem per primer cop i ens deixa bastant indiferents (quan la visitem de dia serà diferent). Sopant un pollo al curry en un desert restaurant ens possen la cançó 'dame más gasolina'... Sense comentaris... Per tornar a casa més tard de les 9, hem d'avissar a la veïna, ja que tanquen la porta principal i ella és la única que té la clau, de la qual no s'en poden fer còpies, vaja rollo...
Dissabte 28.11.09 Monkey Temple
Emprenem el camí de pujada al Monkey Temple a peu per gaudir d'un dia radiant. Els temples i Stupa (que està en obres) queden adalt d'una muntanya a la qual s'accedeix per unes llargues i empinades escales, plenes de micos, banderoles, escultures, mini estupes i venedors.
Un cop adalt fem la volta en sentit de les agulles del rellotge, fent girar les típiques rodes (Om mani padne hum). Fem un té a una terrassa tranquilament i continuem cap a l'altra banda, passant per més temples budistes i estupes, fins arribar a una font amb una esculture daurada al mig que té un cistell on provem d'encertar unes rupies sense èxit. Seguim baixant per camins entre flanquejats per pins per arribar a l'impactant Budhapark, amb tres estàtues gegants daurades i uns jardins molt ben cuidats.
De camí a casa comprem ous, fruita i verdures, que menys mal no són gaire cares (1 kilo del que sigui són 50 rupies, mig euro), tot i que no hi ha gaire varietat. Ja a casa fem el nostre primer dinar: arròs a la cubana... (té collons...)
Diumenge 29.11.09 Dhurbar Square
Després de fer el gandul durant les primeres hores del dia (ja que era impossible seguir dormint degut als diversos sorolls i a més el Sergi patia les seves primeres cagarrines), anem caminant a la Plaça Dhurbar, a 15 min de casa travessant el pont peatonal (com anar per sobre de llits de molles), entrant per darrera, i després de visitar tota la plaça totalment desorientats i veure temples varis, coloms i Babas, arribem a l'entrada principal on en teoria s'ha de pagar, però nosaltres com som voluntaris no! Anem a buscar el punt d'informació turística i de camí firmem una postal dirigida a Barack Obama en contra del canvi climàtic i en concret del desglaçament de l'Himalaya. Seguim caminant, passant x Freak Street, antic carrer dels hippies, i passem per una zona comercial nepali x arribar a una mena de gran parc, sense cap gràcia, que hem de vorejar tot per arribar a la principal oficina de turisme, totalment fora del centre... Allà ens donen uns mapes watxis, per fi! i després tornem per un llarg camí gairebé tot recte fins a casa, passant per un curiós embús enmig del carrer (cotxes, motos, bicis i persones tots estancats). Decidim menjar una búfalo burguer a prop de casa i coneixem a un noi nepali de 20 anys del barri, Aman, apodat 'Munxa' el qual ens ensenya els nostres noms en nepalí i ens gorreja tabac, amb el qual potser tornarem a quedar.
Setmana del 30 al 6 de desembre: Kavre, foc! Pashupatinath i en Munxa
La setmana ha començat forta i sembla que no baixarà gaire el ritme... Per començar, dilluns vam partir amb el Pranib, un noi jove que tb treballa a l'oficina, cap a Kavre (ja que en DK i en Mohan es van escaquejar), un poblet de grangers a uns 70 km de Kathmandú cap a l'oest però que es tarda 5 hores en arribar en 2 busos... i després de l'experiència en tren per l'Índia no sé si el bus nepalí es pitjor... petat de gent fins als topes i quan ja no hi caben més a dins... els pugen a dalt (a la baca)...nosaltres ja hem provat totes les modalitats: asseguts superestrets i amb molt mal de cul, de peu com sardines i agafat on puguis a les frenades i clots del camí (que són constants), o a dalt combinació de les dues anteriors + fred... no sabem molt bé amb quina ens quedem... tenim 5 mesos per decidir-ho. Quan vàrem baixar del bus... sorpresa! on és el poble? pues a dalt de la muntanya! i 45 minuts més de pujada a les fosques... finalment a dalt ja ho varem veure tot una mica millor (malgrat no hi havia electricitat aquell dia), ens van donar de sopar (dhal... por supuesto, menjant amb les mans) i vàrem visitar dues classes del programa d'alfabetització de dones... les quals estaven molt avergonyides... però a poc a poc i entre rialla i rialla ens van poder dir i preguntar alguna cosa... això sí, en nepalí! Entre el que ens van dir, moltes estaven preocupades pq no hi veuen bé, d'altres estaven molt interessades en la vida de les dones d'Espanya, però totes estaven molt contentes d'haver aprés a llegir i semblava que li ho agraïssin al llibre...Ens van explicar com havíen canviat les seves vides: millores a nivell laboral/agrícola ja que el llibre i els mestres els donen informació al respecte; a nivell domèstic en quant a higiene, alimentació, despeses...; a nivell personal i d'autoestima, ja que ha millorat la seva comunicació, saber llegir els dona seguretat alhora de relacionar-se en l'ámbit públic i saber matemàtiques també els facilita alguns aspectes. Aquestes classes a més son un moment d'esbarjo, on poden oblidar-se dels problemes diaris, riure i dedicar-se un temps a elles mateixes i establir llaços dins del grup comunitari.
Al matí, vam fer una excursió pel poble i voltants i ens vam quedar molt impressionats dels paisatges que vam veure, gairebé tot muntanyes i valls, però amb els camps de conreu i els rierols era molt macu. Després vam baixar a veure el riu més important de Nepal, el Sun Koshi, i vam passejar una mica pels voltants i ens vam banyar el peus. Després de dinar vam tornar cap a caseta (fets pols pel trajecte) i vam sopar truita de patates (intento... pq la paella no es gaire bona...n'hem de comprar una altra).
L'endemà dimecres va ser festa i en Pranib ens va convidar a sopar a ca seva pq es veu que els Newars (casta a la que pertanyen en Pranib, en DK i en Laxmi, així com la majoria del nostre barri) aquest dia fan un plat especial... Bueno... no se si serà molt especial però la veritat és que ens va decepcionar una mica la invitació del Pranib. Vam menjar momos una altra vegada (com quasi cada dia)... i el plat especial va ser una cosa superdolenta que era com una pasta farcida d'una salsa que tenia gust de lo que queda del cafè després de prendre'l. A part d'això, resulta que el noi va haver de marxar de seguida pq havia de fer una exposició a la uni... vaja dies de festa més raros que fan per aquí... La novetat: ja hem anat en moto per Kathmandú... era l'únic transport que ens faltava...jeje, i també hem provat el 'rakshi' un licor d'arròs rollo orujo.
Anècdota del dia: Després de salvar-nos d'un possible incendi a casa al matí, quan va començar a fondres i sortir fum d'un cable d'un 'alargo'... a la nit l'ha vem liar grossa. Cap a les 22.30 va marxar el llum i el motiu aquest cop no era el típic power cut... se'ns estava cremant la cuina... la nevera en concret, ja que a sobre teníem l'aparell de bullir l'aigua (causant de l'incendi) i tot de menjar. Quin susto mare meva! El vam apagar amb una manta i vam trucar al Laxmi, que va venir deseguida... Ens sap súper greu... però bueno, podem dir que hem tingut sort que no estavem adormits quan això va passar... i no va ser pitjor...
Dijous vam cancelar una excursió a Dhading (alfabetització de dones) i per la tarda vam conèixer a en Toni Aguilar, un home català que porta vuit anys a Nepal amb la seva ONG, casat amb una nepalí i molt ben integrat al seu barri (al costat del nostre, tot i que per trobar-ho vam estar una hora). Ens va mostrar els dos edificis del centre i ens va explicar tot el que feien, semblant a Amics del Nepal, però més centrat al barri, amb menjador obert a tothom, i amb una mini fàbrica d'encens. Potser farem alguna activitat conjunta. Va ser una trobada molt enriquidora ja que ens va aclarir una mica com està el percal, tot un personatge que ens va convidar a té i a sopar (arrós amb tonyina).
Divendres dp de treballar vam fer un pollo al curry a casa i ens vam quedar dormidets. Ja Dissabte, al matí ens vam trobar l'enessím regalito del nostre duendecillo particular (en Laxmi, que cada dia ens sorprèn amb alguna cosa): un mòbil!!!! (009779808196212). Vam anar en bus per assistir a una reunió de mestres dels programa d'alfabetització de dones, en nepalí..., i vam veure les obres del futur Community Building, el nou edifici de la ONG. Per a que no us queixeu de que no treballem, eh? fins i tot en dissabte. Un cop acabat el meeting, cap a les dues, com no estava gaire lluny van caminar cap a Pashupatinath, un recinte tot ple de temples hinduítes (mogollón), tot passant per una muntanyeta (que conté una reserva de cèrvols i moltíssims micos) i acabant a un riu on fan crematoris i més temples (de fet la entrada oficial, nosaltres vam entrar per darrera). La tornada a peu va resultar ser molt més llarga del pensat... ens vam desviar una micona, ejem, i res després de gairebé caminar dues hores a les fosques vam arribar a Thamel, fets pols, i vam fer una birra Everest al New Orleans (sablazo!!!). Abans d'arribar a casa ens va saludar el nostre nou amic, en 'Munxa', i vam quedar per diumenge matí.
Diumenge, després de rebre unes quantes trucades del Munxa donant-nos pressa, tot i que encara no era l'hora a la que havíem quedat, hem baixat al carrer i tot estava molt tranquil i sense trànsit...semblava un diumenge espanyol (ja que aquí els diumenges treballen i és com un dia qualsevol). Ens vam enterar que dissabte hi van haver disturbis al Terai, on els maoistes van cremar busos i per això feien vaga i tot estava tancat. Ja amb el Munxa i el seu 'germà' Seajon (realment el seu nebot, dos anys més petit que ell) ens van fer de guies turístics per uns quants temples de la zona i vam pujar una muntanya on hi ha un monestir budista molt tranquil i ben cuidat... Després d'estar voltant per allà dalt vam anar a prendre un 'chang' que és una beguda casolana d'arròs rollo entre birra i vi. Quan vam tornar a Dallu, vam visitar uns amics seus i vam anar a dinar un chowmein (noodles) i després cap a caseta on hem descobert la terrassa just a temps per veure la posta del sol, interrompuda per el nostre duendecillo, que ha vingut a veure si estavem bé. Ha sigut un dia entretingut i de bon rollo, a vegades difícil alhora de fer-nos entendre però divertit, ens han explicat moltes coses sobre religió i altres temes. Ells són més joves (20 y 18) i ens ha semblat que vivíem una segona adolescència, rollo nirvana, guns'n'roses,... Tb hi ha hagut moments en els que ens han gorrejat una mica (sobretot tabac)...però per aquest cop els ho passarem... que no s'acostumin!
Setmana del 7 al 13 de desembre: el dia a dia
Aquesta setmana ja hem fet feina com campeons! Pensàvem que dimecres no hauríem de fer feina per vaga maoista però al final se va cancel·lar o sigui que cada dia hem estat visitant centres... Dilluns dos orfanats, un molt bé i l'altre fatal, cara i creu. La veritat és que fa molta pena veure en les condicions que estan alguns nens (edificis fets pols, habitacions aglomerades, fosques, velles, brutes, els nens tristos... ) en canvi hi ha centres ben cuidats, que veus que s'interessen pels nens i els donen tot el que necessiten per compensar el fet de no tenir una família. El pitjor de tot és que en els primers centres és on menys podem treballar, ja que depenen d'una altra institució i la nostra ONG només hi té uns quants nens apadrinats. Dimarts vam seguir mirant programes d'alfabetització de dones i un altre orfanat on és possible que fem activitats. Dimecres, oficina. Dijous més visites a programes d'alfabetització, aquesta vegada en anglès... molt graciós! Pronuncien quasi totes les paraules agudes i el twelve es pronuncia tubel, les lletres també són diferents: S és yes, N yen, M yem, L yel,... També vam visitar l'escola KEBS però no varem veure molts de nins pq estan d'exàmens finals.Divendres vam tenir una reunió eterna amb els de l'oficina, que si en principi havia de durar 2 hores, al final en va durar 4, però seguim vius i hem aclarit bastantes coses.
Pel que fa a altres temes, seguim coneixent gent... de fet l'altre dia vàrem veure als nostres veïns i resulta que són uns al·lots que ja havíem conegut un dia a un bar del barri, que nosaltres anàvem a sopar i ells estàven cel·lebrant no se qué... però Déu ni do com anàven... idò sí! resulta que són els nostres veïns i cada matí feim la xerradeta. En Mahesh, els seu germàns Naresh i Pratik, i els seus amics, Akash, Dammbar, ... També vàrem quedar amb la família del Shiva, aquell nepalí de Bcn que ens va donar coses per portar a la seva família. Ens hem intercanviat mòbils, tot i que ja ho veurem, tornen a ser “bais” (germans petits) dos nois de 18 i 20 anys... Clar!! La gent de la nostra edat està casada i amb fills. Divendres, quan tornàvem a casa ens vam trobar amb els veïns (Naresh, Mahesh i Akash) i ens van convidar a acompanyar-los al bar de la Dolma, la qual ens volen enroscar, a beure Gumpa, que ja havíem provat, i a menjar "tapes". Quan vàrem sortir, ens varen portar a veure unes quantes habitacions dels seus amics, en una de les qual ens van obligar a menjar un dhal, i finalment vàrem acabar a ca nostra amb els tres primers que vàrem trobar jugant a cartes...Va ser un puntazo! Se varen quedar a dormir al sofà... Dissabte vàrem quedar amb na Sita, una noia de 20 anys superguapa que està apadrinada per una amiga de'n Sergi...i també teniem coses per ella... Pel que fa a les relacions socials, ha estat una setmana bastant mogudeta.
I pel que fa la resta, cada vegada tenim la casa més decorada...i més bruta... ja ens coneixem força la ciutat a base de patejades per tornar a casa des de l'altra punta de la ciutat, i a base de compres (o millor dit intents) per Indra Chownk (mercat local), Durbar Square, Freak Street, Thamel... Les cagarrines ja han arribat a les nostres vides, tot i que ja estan controlades i poca cosa més... Bueno, sí! Que ja tenim la nostra primera sortida programada: Tota la setmana que ve a Bhimphedi per feina i després directament 4 dies al Parc Nacional de Chitwan (on veurem tigres, cocodrils, anirem en elefant,... i finalment abans de tornar a Kathmandú farem rafting també...yujuuuu!!).
Ja comencem a estar bastant adaptats al dia a dia... Kathamdú: una ciutat superpoblada, plena de pols i contaminació, on no plou, on a dins de casa fa fred, però al sol s'està la mar de bé, amb un trànsit caòtic a totes hores, menys a la nit. Una ciutat que pot semblar no tenir identitat però plena de temples induístes i estupes budistes, amb apagons de llums diaris i vagues sorpresa (convocades pels maoístes). Una ciutat massa cara per la gent d'aquí (i tb per nosaltres)... una ciutat divida per castes, on encara es fan matrimonis de conveniència. Una ciutat als peus de l'Himalaya, entre dos grans potències, la Xina i l'Índia, que està farta de tot això, que té aspiracions, però no recursos. Una ciutat que sembla donar els primers simptomes de canvi.
L'Epi i el Blas encara no han sortit gaire de casa, pobrets, però tenim la sospita que es queden jugant a cartes amb el nostre duendecillo (en Laxmi) que cada cop que arribem a casa ens ha deixat un regalet: una cuina, una estufa, un aspirador, un endoll, unes estovalles, un mòbil, un telèfon fixe, una escobilla de wàter... Ara li hem fet l'encàrrec que ens arregli l'aigua, que fa uns 5 dies que no tenim aigua calenta i ja comencem a olorar una mica...
Els dies comencen amb una aventura al minibus fins al temple dels micos, i al bus fins a l'oficina, una hora més o menys, els busos sempre estan petats de gent, i molts cops ens hem de barallar xk ens volen cobrar més del que toca (un viatge són 10 rupies, 10 cèntims d'euro). Els dies solen acabar en patejada travessant tot Kathmandu d'est a oest, a les fosques, i quan arribem a casa hi ha un power cut, d'una o dues hores.
Diumenge amb la calma vàrem anar a un concert a la Plaça Durbar, en contra del desglassaçament de l'Himalaya. Després dels típics problemes tècnics d'questa gent (que ja havíem comprovat a Barcelona), va cantar un tio que ho feia pitjor que els d'Operación triunfo... Vam decidir marxar a fer una volta per uns bazars propers, en busca de la botiga del nostre amic Muncha, sense gaire èxit... però vam aprofitar per comprar una motxilla North Face x 5 euros. Després havíem de quedar amb en Sujan, però ens va donar plantón. Per contra ens va trucar una cooperant d'Amics del Nepal, la Merche, que havia vingut x una setmana i vam quedar per sopar amb ella al Yak restaurant.
Del 14 al 18 de desembre: Bhimphedhi
Dilluns 14 al matí, tot i que el Pere havía passat la nit amb febre i suant, vam emprendre el viatge amb el Mohan cap a Bimphedhi, on hi ha un centre de nens prioritari per Amics del Nepal. El viatge en Jeep va durar unes 3 hores muntanya amunt, muntanya avall, per una carretera amb trams llargs sense asfaltar, molt dur però molt macu, i vam parar a menjar en un lloc amb vistes a un llunyà Himalaya. De seguida arribàrem al centre, on ens van rebre amb flors i té, abans de començar la nostra observació.
El poble és un lloc molt tranquil en una vall rodejada de muntanyes verdes. Bàsicament és una carretera príncipal amb botiguetes i casetes típiques a una banda i a l'altre un riu que només té aigua als mesos del monzó. Ens ha fet uns dies d'un sol esplèndit i nits fredes. Nosaltres ens allotjavem en una casa verd 'chillón' (com el pis de Kathamnadú), amb uns llits i coixins molts durs i amb lavabo exterior.
Hem treballat de valent, estudiant al detall les instal.lacions del centre, mirant els defectes, les possibilitats que ofereix i proposant millores. Ens hem reunit amb el director, el personal, les dues escoles a les que van els nens, el comité local i els nens. Amb aquests també hem jugat a futbol, volei i ping pong, sempre acompanyats d'en Mohan, amb el que ens ho hem passat molt bé i ens ha ajudat molt en la nostra tasca.També varem fer un amiguito nou, en aquest cas amiguita, la Shetti (que vol dir blanc), una gossa de grans mamelles que ens seguia a tot arreu. Després de la febrada d'en Pere, els dos teníem la tonteria a sobre i vam pensar de fundar la religió del coriander (cilantro). Ja tenim seu, la casa verda, i la primera seguidora, la Shetti.
Amb molta pena divendres ens vàrem acomiadar dels nens amb chocolatines i carmels, però bé d'aquí un mes hi tornem!
Dissabte al matí vam anar amb el bus de l'escola, amb alguns dels nens del centre que anaven d'excursió, fins a Hetauda i allà vam agafar un altre bus fins a Tandhi, un poble a set quilometres de Chitwan.
Del 19 al 23 de desembre: Chitwan
Després de quatre setmanes de treball, per fi vam poder gaudir d'una setmana de vacances i ho vam fer a Chitwan, el parc nacional més conegut de Nepal. Primer de tot, vam fer un trajecte en un carro estirat per un cavall fins a l'hotel, aquest transport encara no l'havíem provat...
Ja acomododats vam fer un passeig pels pobles Tharu, que són la gent que viu allà, provinents del desert del Thar i per la nit vam veure les seves dances típiques de bastons. En aquests dies hem anat en canoa, hem fet un safari en elefant, un altre en jeep, ens hem pogut banyar amb elefants, passejar per la jungla, veure centres de reproducció d'elefants i cocodrils, passejar en bici, veure un partit de futbol d'elefants,... ha estat una experiència genial envoltats de natura i tranquilitat...i animalons...vam veure molts ocells, micos, elefants (domèstics, això sí, incloent els bessons de 13 mesos...que monos!!), bastants rinos i cocodrils, alguns cérvols, un tigre de Bengala tancat
dins un recinte de fusta (no és lo mismo, però bueno) i l'estrella del nostre safari: un leopard pujat a sobre d'un arbre. Al final vam haver d'estar un dia més de lo previst perquè hi havia una vaga dels maoistes que va durar tres dies, per tant no podíem sortir d'allà a menys que ho féssim caminant.
Era temporada baixa amb lo que erem pocs guiris i vam conèixer gent interessant: un holandés que feia treckings i esports d'aventura, una parella hippy d'israelites que fan un viatge de 8 mesos per tota Àsia i un matrinomi anglès amb un bebito que acaben d'arribar per treballar aquí.
L'últim dia vam tenir la nostra primera experiència en ràfting (al riu Trisuli) amb una parella d'anglesos molt divertits i una família de xinesos, ens vam convertir en els pirates del riu... Va ser molt divertit, tot i que vam passar una mica de fred... sobretot després de caure dins l'aigua en un ràpid. Quan ja començavem a dominar una mica la tècnica, es va acabar...ooooh! A veure si repetim l'experiència.
Del 24 al 29 de desembre: Festes de Nadal
Els dies més assenyalats de Nadal els vam passar a Kathmandú intentant gaudir dels pocs dies de vacances que ens quedaven i provant de viure les festes de Nadal d'alguna manera especial, tot i que aquí no es celebren gaire...
La 'Noche Buena' la vàrem passar amb el nostre amic Munxa, el vam convidar a sopar un plat de pasta amb tonyina i salsa de tomàquet que no li va agradar gaire (suposo que no estava acostumat al no picant...) A les 10 ja va marxar pq l'endemà treballava i normalment marxa a dormir a les 9, com la majoria de gent aquí... que vas pel carrer a partir d'aquesta hora i no hi ha una ànima, si li sumes els power cuts fa una atmosfera ideal per una peli de por.
Per Nadal, que sí és festiu, vam fer un dinar al pis amb tots els de la feina (DK, Mohan, Pranip i Laxmi), va ser prou divertit i entretingut, i el menú una mica més el.laborat: ensaladilla russa, truita de patates amb pa amb tomàquet i formatge, tires d'albergínia i carbassó amb tomaquet, bacon i formatge, i de postres iogurt amb fruites i nous i dolços (no hi havia torrons, però hi havia una cosa semblant als polvorons...però millor). La veritat és que vam tenir una mica la sensació de Nadal... tants plats, postres, fins i tot un arbre de nadal de decoració,...al final estàvem plens com en un típic dinar de Nadal... A la nit vam sortir de 'festa' amb els veïns de davant, k kuan vam kedar x fer el primer roxi ja anaven borratxos... i estaven una mica pesadets... al final, dp de fer una gran volta x thamel i arribar a durbhar marg no vam entrar enlloc...però va ser entretingut.
Per Sant Esteve vàrem quedar al vespre amb en Sujan x fer una birra xl barri i k ens orientés per planejar vacances, ja k treballa en una agencia de viatges. Diumenge 27 vam decidir anar a treballar (aquí només fan un dia de festa a la setmana, els dissabtes, tot i que nosaltres tb fem els diumenges) per avançar feina acumulada (quins ànims!). Pels Sants Inocents, tot i que a Spain és una festa que ja està en decadència, ens volíem currar alguna tonteria per fer als de la feina però al final lo màxim a lo que vam arribar va ser a la típica llufa feta ràpidament amb un full de diari i els hi vam col.locar a tots a l'esquena, inocentes! jeje. I el 29 va ser l'últim dia de curro a l'oficina abans de marxar a Pokhara, per treballar i tb per passar cap d'any.
Del 30 de desembre al 3 de gener: Cap d'Any a Pokhara
Dimecres 30 de bon matí vam agafar el bus de 6 hores per plantar-nos a Pokhara, ja en teníem ganes! Lo primer que vam fer va ser anar al Destitute Children's Centre i quina va ser la nostra sorpresa en veure els 21 nens tot sols jugant o mirant la tele. I els grans? No hi son van respondre... Vam trucar al director i no responia... Vam anar a cercar un Hotel i el primer estava ple... ai, ai, ai... Finalment vam trobar un hotel molt barat i ens vam endinsar al carrer principal de Lake Side, on hi havia l'11è Street Festival, totes les botigues i restaurants, que no són pocs, teníen la seva paradeta al carrer i els 2 km del carrer que voreja el llac Phewa estaven engarlanats amb banderoles i llumetes, feien dances al carrer, jocs de tirar a les llaunes, de trencar l'olla, ... Una mica comercial i ple de guiris però molt apropiat per aquestes dates. De totes maneres tb estava pleníssim de Nepalis que ho celebraven, fins a punts en que hi havia caravana.
L'últim dia de l'any vam començar-lo visitant una cascada i unes coves, que realment no valen gaire la pena i ja després de dinar vam anar al centre de nens, una visita relampago que vam aprofitar per fer-los fotos. A la tarda vam anar a la cerca de baretos per celebrar la nit, i ja en teníem 3 seleccionats, on feien música en viu i la birra era caríssima, quan vam entrar en un bar cutre per fer una birra. Sorpresa! També sou catalans? Fa una veu, i el Pere diu: però tu no ets catalana amb aquest accent! Jeje, mallorquins! Que tot just havíen conegut a una altre parella de Ripollet que estaven a la taula del costat. Ens vam acoplar de bona manera, al mig, i vam canviar els nostre plans per la nit. Vam anar a sopar a l'hotel dels mallorquins, que el porta un tal Ricardo, un gallec. Vam sopar al voltant d'un foc, juntament amb 2 noies de Sant Cugat i un madrilenyo, ja erem 10! I molt bon rollo la veritat.
Després de sopar vam anar a un concert d'un grup molt semblant a Heroes del Silencio i allà ens van donar les 12 que vam acompanyar amb 12 trossets d'ositos de gominola a deshora i sense campanades. De seguida va acabar el concert, les dues parelles vam marxar a dormir, i la resta vam anar a una festa trance que havien organitzat el gallec i uns amics seus nepalis just al costat del llac amb unes vistes molt xules. Després d'estar un rato amb la música que no acabava de pujar en cap moment...va venir el moment de decadència en el qual tota la gent que abans estava ballant, estava asseguda als voltant de la pista i la música havia canviat a baladitas i va ser nuestro momento de gloria x fer un bailoteo amb les dues de St. Cugat tot just abans de marxar, un llarg camí de tornada acompanyats d'un borratxo francès al que no enteníem...
El primer dia de l'any... Strike again! Vaja tela... així tampoc vàrem poder conèixer al director de l'escola i els nens no van poder anar a la festa per por que hi haguessin problemes... Nosaltres vam aprofitar per pujar muntanya amunt fins a la Pagoda de la Pau Mundial, el camí va ser molt maco i cansat, un cop adalt les vistes nno eren gaire bones degut als núvols, però va estar bé i vam conèixer un grupet de nepalis de 20 anys (com no!) i uns ens va preguntar si a la Tour Eiffel hi havíen noies en boles (ho havía tret de la pel.lícula Titànic?!).
El dissabte vam anar a fer un altre excursió a Sarangkot, un poblet de 4 cases a dalt d'una muntanya amb unes vistes del Machupachare, dels Annapurnas i de l'Himalaya en general, impressionants. Després de baixar en Taxi vam anar a veure la Garganta del riu Seti i vam fer una volta pel casc antic, on vam dinar en un lloc de momos al costat d'uns cines. A la tarda vam tornar al llac i vam fer una volta en barca fina a una illeta on hi ha un temple.
Diumenge finalment vam conèixer al director del centre, tot i que només 30 minuts, ja que estava enmig de la seva altra feina... Després d'això ja vam tornar cap a Kathmandú, però no sense abans haver-nos de discutir una mica amb un noi d'un altre autobús que no ens deixava entrar al microbus que nosaltres volíem. Ja dins el bus, vam viure una altra discussió molt graciosa de tots els passatgers contra l'autobusero de la qual no ens vam enterar gaire, pero ens va anar molt bé pq al final ens va sortir més barat, creiem que gràcies a aquesta rebelión.
Laboralment parlant ha estat uns visita molt rara i no gaire profunda... Però Pokhara ens ha agradat i tornarem per fer un trekking per les muntanyes de 3 o 4 dies.
Setmana del 4 al 10 de gener: Reis Mags
Aquesta setmana vàrem treballar de valent. Dilluns, a la oficina, ens varem trobar amb 2 noticies, una bona i una dolenta: la bona és que per fi han reengegat les obres del communitty building que esponsoritza ANB i la dolenta que el director del Children's Home de Bhimphedhi deixa el centre xk ha trobat una feina millor... lo qual és una gran putada!
Durant aquesta setmana vam reunir-nos amb els profes de les tuitions dels nens de KEBS x preparar les nostres pròpies tuitions, cosa que ens fa bastanta il·lusió. Tb vàrem visitar amb en Mohan una classe d'albatetització de dones i un centre de nens, tots dos a Patan, creuant el riu al sud de Kathmandú, el dia de Reis. Per cert, els Reis Mags es van enrecordar de nosaltres i ens van portar una tostadora i carmels!! El dissabte vam aprofitar per conèixer més a fons Patan, i ens va agradar molt. Tot seguint el recorregut de la nostra estimada Lonely Planet, la qual teníem una mica abandonada, vam endinsar-nos al casc antic ple de cases típiques newars (totxana vermella i fusta) i de carrerons estrets i túnels que comuniquen les cases a través de patis interiors. A part d'això, molts temples i estupes, budes i shivas. Tot molt maco i força ben cuidat. Cal destacar el Temple Daurat, amb monestir budista inclòs, i un gran pati amb un gran buda al mig, estupes i un recinte on uns nens dibuixaven i, dp de parlar un rato amb ells, ens van regalar un dibuixet.
Finalment vam arribar a la Plaça Dhurbar, plena de temples de vàries èpoques i estils i un palau reial que estava tancat per ser dissabte, digna de veure! Si tenim en compte que feia molt bon dia i que es podia veure l'Himalaya de fons, encara millor! Va ser una visita molt agradable i interessant. Al tornar cap a casa, ens vam trobar amb una mani maoísta on portaven torxes de foc! Acollonia una mica veure tanta gent amb foc però tb ens picava la curiositat i ens excitava (no penseu malament) veure la situació en directe.
Diumenge, va haver vaga un altre cop... pero no va afectar els nostres plans. Com que tornava a fer molt bon dia, vam dirigir-nos, tot vorejant el riu, contaminadíssim i pudent, a una de les zones més pobres de Kathamnadú per visitar uns temples (no n'havíem tingut prou el dia abans...). De camí vam poder veure el lloc on escorxen els búfals tot ple d'esquelets i pells, moltes àligues pels voltants que estaven a l'aguait i la misèria que anava creixent així com nosaltres anàvem avançant. És curiós que fins ara no havíem vist aquesta part de Kathmandú tan extrema, ja que la resta no arribava fins aquest punt. Després d'això, vam pùjar cap a la Plaça Dhurbar i, tot i que es troba a 10 minuts, no té res a veure amb el lloc que acabàvem de visitar.
De l'11 al 23 de gener: Estrés i Malalt.
Dilluns a les 8 del matí teníem reunió al centre de Siphal, amb la noia que porta les classes, per preparar les tuitions amb ella. Era el 1er cop que hi anavem des de casa i no volíem fer tard... Però a les 7.30 ja erem allà... Quin fred!!! Són uns nens especials, amb pares a la presó, que saben poc anglès i amb problemes d'actitud... Resulta que tb hi han uns voluntaris alemanys que fan tuitions així que els trucarem x organitzar-nos millor. Després vam anar cap a l'oficina a Basundara, tot parant en el supermecat més gran del país, on vam comprar oli d'oliva! I sí, tenen més de tot, però encara més car...
El dimarts vam anar a fer una visita pendent a dos classes de WLP (alfabetització de dones) de Dhading, ens va acompanyar el DK amb el seu cotxe, cosa que és d'agraïr. El trajecte, que ja hem fet uns quants cops, ja que és l'únic que va cap a Pokhara i voltants, va ser molt més ràpid de lo esperat, malgrat les corbes, clots i camions, en una hora i mitja ens vam plantar al poble. El poble està situat a uns 30 Km a l'oest de Kathmandú. Les dones de les classes són de petits poblets granjers de pocs habitants i van vestides totes molt semblants, amb colors vermellosos, símbol de prosperitat. Hi ha dues dones que es queden a la porta sense acabar d'entrar a l'habitació, el motiu és pq tenen la menstruació i durant 4 dies no poden tenir contacte físic amb la gent ni compartir un mateix espai, inclús dormen fora de casa durant aquests dies...interessant! La tornada va ser encara més ràpida, per sort, ja que el Pere estava que trinava amb en DK, que havia dit que soparíem dp de la segona classe, però no, vam marxar de seguida, això si, en DK s'enportà una cassola amb possastre local cuinat...
Dimecres va ser un dia 'de lo más completito'... : al matí oficina preparant tuitions, al migdia reunió amb el president de la junta d'Amics Nepal Kathmandú, recent tornat d'Austràlia, i a la tarda segon meeting del dia amb els mestres de KEBS per preparar tuitions, després de passar pel Communitty Building per entregar uns plànols de la construcció...
I dijous... En Sergi es posa malaltó de la panxa degut a algo que va menjar.... durant ben bé 4 dies in crescendo: vomitera, febre, mal de cap, sense menjar,... dissabte decidim anar al metge, pero l'hospital k ens havia recomanat en Mohan no hi havíen metges per ser festiu... genial... Parlem amb en DK i decidim esperar fins diumenge k ell ens portara al clinic d'Amics del Nepal. El dissabte va ser el pitjor dia amb 39ºC de febre... Però diumenge, després d'un matí catastròfic (el mòbil cau a una galleda d'aigua i mor), visitem el clinic i el ramro new doctor em dona un futimer de pastis que semblen funcionar! yuhu! Tot i així, hem de postposar l'inminent visita a Bhimphedhi... De mentres, el Pere s'ha d'espavilar solet i anar a fer la compra, portar la roba a rentar, assistir a una sortida amb els nens de KEBS a una fira de noves tecnologies,...
Dilluns 18 encara de recuperació, però dimarts ja cansats d'estar a casa anem a l'ofina de nou. Res especial aquesta setmana: power cuts de fins a 9 hores al dia, rumors de vaga indefinida (que no es cumpleixen), ... Ens assabentem que al febrer vindran responsables d'Amics del Nepal Barcelona (Marta i Ramon) així com una nova voluntària (Thaïs). I lo més destacable és que comprem els bitllets per marxar al sud de l'Índia de vacances al març. Yuhu! (sol i platges!)
Del 24 de gener a l'1 de febrer: Bhimphedhi, mans a l'obra.
Diumenge de bon matí vam marxar cap a Bhimphedhi amb en Mohan. Tot i que en principi havien de ser dues setmanes al final la visita es va reduir a una, pero lo important es que hi vam anar amb moltes ganes de treballar. Entre les nostres principals missions hi havia la de convertir la TV room en un espai maco i no només dedicat a la tele, convertir l'oficina en study room i biblioteca i traslladar l'oficina a un altre espai. Quan vam arribar al poble, vam deixar les motxilles, aquest cop a casa del President de Mitra Kunja Nepal, una caseta d'ensomi, i vam tornar a pujar al jeep en direcció a Hetauda, la ciutat més propera a una hora i mitja, per dedicar tot el dia a fer compres dels materials que necessitàvem per fer la nostra renovació. Ens vam passar tot el dia anant d'una tenda a una altra, pitjor que les marujas en època de rebaixes... al final vam aconseguir tot el que necessitàvem i vam tornar a Bhimphedhi a descarregar-ho al centre. Els nens ens van rebre com si fossim els reis mags tots carregats de coses i ens vam acomiadar d'ells fins a l'endemà.
Dilluns i dimarts no vam poder començar amb els nostres plans pq havíem d'esperar a que pintessin les parets i s'assequessin, entre d'altres coses, i vam aprofitar per parlar amb el doctor del poble per aconseguir que els fes als nens la seva primera revisió mèdica (misión cumplida!) i per fer contactes amb possibles candidats per a director del centre, el qual va marxar fa més o menys un mes i necessitem urgentment. Des de llavors el centre el porta l'incompetent de l'accountant, i no hi ha gairebé cap mena de control sobre els nens... Com va dir en Mohan, al centre regna l'anarquia...
En aquests dies ens vam retrobar a la Seti, la nostra amiga de grans mamelles (altrament coneguda com Lucky), i a més vam coneixer al seu fillet, que havia estat adoptat pels nens del centre juntament amb una altre gosseta, Jack & Jackie, i tb vam fer un nou amic perruno, el Casanova.
El dimecres, muy a nuestro pesar, en Mohan va tornar cap a Kathmandú i ens vam quedar sense traductor, ens va venir una sensació de desempar (semblant a quan ens va deixar en Mahabir a la Índia) però havíem d'aconseguir comunicar-nos com fos. Al final no va ser tan difícil com ens pensàvem i vam salvar la setmana amb bastant d'èxit, rn part gràcies als nens. A la tarda ens va arribar la primera entrega de mobles i vam començar a treballar amb els nens a la entertainment room pintant les parets i els mobles que hi anirien. A la nit ens vam trobar una festa a la casa on dormiem (és com un bateig però aquí es celebra la primera vegada que el nen menja), ens ho pasem d'allò més bé ballant amb els joves i nens del poble i tb 3 nois del centre que ens van voler acompanyar a casa. Després d'això ja ens coneixia tot lo poble!...jeje. A més vam aprendre dues cançons nepalis molt watxis (shalo, shalo...uooooooo i maya oh maya...).
Dijous i divendres vam seguir treballant al centre ajudant als nens a pintar parets, mobles, el columpio, les jardineres,... i tb un passadís amb les mans (quin merder i quin desastre!). Tb vam traslladar l'oficina a la seva nova ubicació i va quedar molt bé.
Dissabte ens van posar el nostre primer tika, per partida doble, el primer al centre una de les caretakers, la mother, amb la que hi ha hagut com una mena de connexió estranya, l'altre al bar del Surendra, que ens va explicar que era l'últim dia després d'un mes d'explicar una història d'un llibre sagrat. També ens van donar de dinar un menjar especial molt bo per aquest dia... tot plegat molt curiós! També ens va arribar la segona entrega de mobles, aquest cop eren els bancs i llibreries de la sala d'estudi. Al final del dia ja teníem llesta la nova Entretainment room, que havia quedat una passada, molt millor del que ens imaginavem, però no la vam obrir pq vam assabentar-nos de que a un nen li havien desaparegut 2600 rupies que li havia donat la seva família i tenia amagats al seu llit.
Diumenge va arribar la resta de mobles que ens faltaven i vam acabar de muntar la biblioteca mentre els nens s'avorrien una mica, ja que la sala d'entreteniment no estava oberta encara. Vam aprofitar per fer les normes dels dos nous espais i per netejar una mica el recinte, que falta li feia... en 5 minuts vam aconseguir uns 20 cubells de basura que varem cremar al nou crematori situat a la renovada compost area.
Dilluns, tot i que no ho teníem previst ens vam quedar per acabar de fer els últims detalls i al vespre ens vam acomiadar dels nens amb molt pena... al final els vam acabar obrint la entertainment room, tot i que els diners no van sortir. Malgrat aquest incident, ens ho vam passar la mar de bé, vam disfrutar tant o més que els nens i estem molt orgullosos de la feina feta. Esperem que duri fins que tinguin un nou director i els pugui controlar. També marxem enamorats de la majoria dels nens i amb moltes ganes de tornar, que possiblement sigui moolt aviat. To be continued...
Del 2 al 7 de febrer: segones vacances (Lumbini, Tansen i Bandipur)
Després de la meravellosa segona estada a Bhimphedi, vam disfrutar de la segona setmana de vacances, si només la segona tot i que molts penseu que estem en continues vacances! jeje.
Dimarts vam agafar un bus a les 6 del matí fins a Hetauda, per allà agafar un altre cap a Narayangarh i allà un altre cap a Bhairawa, i allà un altre cap a Lumbini, vaja dia de busos!! En total unes 10 hores... A mesura que ens acostavem al destí final, ens donavem compte que ens estavem apropant a la Índia, per les faccions de la gent, la roba, l'entorn, més vaques, més pobresa, etc. Un cop Lumbini varem cercar hostal i vam anar a aprofitar la poca estona de sol que quedava anant a la zona principal del recinte budista de Lumbini, allà on va nèixer Bhuda, on hi ha un arbre pleníssim de banderoles de colors, runes, un temple, una columna cutre i gent meditant. Al dia següent vàrem llogar unes bicis per veure tots els temples i monestirs budistes de diferents països, uns 15 en total: 8 a una banda (Vietnam, Xina, Korea, Austria, Alemania, Japó, Singapur) i 6 a l'altre (Sri Lanka, Tailandia, Cambodja, Birmania, India, Nepal, Japó). Al mig, a la part nord, hi ha una pagoda de la pau mundial semblant a la de Pokhara. Molts d'ells espectaculars, alguns més en construcció, creant un lloc semblant a un parc temàtic budista molt tranquilet i guatxis. Ens quedem amb el de Vietnam, un lloc màgic que ens van obrir especialment per a nosaltres!
Després de dinar vam tornar a pillar un bus cap a Bhairawa, allà un altre cap a Butwal, i allà finalment un altre muntanya amunt cap a Tansen (Palpa). Vam arribar ja de nit i els primers hostals estaven plens, però vam trobar un amb només una habitació lliure! Menys mal! Tot i que ens volíen clavar uns 7 euros, però després de passar mala nit, amb fred i soroll, ens van fer descompte, tot i així, vam marxar a un altre hostal proper més barat i millor. Dijous de bon matí vam descobrir un gran poble o una petita ciutat medieval amb carrerons estrets i empinats, amb molta vida i bullici, sense gaire transit, molt maca i fins i tot romàntica, amb temples varis i un bosc en un turó per sobre de la ciutat des d'on es veuen els Himalayas, cap allà vam pujar tot seguint el camí fins a altres pobles de muntanya propers, una ruta d'unes 4 hores. A la tarda per si no havíem caminat prou, se'ns va ocorrer la magnífica idea de baixar fins al llac de les flors de loto. A que sona bé? Pos després d'una infernal baixada d'una hora vam arribar a una merda de llac sense cap gracia ni flors... Per pujar vam optar pel bus i després de menjar uns chicken lollipops a dormir rebentats.
Divendres a les 6 del matí vam agafar un bus cap a Pokhara, allà un cap a Dumre i allà finalment un altre cap a Bandipur, on vàrem arribar a les 4 de la tarda. 10 hores en total un altre cop... Però si Tansen ens havia agradat, Bandipur ens va enamorar des d'un principi! És un poblet newar a dalt de la cresta d'una muntanya, un veritable tresor, molt ben conservat, sense cap mena de transit, i net, tota una excepció a Nepal! Vam trobar una habitació molt xula en un hostal familiar al bazar, just davant dels temples principals, i varem descobrir els diversos racons d'aquest indret, gairebé sense guiris, en direcció a la font del poble des d'on vam veure la posta de sol. Al dia següent vam pujar muntanya amunt fins a un bosquet molt macu amb templets, per desgracia durant aquests dies hi ha hagut boira amb lo que les vistes no han sigut lo millor...
Després ens vam adonar que no teniem suficients diners per la resta de dies i al poble no hi havia caixer, havíem d'anar a uns quants pobles més lluny per trobar-ne un. Al final ens vam arreglar a la dona de l'hostal per pagar-li pel banc. Ja resolt aquest contratemps, vam anar muntanya amunt per l'altre costat, i de seguida muntanya avall durant unes dues hores fins a una de les coves més grans de tot Nepal, Siddha Gufa. En comptes de tornar, que hagués estat una matada, vam seguir baixant fins a la carretera principal, a un altre poble al costat d'un riu, on ens vam mullar els peus i vam descansar una estona. Després vam pujar de nou a Bandipur, aquest cop a dalt la baca d'un jeep, ja que abaix anava una búfala, que va acabar traumatitzada del trajecte. En arribar vam veure passar als amos de la búfala que l'havien de portar gairebé en braços pq no hi havia manera de que es mogués... Vam passar la resta del temps tranquilets i disfrutant de la calma abans de tornar a la capital al dia següent.
Aquests dies ens hem acabat de convertir en nepalis del tot... ja no hi ha manera d'estar al llit fins més tard de les 8 i no necessitem alarma per despertar-nos, el nostre rellotge biològic ja s'ha adaptat totalment a l'estil nepalí... Estem plens d'arròs (dal bhat), momos i chowmein al igual que els nepalis i la prova definitiva és que per dir que sí movem el cap com si diguéssim que no, al estilo nepalí.
Del 8 al 14 de febrer: Marta, Merche, Thaïs i Ramon
Després d'una setmana a Bhimphedi i d'uns dies de vacances, estem renovats... i amb les piles carregades per continuar treballant.
Dilluns vam anar a l'ofocina i ja tenim mitjà de transport, dues bicis de muntanya que ens aniran molt bé a l'hora d'anar d'un lloc a l'altre dins la ciutat. A la tarda ja vam tornar amb elles a casa i només vam trigar mitja hora, la meitat que amb el bus. Això sí, una mica acollonits per tot lo que és el trànsit...
Dimarts quan ens vam despertar vam veure que plovia, tot i així esperàvem que no fos gaire cosa ja que era la primera vegada que veiem ploure en serio a Nepal, i vam decidir agafar les bicis... resulta que no va parar de ploure sino que va augmentar d'intensitat, per si això fos poc ens vam perdre una mica i vam tardar una hora per arribar a l'oficina, tot xops... Però aquí diuen que començar algo amb pluja dona bona sort! Vam sortir al mercadillo a comprar-nos uns pantalons. A la tarda van arribar la Marta i la Merche d'Amics del Nepal, dues dones amb molta empenta, divertides i força mamis, que venen a fer varis canvis importants per la ONG. Vam anar al seu hotel (Tibet Guest House) i ens van deleitar amb pernil, llonganissa i formatge!!
Dimecres vam anar amb elles, en Mohan, en Dhan Kaji i el president Bhupendra cap a Bhimphedi tots plegats en un jeep. Nosaltres superemocionats de tornar i orgullosos de poder mostrar la nostra feina. L'agenda era apretada: entrevistar candidats a director i mestre, parlar amb el doctor, i estudiar la sitació general del centre... A més vàrem aprofitar per portar nous jocs, pelis i música als nens. A la nit vàrem sopar un peix espinós però ramro (bo), que havíem comprat de camí, i després vàrem seure al voltant d'una foguera abans d'anar a dormir. En veritat no vàrem dormir gaire, ja que estavem a la mateixa habitació de la Marta i la Merche, que ens van tornar a deleitar, aquest cop amb un concert de roncades en do major...
Al dia següent a mig matí vam emprendre la tornada, amb unes vistes precioses de la serralada de l'Himalaya durant bona part del camí. Ja a l'hotel d'elles ens van explicar alguns nous projectes i cap a les 8 del vespre va arribar la Thaïs, una nova voluntària que estarà tot un any a Nepal (ja que el seu novio canadenc treballa en un projecte forestal amb altres ONGs), i vam anar a sopar amb ella i el seu novio Martin al Yak Restaurant.
Divendres era festiu i vam aprofitar per fer una sessió de neteja (que falta ens feia) i a la tarda vam anar al recinte de Pashupati, on es celebrava el dia de Shivaratri, un dels festivals Hindús més sagrats. Hi havia molta cua i s'havia de pagar, però nosaltres que som molt llestos, vam fer una volta, vam seguir a nepalis i vam entrar per darrera, sense cues ni pagar. Hi havia mogollon de gent i al riu feien cerimònies semblants a les que havíem vist a la Índia, a Varanassi. Molt macu tot plegat a més de divertit: els nepalis estaven una mica col.locats, ja que hi havíen Babas per tot arreu venent maria (cosa típica d'aquest dia), també hi havia poli x tot però no deien res, simplement controlaven alguns accessos i intentaven aturar a la gent que es divertia atossigant a les noies, en especial les guiris... Al vespre vam tornar caminant (1 hora) a la Tibet Guest House i vam anar a sopar convidats per la Marta i la Merche.
Dissabte vam perrejar a casa durant tot el dia esperant l'arribada del Ramon, el president de la ONG a Barcelona, que al final no va arribar pq va perdre el vol a Londres... després d'imprevistos varis, va arribar diumenge al vespre. Nosaltres vàrem aprofitar per anar a treballar a l'oficina que ja feia dies que no trepitjavem.
Del 15 al 21 de febrer: Visat, Tuitions i Sopars
Dilluns matí (que havia de ser festa, però finalment la van canviar a diumenge, d'un dia per l'altre), vam anar amb en Pranip a l'oficina d'inmigració per renovar el visat. Anavem amb el cul petit ja que encara ens quedaven 80 dies al Nepal, fins al 10 de maig, i el màxim permès que teníem entès eren 60 dies després dels 90 inicials... De seguida ens van atendre i ens van fotre un favor = clatellada = corrupció, de 2 dolars x dia = 160$ + 20$ per entrades multiples + 70$ per fer-nos aquest favor i no fer-nos tornar a renovar-lo... El nostre cabreig no va ser poc i va durar tot el dia. Vam anar a un banc a treure la pasta i quan vam tornar després de regatejar dient que erem d'una ONG vam pagar un total de 165€ cadascun... Hi havia altre gent amb la mateixa situació... També hi havia un currante borratxo... Per fi i per desgracia vam viure la famosa corrupció del pais en primera persona... (Amb una mica de sort Amics del Nepal ens ho pagarà).
A tot això a primera hora del matí, de 8 a 9, en Pere havia anat al centre de Siphal, nens amb pares a la presó, per començar les seves tuitions (activitats extraescolars), en aquest cas un taller de teatre... va costar una mica pq no entenen gaire l'anglès però es van anar entenent així com van poder... al final faran una representació amb una història que es varen inventar però ja veurem lo que surt... . I a la tarda, després de dinar juntets a Thamel, en Pere va anar a fer la segona sessió de tuitions de 4 a 6, aquest cop a Maijubahal, als nens de KEBS, on fa un taller d'espanyol i culturilla general para principiantes... ja que així li van demanar els nens. ¿cómo te llamas? me llamo tal. ¿cuántos años tienes? Tengo ... años. ¿de dónde eres? Soy de ... , els números, els colors, la roba, el menjar, part del cos... i fotos d'espanya, barcelona, mallorca i pollença, festes típiques, menjars,... Els nens són una passada!! Res a veure amb els que hi ha per Bcn.
A part d'això va ser una setmana de molta feina, on l'oficina del Sergi va ser més aviat la Tibet Guest House, amb reunions constants (sobretot amb la Merche, la Thaïs i en Mohan, i referents al temes d'un nou acord per Bhimphedi, d'una sol.licitud d'ajuda a la Unió Europea i l'ampliació del projecte d'alfabetització de dones) i també sopars varis: dimecres a casa d'en Toni Aguilar, dijous a casa d'en Laxmi i dissabte a casa d'en Bhupendra. A més varem conèixer a dos espanyols més que per separat tenen altres projectes i viuen a Kathmandú, en Carlos i l'Edu. Divendres va ser festiu un altre cop, el Pere va estar al llitet descansant tot el dia amb mal de panxa i tal, i el Sergi, després d'una reunió a la tarda que sembla que pot arreglar temes de Bhimphedi, va anar a una festa que feia la Thaïs amb altres voluntaris i nepalis, que malgrat estar lluny, va estar bé, i després quan ja tornava a casa es va trobar als veïns i va anar a fer un roxi amb ells. Dissabte el presi del la ONG nepalí, en Bhupendra, va convidar a sopar a casa seva a tots els de la oficina més tota la comitiva de Barcelona, dels voluntaris al final només es Sergi va contemplar la peaso de casa ja que el Pere estava malalt i la Thaïs estava a Bhaktapur. Al dia següent va marxar el pressi de Barcelona.
Del 22 al 28 de febrer: Holi
Vam començar la setmana amb vaga! Que ja trobavem a faltar (aquesta no era convocada pels maoístes sinó pels monàrquics)... El Pere va continuar tota la setmana amb les tuitions, cada cop més engrescat i enamorat dels nens. El Sergi va continuar estressat amb meetings de feina, fins que dimecres tarda el meravellós tandem Merche+Marta van marxar cap a Barcelona (sniff, sniff). Els apagons van continuar igual, 11 hores al dia, i cada cop ens cansavem menys amb la bici. Ja cap a finals de setmana vam anar esquivant globus d'aigua que els nens anaven tirant, sobretot a les noies, sembla ser que en això consisteix el la festa del Holi, que es celebrà diumenge. Dissabte vam esquivar uns quants de camí a Thamel, on havíem quedat amb l'Edu, la Thaïs i el Martin x fer una birra. I diumenge finalment des del balcó varem observar una pluja de globus d'aigua tintada de colors, dirigida a tothom que passava pel carrer, també de lluites de terrat a finestra, no es salvava ni cristo, ni la policia, tot i que aquests no s'ho van prendre gaire bé... A nosaltres també ens van intentar donar però en un principi ens vam lliurar. La batalla va continuar una bona estona i al final ens vam animar, i vàrem copiar a altres veïns: a tirar galledes d'aïgua!! I clar al final també ens va tocar el rebre... Però bueno molt divertit tot plegat.
De l'1 al 6 març: finalment Boudha!
Dilluns després de la festa tornada a la realitat: el Pere encarant l'ultima setmana de tuitions amb els nens matí i tarda, a Siphal i Maijubahal, i de mentres passant el dia a l'oficina, i el Sergi amb dos reunions amunt i avall Kathmandu, una per desenvolupar un projecte d''Income Generating' per dones i l'altre per trobar un director per Bhimphedi (si, els nens encara no tenen dire...). Al vespre va haver-hi una tormenta en tota regla, amb llamps, trons, pedregada i pluja forta, per donar la benvinguda a la primavera, de la que el Pere es va salvar per 3 segons... va ser entrar per la porta i plaka!
Dimarts tb va ser dia de tuitions i reunions, amb la junta i amb la NCO, pero ja a l'oficina de Basundara i en nepalí. Al vespre el Sergi va anar a Thamel a trobar-se amb la Maria José, una dona que ja havíem conegut a Barcelona, que tb ha vingut a fer de voluntaria, tot i que només per un mes. Un cop al Yak Restaurant tb va venir l'Edu ja que el seu hostal és baratet i li interessava.
Dimecres després d'un altre dia dia feina vam convidar a la Thaïs i el Martin a sopar a casa, on el Sergi es va currar un sopar semblant al de Nadal, i va ser molt agradable (per sort aquest vespre no hi havia power cut!).
Dijous matí el Pere es va aixecar encara més aviat de lo normal per anar a Siphal en bus amb la Maria José, que va marxar escandalitzada per lo descuidats que estan els nens (la llàstima és que té raó). I per la tarda mentres el Pere feia les tuitions de castellà, el Sergi va ensenyar el Centre Socio-sanitari a la Thaïs i a la MªJosé, per després anar a fer una birra a Thamel amb la nouvinguda i l'Edu, en concret al New Orleans, el bar del nostre contacte nepali que havíem conegut a Barcelona gràcies a la Wendy, amb el que encara no havíem quedat, en Sudesh, que es va asseure amb nosaltres i ens va convidar. Y el mundo es un pañuelo! Resulta que la Maria José també coneixia al Sudesh per un amic en comú que també coneix a la Wendy. Per altra banda, la cunyada de la Mª José és molt amiga de la mare de la Thaïs, i aquesta, l'altre dia pel carrer, va veure una noia que parlava per telèfon en català pel carrer i va pensar que potser era ella quan va dir: “Sergi! No t'escolto!”. Per si no fos suficient coincidència la Thaïs s'havia trobat a l'aeroport de Barhain, a part de amb la Marta i la Merche, amb una amiga d'una companya de pis seva que venia amb tres amigues més i que també estaven al New Orleans.
Divendres el Sergi va matinar, per primer i últim cop, per anar a veure les tuitions del Pere a Shipal en el dia de l'estrena final! Després de dedicar l'última setmana a la preparació de l'obra, va sortir una minihistòria una mica rara però mínimament digna...tot i que ens van faltar hores d'assaig. Al final, els nens s'ho van passar molt bé, que és lo que importa i vam descobrir alguna nena bastant talentosa a l'hora d'actuar.
Després de que en Sergi gravés l'obra vam anar cap a l'oficina on vam treballar una estona amb en Mohan i en Pranip.
Al migdia el Sergi va dinar en cinc minuts un Keena Naan i va fer tot un sprint en bici fins Bag Bazar on tenia una reunió per buscar director per al Children's Home de Bhimphedhi. Nomes 3 aspirants... Li va sortir la vena Human Resources i va anar molt bé, una possible bona candidata, però es clar com es una noia soltera de 29 anys... (Molt fort la mentalitat d'aquest pais...).
A la tarda el Pere va acabar també amb les tutions de Kebs, amb les que ha disfrutat molt, i els va explicar als nens el nou projecte de correspondència de cartes amb els nens de la seva escola a Bcn.
Al vespre els dos vam anar a fer Tunbas (la birra tibetana: mijo amb aigua calenta) amb els nostres veïnats Naresh i Akash al bar de la Dulma per fer unes rises.
Dissabte 6 de març finalment vam agafar les bicis per anar a Boudha, just a les afores de Kathmandú, visita obligada on hi ha una de les estupes més grans del mon (es diu que enterrada al mig d'aquesta, del 600 D.C., hi ha la reliquia d'un fragment d'un os de Budha). Sempre ens havia fet mandra i ho deixavem per més endavant, però l'espera va merèixer la pena i ens va agradar molt: una gran plaça rodona, amb l'enorme stupa al mig amb devots nepalis i tibetans (refugiats) que caminen al voltant fent girar rodes d'oracions i murmurejant el 'om mani padne hum'. Els voltants estan plens de 'gompas' (monestirs budistes amb decoracions murals molt maques i colorides), vam entrar en uns quants i a l'últim vam pressenciar una cerimonia-ball molt maca. Després vam anar al proper Centre Socio-Sanitari d'Amics del Nepal a Maijubahal on estaven Mohan i Thaïs en una reunió anual amb els profes d'alfabetització de dones. Al vespre també en bici vam anar fins a Patan, on en Sudesh té un altre bar amb jardi, i allà, amb la MªJose, l'Edu i una amiga seva de Berlín, vam sopar pasta amb pesto i vam escoltar música en viu (en Sudesh tb és músic i va tocar molt bé la guitarra i els tambors).
7 a 12 de març: Mahendranagar
Diumenge al migdia, en el dia més calurós fins al moment, vam agafar un bus turístic directe cap a l'oest del pais, i després de 18 hores d'insofrible trajecte (música a tota pastilla, vibracions sorolloses de campionat, pelis que no deixaven acabar, etc) on obviament no varem dormir, dilluns de bon matí vam arribar al bus park de la ciutat de Mahendranagar. Allà vam agafar un rickshaw (el 1er que agafavem a Nepal) fins a la Florida International School, des d'on un noi del centre, en Pushkar, ens va acompanyar caminant fins a l'Amor Children's Home. Estavem destrossats, però vam gaudir d'un preciós passeig ple de camps de blat, rierols i casetes moníssimes amb búfales, cabres, flors i hortets, fins arribar gairebé a la selva, on estava situat el centre amb els nens jugant i estudiant. Després de les presentacions vam anar directes al llit que ens havien preparat. Al vespre vam començar a fer amistat amb alguns nens descobrint uns nois molt atents, amables i educats alhora que divertits, riallers i bromistes, a més a més d'intel.ligents.
Dimarts al matí vam anar a l'escola per observar una mica el que ens havien manat des de Bcn. Vam anar passant classe per classe i ens van comentar una mica el funcionament. Després ens van deixar unes bicis i vam fer una volta per la ciutat, acompanyats per uns quants alumnes de l'escola, els quals no ens deixaven gairebé ni respirar... però de bon rollo. Després de tornar les bicis, vam tornar caminant fins al centre i vam descobrir tot de plantetes de maria pels voltants del camí... ens va fer molta gràcia ja que molta gent ens ho havia comentat però fins al moment gairebé no n'haviem vist cap. Ja al centre vam planejar fer una excursió amb els mois més grans, que ja han acabat les classes, el dia següent a la jungla.
Dimecres, així com havíem planejat, de bon matí vam anar amb el bus escolar fins a l'escola, des d'on després d'uns quants imprevistos, vam marxar amb jeep cap a la jungla, tot i que al principi ens havien proposat anar amb el bus mateix (molt surrealista!). Vam anar amb els 5 nois de grau 10 (Arjun, Deepak, Baba, Kovi i Dipesh) i el profe/caretaker. Va ser molt divertit, pujats a dalt del sostre, però no vam veure gaires animals a part de cérvols, un elefant i una àguila caçant una serp, ah! i un dinosaure de tres potes! Mazak! Tot plegat, va servir per augmentar el bon rollo amb els nois grans del centre.
Dijous ja va ser més dia de feina i ens vam posar una mica més les piles amb els deures. Així i tot tb hi va haver temps per estar amb els nens i passar-nos-ho d'allò més bé fent conyes i prenent-nos el pel constantment.
El divendres vam tornar a sortir d'excursió amb els mateixos nois, menys el Kovi, i un de nou, en Pradip, aquest cop vam anar fins al suspention bridge en bicicletes que vam haver de demanar als amics del cole dels nois. Després d'una hora i mitja per un caminet de pedres vam aparcar les bicis i vam travessar els 2'5 Km d'un pont peatonal de ferro en forma d'arcs, per on també hi passaven motos, i vam arribar fins a un temple
que hi havia a l'altra banda, a l'Índia. Vam fer un pícnic i vam estar un ratet, però no ens vam poder banyar al mini riu del mig (en època de monzons els 2'5 km baixaran plens d'aigua!), ja que no teniem temps... De fet vam arribar una hora més tard del previst, però el camí de tornada també va ser molt maco ja que vam anar per shortcuts, per enmig de camps de blat i vorejant canals. Al centre ens vam dutxar rapidament i ens vam acomiadar, tot fent la foto de grup de rigor, i ens van acompanyar a agafar el bus cap a la frontera, des d'on iniciaríem la nostra segona aventura per l'Índia, un camí que vam començar molt apenats de deixar enrera als nois.
13 a 22 de març: Índia del Sud
23 a 25 de març: 4ª visita a Bhimphedi
Dimarts al migdia vam partir des de Balku cap a Bhimphedi en jeep per quart cop, aquesta vegada amb en Mohan, la Thaïs, el director de la NCO (los malos), una psicòloga i el nou center chief (per fi! Després d'uns dos mesos, durant la nostra estada a la Índia van trobar a algú). El camí va ser igual de tortuós que de costum durant gairebé 4 hores, ben apretadets... Un cop al poble vam anar directes al centre abans no es fés fosc. Ens vam retrobar amb la Seti i els dos gossets, que havíen crescut una barbaritat, i com no amb els nens, que també estaven molt canviats i que en un principi no ens van fer gaire cas. Després de mostrar el centre i les millores a tots, ens vam reunir amb els nens i l'staff a la nostra enterteiment room per explicar la nova situació. A la nit, vam sopar i fer unes birres al bar del Surendra abans d'anar a dormir a casa del Bhupendra.
Dimecres matí després de fer un dhal bat al centre per esmorzar (a la nepalí), vam fer una excursió amb alguns nens, la Thaïs i un amic d'aquesta que treballa per una ONG a la propera ciutat de Hetauda i va venir a veure-la. Eren uns 20-30 nens, no ho sabem exactament ja que alguns anaven per lliure... (sense director, amb l'incompetent Assistant s'han acostumat a l'anarquia! Però aquest té els dies contats). Vam caminar per la carretera d'urant una hora, xerrant amb els nens i nenes, fins arribar a un riu on mots nois es banyaven i on hi havia un puente colgante de ferro. Les nenes molt pudoroses no es van voler banyar, així que tampoc ens vam quedar gaire estona, lo suficient per que el Sergi i la Seti fessin una capbussada. A la tornada, molt cansats i amb molta calor, un tractor ens va portar al remolc una estoneta del camí. Ja al centre vam descansar una mica i vam jugar una estona amb els nens a la enterteinment room, que sorprenentment encara està en molt bones condicions. A la nit vam sopar un boníssim dhal bat a casa del Bhupendra.
Dijous matí vam presentar el doctor i el pricipal de l'escola al nostre nou center chief i ens vam despedir amb pena dels nens tot fent-nos una foto de comiat. Però tornarem! Esperem que aviat amb un nou assistant. El camí de tornada, com no anàvem tan apretats el vàrem gaudir més, tot anant per un tercer camí que no coneixíem, igual de dolent que els altres, amb música nepalí moderna, amb un driver una mica boig, veient arbres amb la vermella flor nacional, paisatgers boirosos i ja cap al final monestirs budistes.
A la tarda, rebentats, vam anar a Thamel per recollir la bugada i per reservar els bitllets al Tibet. Però ens van xafar el plan, ja que els preus han pujat molt (dels 333€ que ens havíen dit feia 3 mesos a uns 500€) i no ens ho podíem permetre... Buaaa!!!! Bueno, el que farem serà viatjar més per Nepal.
26 a 28 de març: per fi anem a Bhaktapur
Divendres va ser un dia d'oficina normal, intentant posar-nos al dia amb la feina atrasada sense gaire èxit, i al vespre vam quedar amb en Naresh per fer uns Changs al bar de la Dulma.
Dissabte matí vam pillar un bus cap a Bhaktapur, la tercera ciutat més gran de la Vall de Kathmandú, que ha conservat el seu caire medieval newar, sense trànsit de cotxes, amb carrers adoquinats, edificis de totxana vermella i finestres de fusta molt treballades i pintades de negre, temples i santuaris per tot arreu, places monumentals, pous i dipòsits d'aigua, amb molts ceramistes i alfarers, rodejada per camps d'arròs (bé ara fins que no arribi el monzó de blat). Tot plegat molt força ben cuidat, cosa que no és d'estranyar sí tenim en compte que cobren 7'5€ per entrar per qualsevol de les seves 12 portes...
Vam seguir l'itinerari recomanat per la Lonely Planet, igual que havíem fet a Patan, i vam descobrir molts llocs preciosos durant unes 3 hores, tot acabant a la Plaça Durbar, que tot i que és maca, no guanya a la de Patan, però si supera a la de Kathamandú, segons el nostre gust. Vam buscar hotel i ens vam quedar en el Siddhi Laxmi Guest House x 500 Rp. (5€), que estava al costat d'un temple, a la mateixa plaça on està el Temple de Nyatapola, de 5 plantes i 30 metres d'alçada, el més alt de tot Nepal. Al matí ens van despertar les campanes que feien sonar els fidels mentre feien la seva puja (ofrena).
Diumenge després d'esmorzar al terrat de l'hotel, amb vistes molt maques, vam anar a agafar el bus cap al temple de Changu Narayan. Després d'esperar el bus una hora al sol menjant pols, vam haver de pujar a la baca del bus muntanya amunt, fent peripecies per esquivar els cables de la llum... (nou esport d'aventura!!).
L'espera va valdre la pena: adalt d'una muntanya, tot passant per l'unic carrer del poble de Changu, ple de botigues amb souvenirs, s'arriba a aquest gran i preciós temple dedicat a Vishnu en un recinte enmurallat, Patrimoni Mundial de la UNESCO, amb escultures que daten dels segles IV a IX. Vam decidir tornar a peu per un caminet que travessa camps i llogarets. Després de dinar molt bé i barat al fast food Tryst vam anar a conèixer el taller tèxtil de l'Edu, que està a les afores de la ciutat, on treballen unes 15 dones. Finalment, vam tornar els tres cap a Kathmandú, on vam parar a comprar verduretes a Assan Tole, que són més barates...
29 de març a l'11 d'abril: Fire Club
Aquestes dues setmanes comparat amb les anteriors han estat una mica avorrides, i a més el Sergi, que ja havia començat el compte enrera per tornar a Barcelona, 6 setmanes, va tornar a estar malaltó de la panxa durant 3 dies. Per la resta, dies de feina a l'oficina, amb la Thaïs, que va publicant cada dia al seu blog del periódico (www.elperiodico.cat/nepal), al que el Pere està enganxat, i la resta de nepalis (DK, Mohan i Pranip) que hem descobert que són com nens petits amb la restructuració de la oficina (el que s'enfada i no respira, el que xinxa als demés i el que no s'entera de res). Lo més destacat és que en Pere per fi ha aconseguit engegar la correspondència dels nens de les tuitions de KEBS amb nens d'una escola de Barcelona, que ens han aprovat el budget per fer un pícnic amb aquests mateixos nens i que ja tenim candidats a assistant pel centre de Bhimphedi. També destacable és que finalment i gràcies a l'avorriment, el Pere es va fer del facebook (a buenas horas...).
Fora de l'àmbit de treball varem visitar 'The Garden of the Dreams', uns jardinets molt macos i tranquils, ja que s'ha de pagar x entrar, molt a prop de Thamel, i ens va donar la vena de mirar pelis... ja que aquí les comprem per 30 rupies! Un altre dia per fi ens vam decidir a anar a un mercadillo que hi ha al costat d'un pont i pel que sempre passavem per davant. La nostra intenció era comprar algo de roba a bon preu, però quan vam arribar ens vam trobar que l'estaven tirant abaix amb una palera... es veu que estava en terrenys del govern i no els agradava gaire.
El Laxmi, nuestro duendecillo, que hem descobert que passa la factura de tots els nostres regalitos a Amics del Nepal, ens va convidar a sopar un dia a casa seva amb un amic seu americà (tot i que sembla koreà) i un altre noi també americà, però que viu a Bangalore, que li lloga el pis dabaix del nostre i el comparteix amb dos nens indis d'uns 16 anys... molt estrany... ens va explicar una mica la seva història i no sembla que hi hagi res raro...
El divendres 9, després d'un intensiu dia a l'oficina amb visita de la sra. Gironell (una dona d'uns setanta anys que té molts nens apadrinats i ve cada any), meetings i reestructuració de despatxos, vam sortir per Thamel, i per primer cop des de que varem arribar vam anar a un club, the Fire Club, just a sota del Reagee Bar, on havíem escoltat un concert d'una banda nepalí coneguda. Al club vam anar amb l'Edu, i va ser divertit ja que, encara que sembli impossible, era d'ambient! Molt graciós tot plegat! El finde va ser de lo més tranquilet.
12 a 23 d'abril: Cap d'Any i Mico
Aquests van ser gairebé els últims dies a Nepal, una mica apalancats ens va fer mandra visitar alguns llocs que segurament són molt interessants com Gorka o Manakamana, però també estavem esperant que arribés la nostra amiga Joana a principis de maig i potser voltar amb ella i els seus amics, potser fins i tot fer un trecking, ja vorem. Fa calor, xafugor, i molts vespres, ja fosc, cauen grans tormentes, amb llaps i trons i pluja forta. Els cotxes i motos segueixen pitant tot el sant dia i les plantes de maria creixen per tot... Ja fa temps que no hi han vagues i últimament hi han moltes menys hores de power cuts (esperem que duri!).
Dimarts 13 a la nit, per cap d'any nepalí, ara ja estem al 2067, vam quedar amb uns nous amigaytors que havíem fet al Fire Club (Jay, Santosh, San, la reina Smith, ...) per anar a una festa a Patan, a casa d'un noi holandés que treballa x les Nacions Unides, i ho vam celebrar fins tard, tornant al Fire Club de Thamel. Vaja taja més memorable... Al dia següent no erem persones...
Dijous vam anar a sopar a casa de la Thaïs, molt xula per cert, i ens va fer una ensaladilla russa i un estofat de búfal i carbassó molt bons. Per tornar a casa, a les 10 de la nit ja no hi havien busos així que vam agafar un taxi, que va punxar a mig camí...
Divendres nit vam quedar amb l'Edu, la Maria José, que ja ha tornat de la setmana de meditació a un monestir budista i la Patri, una amiga de l'Edu, que tb fa de voluntaria, amb en Toni Aguilar, vam sopar tots plegats al Yak Restaurant i dp vam anar a prendre una birra al Full Moon, una altra descoberta d'última hora.
Dissabte abans de quedar amb la Sita, per despedir-nos i que ens donés un regal per a la Marga, la seva padrina, vam viure una de les situacions de més susto de la nostra aventura, també a la cuina, com aquell incendi de ja fa temps. Aquest cop va anar així... El Pere va cap a la cuina, obre la porta, es queda parat, i diu estranyat: - Que fas? El Sergi que s'estava canviant de roba, se'l mira raro i diu: - Canviant-me! El Pere mira cap al Sergi i cap a la cuina uns quants cops, tanca la porta i diu tot espantat: - Hi ha algo a la nostra cuina!
El Pere explica que havia vist les patates (Lay's american cream and onion) pel terra i alguna cosa volant i el Sergi pensant que seria un ocellot o com a molt una rata surt tot decidit a enfrentar-se i crida: -Ahhhhhh!!!!!!! Entra a casa i tanca la porta. Era un mico!!!!!!!!!! Un gran mico que s'estava menjant el nostre jalo!! En Sergi decideix sortir un altre cop tot cridant com un mico! Després ens vam enterar que això és el pitjor que es pot fer, ja que els micos llavors es pensen que els estas retant, total que el mico tot seriot, en comptes de fugir, va dirigir-se amenaçant per sobre la barana cap a ell. Tornem a tancar la porta i aquest cop contraataquem amb una cadira, a lo Don Quijote, i aconseguim tancar la porta de la cuina, mentres els veïns es descollonaven de riure des del pis d'abaix. Finalment va marxar però ara cada cop que sortim a la cuina mirem dos cops...
Diumenge 18 se'ns van presentar a casa els amigaytors i vam dinar junts (un pollo al curry que es va currar en Jay), mentre els hi mostravem el pis, ja que potser s'instal·len al nostre repla i quan marxem lloguen el pis al Laxmi. Després vam anar a fer una volta fins als tailors de Sundara, on el minarete, i dp a Thamel a recollir la roba, tot passant per Ratna Park i per l'hotel on s'estan.
A la feina vam anar ultimant cosetes. Vam estar preparant el picnic al parc de Thankot, als afores de Kathmandú, amb els nens de l'apadrinament educatiu de l'escola de KEBS i finalment vam trobar un ajudant de director i professor de reforç pel centre de Bhimphedi! La mala noticia és que no ens van aprovar la sol.licitud per una ajuda que donava la Unió Europea per projectes a Nepal. I sorpresa! Al Sergi li han proposat des de Barcelona formar part de la junta d'Amics del Nepal! Ja veurem.
A finals de setmana vam pujar les nostres cròniques al blog d'amics del Nepal, amb foticos incloses (http://amicsdelnepal.blogspot.com).
Molts migdies hem menjat momos al bar de la cantonada de l'oficina (boníssims!), ja que el nostre usual KFC ha pujat els preus...
Com ja ens quedaven pocs dies a Nepal, ens va fer mandra anar a fer la compra, així que vam anar a sopar fora quasi cada dia: dimarts 20 vam anar a probar el Mitho restaurant i per causalitat ens vam trobar tota la colla d'espanyols (Edu, Pati, Borja, Raul i Tati, ...) i vam sopar plegats. Dimecres vam anar al Yak restaurant i dijous la Thaïs ens va convidar a ca seva. Divendres per celebrar Sant Jordi vam anar a menjar una super pizza al Road House i després vam fer una birra amb la colla d'espanyols, amb MªJosé inclosa, recent tornada del camp, i els vam convencer per fer de monitors al dia següent amb 90 nens.
24 d'abril: Picnic i Cumple
Després d'aixecar-nos ben d'hora, vam agafar un taxi des de Thamel, on havíem quedat amb la Mªjosé i l'Edu, cap a Maiju Bahal on ja ens esperava tothom amb moltes ganes de marxar. Vam dividir els 85 nens i els 10 monitors (Didi, BJ, TN, Thaïs, Martin, Eva, MªJosé, Edu, Pere i Sergi) en els 3 autobusos que ens havíen de portar al Park de Tribhuvan, a Thankot, a les afores de Kathmandú, a la carretera que va per l'oest cap a Pokhara. Al bus, el Pere va poder començar a adonar-se'n que era el seu aniversari quan els nens van començar a cantar-li el Happy Birthday i li van regalar una tableta de xocolata... Pasada una hora vam arribar al parc i vam anar a buscar el lloc que havia reservat x nosaltres la gent del catering i un cop allà, adalt de tot del parc, vam esmorzar i els adults vam acabar d'organitzar les 8 proves de la gimcana que faríem a continuació. El joc va ser un gran èxit i els nens s'ho varen passar molt bé. Després d'això van dinar d'un dhal bhat amb chicken molt bo i després vam fer uns quants balls per grups i algun d'individual... Ja al final se li va tornar a cantar el Happy Birthday al Pere en anglès i en nepalí i vam tornar cap a Kathmandú. De tornada cap al bus vam poder veure com el parc estava ple de grupets de gent que s'havien muntat la seva festa personal... alguns bastant taja. Al bus, mentre en un tothom dormia i en un altre tothom vomitava, al nostre ens ho varem passar molt bé, cantant tot el temps, fent-nos pessigolles, cridant com bojos,... va ser una mica locura però va ser molt graciós i el camí es va passar super ràpid. Al centre, finalment vam repartir les cartes que han arribat dels nens de Bcn i, tot i que les cartes són una mica curtes (4 línies), estaven bastant emocionats de veure els seus amics, ja que molts havien enviat una foto...
Després d'això varem anar cap a casa, per dutxar-nos i posar-nos guapos, ja que a les 22h havíem quedat per prendre algo amb gairebé tota la gent que coneixem... Abans d'això, vam anar a sopar a l'Himali Kitchen amb els amigaytors i el BJ i el TN, que sorprenentment se varen presentar en contra de totes les previsions. Després, vàrem anar al Confort Zone, que és un lloc molt agradable on tocaven música de Bollywood dels anys 70 en directe, i ens vam trobar a tota resta, excepte l'Edu que s'havia adormit i va venir més tard. Després d'estar una estona amb una música que pareixia que ens volien treure...ho van aconseguir... i los más predispuestos vam anar cap al Fire Club, on vam estar ballant com bojos fins tard... En general va ser un aniversari molt millor de lo que s'esperava...
27 i 28 d'abril: 5ª visita a Bhimphedi
Ens va costar recuperar-nos de dissabte però ho vam haver de fer ràpid ja que dimarts matí vam emprendre la nostra cinquena i última visita cap a Bhimphedi, aquest cop amb en Mohan, la Thaïs, la MªJosé i el nou teacher/assistant, Suman Lama, que venia com a primera presa de contacte. La nostra tasca era veure com ho estava fent el nou director i sobretot despedir-nos dels nostres estimats nens. El viatge va ser tant dolent com de costum o encara més, però un cop al poble se'ns van passar tots els mals. Al centre vam poder comprovar algunes petites millores finals de les nostres propostes i vam aprofitar per fer uns de jocs amb els nens, rollo gimcana, i una espècie de disco per acabar. Al dia següent vam visitar una nova sala d'ordinadors a l'escola pública i deaprés de dinar dal bhat al centre vam despedir-nos amb molta pena i vam agafar un jeep de tornada, amb 3 de les noies grans que eren traslladades a un centre de Kathmandú.
29 d'abril a 10 de maig: Últims dies
Els últims dies a Kathmandú han estat una mica raros, marcats per la vaga maoista indefinida i manifestacions per tot arreu, botigues i restaurants tancats, i res de transport (lo qual és una putada però també s'agraeix passejar sense el soroll constant dels claxons). A més hem tingut la visita de les mallorquines Joana i Sirer, i acompanyants el Jordi i l'Alessio i la Imma, hem fet compres d'última hora (de 6-8pm, que és l'horari que els maos deixen obrir), i hem tingut continus comiats amb la gent que hem conegut durant aquests 5 mesos i mig (els veïns de davant: Naresh, Aakash, Pritam, Pratik i Alish; els amigators: Jay, Santosh i Smith; la colla d'espanyols: MªJosé, Pati, Edu, Tati, Raul, Joli, Thaïs, Martín; i els de la feina: Mohan, DK, Pranip, TN, BJ i Laxmi).
Dijous 29 van arribar les visites a la 1 de la matinada i divendres 30 va ser l'últim dia de feina a l'oficina i vam intentar tancar tots els temes pendents. A la tarda-nit vam quedar amb la resta de coneguts per anar a sopar, prendre algo i començar a acomiadar-nos. Finalment vam acabar al Fire Club, on ens van treure molt d'hora per culpa del que s'esperava al dia següent.
La vaga va començar diumenge després de l'1 de Maig, quan es van juntar milers i milers de maoístes de tot el país a Kathmandú per fer una gran mani per celebrar el dia del treballador. Durant aquests dies vam passejar per la ciutat sense trànsit ni botigues però amb molt ambientillo de carrer, nens jugant, etc. i vam anar quedant amb tots els nostres amics: dissabte per anar a la mani, dilluns a casa de la Pati per acomiadar-nos de la Maria José i cel·lebrar l'aniversari del Jordi, dimarts vam estar a casa bevent amb els veïns, dimecres vam anar a sopar al Mitho i després a casa de
la Pati un altre cop, ara per acomiadar a l'Edu i a ella mateixa, dijous vam dinar amb la Thaïs a la Tibet Guest House i després d'estar amb els seus amics un rato vam anar de compres, divendres vam anar a al bar de la Dulma per beure el nostre últim chang amb els veïns i acomiadar-nos de la Joana, el Jordi i l'Alessio que el dia següent marxaven a Malaysia, dissabte va ser dia de compres compulsives ja que les tendes ja estaven obertes i diumenge vam quedar amb els amigaytors, TN i BJ per sopar i acomiadar-nos al Fire Club. Finalment dissabte 8 van desconvocar la vaga (tot i que potser la tornen a convocar en 7 dies) i vam fer l'sprint final de compres i despedides.
dins un recinte de fusta (no és lo mismo, però bueno) i l'estrella del nostre safari: un leopard pujat a sobre d'un arbre. Al final vam haver d'estar un dia més de lo previst perquè hi havia una vaga dels maoistes que va durar tres dies, per tant no podíem sortir d'allà a menys que ho féssim caminant. 
que hi havia a l'altra banda, a l'Índia. Vam fer un pícnic i vam estar un ratet, però no ens vam poder banyar al mini riu del mig (en època de monzons els 2'5 km baixaran plens d'aigua!), ja que no teniem temps... De fet vam arribar una hora més tard del previst, però el camí de tornada també va ser molt maco ja que vam anar per shortcuts, per enmig de camps de blat i vorejant canals. Al centre ens vam dutxar rapidament i ens vam acomiadar, tot fent la foto de grup de rigor, i ens van acompanyar a agafar el bus cap a la frontera, des d'on iniciaríem la nostra segona aventura per l'Índia, un camí que vam començar molt apenats de deixar enrera als nois.
la Pati un altre cop, ara per acomiadar a l'Edu i a ella mateixa, dijous vam dinar amb la Thaïs a la Tibet Guest House i després d'estar amb els seus amics un rato vam anar de compres, divendres vam anar a al bar de la Dulma per beure el nostre últim chang amb els veïns i acomiadar-nos de la Joana, el Jordi i l'Alessio que el dia següent marxaven a Malaysia, dissabte va ser dia de compres compulsives ja que les tendes ja estaven obertes i diumenge vam quedar amb els amigaytors, TN i BJ per sopar i acomiadar-nos al Fire Club. Finalment dissabte 8 van desconvocar la vaga (tot i que potser la tornen a convocar en 7 dies) i vam fer l'sprint final de compres i despedides.
No hay comentarios:
Publicar un comentario