Turkey by Bus. Del 8 al 27 d'agost
Dimecres 8: Barcelona - Istanbul
El dia del 37é aniversari del Sergi agafem un vol a les 9 del matí amb Swiss Air amb escala a Ginebra, tot arribant a Istanbul a les 15.30h. Després de pagar 15€ pel visat agafem el metro (2 lires) 6 parades fins al tramvia (2 lires) que ens portarà a Sultanahmet després de 15 parades més, quasi una hora tot plegat. Quina calorada...
Amb un mapa ens orientem fàcilment i tot baixant pel carrer de l'Hipodromo arribem sense problema al Antik Sofia Hotel (40€ l'habitació doble), molt cuco i correcte, en una zona tranquil·leta, just davant la mesquita coneguda com la petita Ayasofia, antigament l'església de Sant Sergi i Sant Baco. Aquí ja hi son des de fa un dia la Montse Domenito i l'Anna, que estan en els seus últims dies per Turquia tot coincidint amb nosaltres 3 dies a Istanbul. Visitem la mesquita de davant i fent una volta entrem a la Mesquita Blava, que ens agrada molt. També veiem com els turcs ara que celebren el Ramadan, i quan ja no pega tanta calor fan merendoles molt currades a l'Avinguda de l'Hipodrom, on hi han dos obeliscs, s'ho monten prou bé. Després de fer una birra (6/7 lires) sopem a un restaurant bo i baratet: Siya Baba, i després anem a un bar a fer una última birra abans d'anar a dormir.
Dijous 9: Istanbul
Tal i com havíem quedat el dia anterior ens trobem amb l'Albert i la Montse a les 10.30 a Santa Sofia. Fem la visita (25 lires) amb el Sergi que fa de guia (amb ajuda de la Lonely), incloent la Columna de les Llàgrimes i mosaics varis. Quedem impressionats pel seu interior ja que per fora no és gaire maca (sobretot si la comparem la propera Mesquita Blava). Un cop fora visitem les Tombes de Sta. Sofia. Cinc edificacions força bonics, però les tombes en si, de sultans i les seves famílies, cobertes d'una moqueta verda, semblen tendes d'acampada...
A la sortida ens retrobem amb l'Anna, que ja l'havia visitat en un altre ocasió, i anem a la Cisterna Basílica (10L), mentre les noies ens esperen fent un cafè. Mentre anem a buscar canvi, l'Albert fa cua (gràcies!), i de seguida entrem tot notant un contrast de temperatura, ja que s'està molt fresquet i ens quedem bocabadats amb la grandiositat d'aquest dipòsit d'aigua del s. VI.
Tot buscant un lloc barat per dinar anem passejant pels carrers del Bazar fins que arribem al mercat de les Espècies. Mentre en Sergi busca un restaurant de la Lonely, la Montse, l'Anna i el Pere van fent l'aperitiu de tenda en tenda provant uns dolços boníssims de mel amb fruits secs. Al final acabem dinant un durum de pollastre que ens decepciona bastant, molt poc farcit i sense salsa...
Després de dinar visitem la New Mosque, que tot i dir-se nova té més de 400 anys d'antiguitat. Aquesta és molt semblant a la Mesquita Blava però una mica més petita. Tot seguit travessem el pont Galata pels bars de peix fins que anem a parar al Balik Pazar, un lloc amb xiringuitos de peix i restaurants i decidim que tornarem a sopar. Seguim caminant costa amunt i passem pel gremi de ferreteries fins arribar a la Torre Galata i al carrer Istiklal, una especie de Portal de l'Àngel molt llarg amb tramvia. Amb la llengua fora després del mega passeig anem a fer unes merescudes birres al Ritim Roof bar per recuperar forces i fer temps abans d'agafar un barco que ens portarà a fer un creuer pel Bósfor.
Baixem un carrer molt xulo i empinat a tota llet per agafar el vaixell de les 18.30h. L'Anna i el Pere es queden fora fent un cigarro i parlant de futbol amb un noi turc molt simpàtic. El creuer dura una hora i mitja (12L pp) i passem per palaus, cases de luxe, el faro Kiz Kulesi, el castell/fortificació Rumeli Hisan, i ens acostem a la banda asiàtica mentre es pon el sol. A la tornada gaudim de la panoràmica d'Istanbul il.luminat. Molt xulo! Ens crida l'atenció les paraules en turc il.luminades que hi ha entre els minarets de les diferents mesquites, paraules relacionades amb el Ramadam..
Anem a sopar on havíem dit i tot i que el cambrer és una mica sec i no queden calamars, sopem la mar de bé i barat diferents tipus de peix (lubina, dorada, llenguado i boquerons).
Per si no fos suficient decidim anar a fer unes birres a la zona alta i ens fiquem tots cinc dins un taksi en direcció Taksim. Un cop allà busquem un lloc que ens agradi i ens acabem ficant en un bar amb música turca en directe, violí i guitarra, però amb la música mooolt alta. De seguida que podem sortim a la terrassa amb un mal de cap increïble És molt graciós veure les grupis turques ballant. Anem a fer una birra més tranquil.la al mateix bar de la tarda i ens seiem a la mateixa taula de fora i demanem el mateix. Finalment ens decidim a tornar per descansar (l'Albert es queda ja que el seu hotel està per aquesta zona) i agafem un taksi que després de regatejar-li el preu fins 10 lires ens baixa fent un rally lo nunca visto, ni Fernando Alonso ni hosties...
Divendres 10: Istanbul
Últim dia de la Montse i l'Anna; elles fan el check out i ens deixen les motxilles a l'habitació, a les 10.30h. Tots 4, abans de retrobar-nos amb l'Albert a les 12.30h a la Mesquita Blava, anem a barri del Gran Basar, passant pel barri del gremi dels sabaters. El preu del Hammam de Çemberlitas que volíem fer a la tarda ens sembla excessiu així qued passem de tot i anem a buscar canvi (1€ = 2.19 lires) al Gran Basar, tot seguint la ruta de la Lonely Planet (bé, el Sergi va llegint i buscant racons i els altres el segueixen remugant...). En una placeta interior amb molt d'encant el Sergi es mulla els peus a les típiques fonts al més pur turkish style. Després coincideix que veiem resant als treballadors al ben mig del Basar, bloquejant-nos el pas.
Ens retrobem tots 5 a la Mesquita Blava però no tornem a entrar ja que estan resant i la cua és molt llarga. Un guia amb molt de morro ens fa seure a 2 metres per seure ell i el seu grup de 3 persones... ens quedem amb la boca oberta...
Decidim anar a dinar al Gran Basar així que tornem i fem un kebab de carn molt bo al carrer davant una joieria, viva el glamour!
Passegem fins trobar un lloc per fer un cafè mentre mirem les olimpíades, la gimnàstica artística. El lloc és modernillo i ens la claven per un cafè amb gel no gaire bo...
Seguim passejant per la Universitat fins a la impressionant Mesquita de Suleymaniye, que domina la ciutat. Als jardins estan gravant un espectacle Otomà i veiem als famosos Derviches (ballarins típics que fan voltes i voltes). L'interior ens sorprèn per la seva senzillesa, bon gust i grandiositat i estem un ratet de relax escolant de fons la música de les pregaries i sortim a veure les vistes del 'Cuerno de Oro' i el Bósfor.
Baixem cap a l'hotel passant pel costat del Gran Basar, creuant el carrer principal del tramvia i per un barri obrer. Anem a buscar els bitllets de bus per anar a la Kapadokya, que ja havíem mirat al matí, però l'agència que havíem triat està tancada i la resta d'agències no tenen bitllets o tb estan tancades. Provem sort per internet, però tot i l'ajuda d'un noi de l'hotel, no hi ha manera i ens neguitegem i desesperem una mica però veiem que fins l'endemà no podrem sol.lucionar res.
Els 5 anem a sopar un combinat de mezes (10 tapes = 50 lires), a destacar els plats d'albergínia. De sobte ens recordem de tots els plans que teníem per la nit: anar a fumar narguile al bar del cementiri i visitar el festival turc del Ramadam que feien a l'avinguda de l'Hipodrom. Al final ens decidim per la segona opció i visitem el mercat de productes artesanals, passegem entre tota la gent que encara fan pícnics al carrer dp de tot el dia sense menjar i gaudim d'una altra actuació de Derviches. Ens esperem a veure si comença la següent actuació però triga molt. Primer ens acomiadem de l'Albert fins la Kapadokya i desprès de la Montse i l'Anna que marxen cap a l'aeroport en taxi des de l'hotel.
Dissabte 11: Istanbul
Ens llevem aviat preocupats de no poder marxar però per sort a la primera agència que entrem ens donen l'opció d'agafar les dues últimes places del bus nocturn (60 lires pp), a busos diferents... Tot i que ens diu que ho intentaran arreglar.
Fem el check out i 'mala sort', no els hi funciona el datàfon... així que paguem en €. Passem el dia voltant fins les 18h quan ens ve a recollir el bus fins l'estació central. Pel matí anem de nou a la Mesquita Blava i visitem els jardins del Palau Topkapi i voltants: un carrer molt cuqui amb cases típiques Otomanes i el Parc Gülhame. Intentem donar la volta al Palau però no es pot perquè hi ha una zona militar i com fa tanta calor agafem un tren que boreja la costa, bé és només una parada fins al final. I anem a dinar un entrepà de peix a sota del pont Galata (5 lires). I ... taran! Ens trobem a l'Albert que anava a fer una becaina al seu hotel, bé, de fet ens troba ell i ens explica que ha tornat a caure en una de les 'estafes' que explica la Lonely i que ell no sabia. La primera un turc educat i simpàtic va parlar amb ell i li recomanà un bar, per sort quan va veure que era un lloc estrany va marxar, perquè sinó després haurien vingut noies i li voldrien haver cobrat totes les begudes i molt cares. Aquest segon cop cau de ple... un netejador de sabates fa veure que li cau el raspall, l'Albert, com a bon noi, li agafa, i el netejador insisteix a netejar-li gratis les sabates, però després l'extorsiona fins que es veu obligat a pagar-li. Aix... Si és que no es pot viatjar sense la Lonely!
Ens acomiadem d'ell fins dilluns, ja a la Capadocia, ell es queda un dia més a la ciutat.
A la tarda passem pel Basar de les Espècies i tornem al parc del matí fins arribar a la punta per veure el Bosfor / Mar de Marmara i passegem per l'espigó on veiem turcs pescant i banyant-se, nosaltres ens mullem els peus i arribem just a sota de l'hotel, perfecte!
El bus que ens porta fins a l'estació central es perd una mica per dins l'enorme estació i ens fa un tour sense gaire encant... Per sort ens posen al mateix bus i juntets, iuhu!
Diumenge 12: Kapadokya
Després d'11 hores de bus i quasi sense dormir arribem a Nevsehir, on un minibus ens porta en 15 minuts a Göreme. Al canvi de busos una italiana estressada comença a cridar al conductor, ja comencem a estar farts d'italians, està plagat!!
De seguida trobem l'hostal Emre's Cave House i la seva piscina, ens encanta.(20 L pp sense esmorzar ni AC). Estem morts, però tot i així, després que el Pere faci una minisiesta, pugem fins al turó del poble amb vistes espectaculars i màgiques de la vall. Dinem un dürum de pollastre amb salsa de iogurt i all!!! per 4 lires. Ens fem un banyito a la piscina i lloguem una moto per 6 hores (35L + 5L de benzina).
Primer anem a Çavusin i quedem bocabadats davant una paret/muntanya plena de forats i coves a l'estil formatge Gruyere. És un poble abandonat i pugem a visitar-lo ficant-nos per túnels laberíntics que connecten diferents estances. Seguim amb la moto i parem a Pasabagi, que ja es veia des del lloc d'abans. És un lloc ple de xemeneies de fades a l'estil xampinyó que havien estat habitades per monjos i entrem escalant a una d'elles. Tornem a agafar la moto i anem fins a Zelve, unes muntanyes vermelles on hi ha un museu a l'aire lliure, però passem d'entrar i seguim fins a la vall de Devrent. Aquí ens convertim en nens petits i comencem a trobar formes a totes les pedres que veiem: camells, cavalls, homes, dona amb nen, hipopòtam, cara de dona,... Continuem fins a Ürgup i sense saber molt bé a on anar pugem a un mirador on fem un refresc observant les vistes de 360º i contemplem la primera mesquita platejada. També visitem les típiques cases/coves abandonades a dins de les roques. Anem a Mustafapasa, un poblet molt tranquil i autèntic amb gent a cavall i una dona que passeja amb dues ovelles i l'estàtua del cap d'Ataturk. Trobem una petita església on estan fent un concert de música clàssica. Seguim el nostre camí fins al Sunset point on ens fan pagar 2L pp, però les amortitzem ja que veiem dues postes de sol (una als núvols i després al terra). Tot i haver-hi bastanta gent trobem un lloc a primera fila asseguts a un penya-segat. Ja fosc posem benzina i tornem cap a Göreme a deixar la moto. De camí ens comença a ploure i gotes grosses i gelades que ens fan arribar tots molls al poble. El primer i un dels pocs moments del viatge en que hem passat fred. De seguida para de ploure i sopem al Nazar Börek, recomanat per la Lonely, un variat de mezes, un gozleme i una pasta de fulls farcida de formatge i espinacs boníssima.(28L els dos birra inclosa).
Dilluns 13: Kapadokya
Ens llevem d'hora ja que arriba l'Albert i hem d'agafar el bitllet de bus fins a Olympos per l'endemà a la nit. Esmorzem un menemen (ous remenats a la cassola de fang amb tomàquet, pebrot i ceba) i un pancake de xocolata i plàtan (7L pp). Amb una mica de retard, cap a les 11, arriba l'Albert, que fa el check-in mentre el Sergi va a buscar el cotxe que havíem reservat el dia anterior per anar els tres fins a la vall d'Ihlara (80L + 50L de gas!!! no benzina, GAS!!!). La primera parada, després de passar per Nevsehir, és la ciutat subterrània de Kaymakli (15L pp). Veiem que s'ha de pagar pel parking, però com som uns agarrats, fem marxa enrera i aparquem al carrer principal, com ja haviem fet el dia abans amb la moto... Està tot ple de gent, i tot i que som bastant especialistes, ens costa esquivar els grups organitzats. És una barreja entre catacumbes romanes i túnels de Vietman, una mica decepcionant havent vist lo anterior, realment no calia. Seguim amb el cotxe fins a Güzelyurt, un poblet abans d'arribar a Ihlara, però passem de pagar l'entreda i ens conformem amb les vistes, tampoc tenim tant de temps...
Finalment arribem a Ihlara i ens trobem una gran gorja verda enmig d'un paisatge desèrtic, per on passa un riu i està ple d'esglésies bizantines excavades a les roques (8L pp + 3L pàrquing). Baixem per unes escales fins a baix i comencem a caminar i a visitar Kilises (esglésies) amb frescos, travessant ponts, mullant-nos els peus,... De sobte, arribem al paradís: un bar que té tarimes i taules al mig del riu i envoltats d'ànecs fem una parada per prendre un refresc amb els peus dins d'una aigua gelada. Continuem fins a Belirsima on volíem dinar, però com tot es car tornem al paradís on fem un gozleme increíblement bo per només 5L pp.
Tornem fins al cotxe i seguim fins a Selime, on hi ha un monestir excavat a les roques impressionant, una de les millors coses que hem vist a Kapadokya. Evitem pagar el parking, again, i l'entrada, tot i que se suposa que entrava amb la de l'Ihlara Valley.
Tornem fins al cotxe i seguim fins a Selime, on hi ha un monestir excavat a les roques impressionant, una de les millors coses que hem vist a Kapadokya. Evitem pagar el parking, again, i l'entrada, tot i que se suposa que entrava amb la de l'Ihlara Valley.
Dimarts 14: Kapadokya
Esmorzem i fem el check-out. De camí al museu a l'aire lliure (15L pp) anem amb l'Albert a la post office per enviar postals i descobrim que és el millor lloc per canviar diners, que també ens feia falta. Fem una parada al Love Valley, on trobem unes superpolles gegant que ens encanten. Després del museu, on acabem una mica farts d'esglésies amb frescos, parem a fer un gelat (Magnum de pistatxo...mmmm) que confonem en el preu pensant que son lires quan realment estava posat en euros... els fotem el rollo de l'Spanish crisis i cola, al final paguem el preu que posava en lires. Tornem a dinar un dürum amb salsa al mateix lloc que el primer dia. Després de fer una volta i comprar alguns imants tornem a l'hotel on passem tota la tarda a la piscina i mirant internet.... sembla que tothom ha tingut la mateixa idea.
Cap a les 19'30 ens disposem a agafam el bus i ens acomiadem de l'Albert que torna cap a Istambul. A Nevsehir canviem de bus i ens tornem a trobar a l'Albert que fa el mateix. Aquest cop sí que ens acomiadem definitivament. Abans de pujar al bus, un senyor ens agafa els tickets i marxem sense el senyor ni els tickets, ens temem el pitjor. Un cop al bus, l'azafato agafa els tickets d'uns altres guiris, així que ja som uns quants sense ticket. Per mes inri, el noi ens intenta canviar el lloc per ell poder dormir però ens neguem ja que nosaltres també volem els seients del darrere per dormir millor. Al final, un cop arribats a Antalya, reapareix l'home que ens havia tret els tickets i ens fiquen a un altre bus fins a un bar de carretera a dalt d'Olympos. Sembla que hi ha una mica de 'trapicheo' amb els seients del busos en general, tot plegat et fa desconfiar d'ells però en el fons ho tenen controlat i no calia patir.
Dimecres 15: Olympos
Després de més 12h i 4 busos (Goreme-Nevsehir-Antalya-bar de carretera-Olympos), i quasi sense dormir arribem al Saban Tree House (37€ per una caseta de fusta elevada, esmorzar i sopar inclosos). Cap a les 10h baixem el camí cap a la platja, que transcorre entre muntanyes rocoses amb pins i llorers, totalment mediterrani, amb un riu sec a un costat i a l'altre hostals/càmping i restaurants. Un cop pagada l'entrada (7,5L per 10 entrades) el riu ja porta aigua i a banda i banda hi han restes romanes: sarcòfags, temples, teatre, banys, acròpolis, ... Ens endinsem per un rierol d'aigua molt freda i dp tot veient tortuguetes ja som a la platja. És molt maca i bastant gran, de pedretes i tot i que fa molta calor s'està guay ja que no hi ha molta gent i hi han zones amb ombreta. Després de fer una mica de busseig i saltar des d'una roca ens estirem tranquil.lets a la bora del mar i abans de fer la siesta dinem un Gozleme (crep farcida), uns xampis amb formatge i una amanida x 10€ els dos refrescos inclosos.
Un cop descansats i dutxats tornem a baixar a la platja i acabem de visitar les runes. A la platja hi ha més gent però s'està igual de bé, a més hi ha algun núvol i no fa tanta calor.
Tornem a l'hostal per dutxar-nos de nou i sopar i ens trobem amb un deliciós buffet que consisteix en amanida de pastor, amanida d'albergínia, rollitos de patata i col.liflor, samfaina de verdures i peix (truita). Tot boníssim, sobretot l'amanida d'albergínia que com quasi tots els plats d'aquest país porta julivert, sort que no els ha donat pel cilantre!
Tot seguit marxem a veure la Quimera amb una agència que ens ho ha deixat per 20 lires en comptes de les 25L. que cobren tothom. Tot i així ens sembla un robo, tenint en compte que de fet només inclou el bus, l'entrada i una llanterna... El viatge en bus se'ns fa etern i quan arribem ens deixen a baix d'una muntanya que hem de pujar tal gimcana nocturna de colònies. Hi ha graons irregulars de pedra que rellisca però ho fem a tota llet per evitar la gent. Quan arribem a dalt ens decepciona una mica ja que semblen foguerons i no portem res per torrar i el Sergi es dedica a anar apagant els focs, jiji.
Dijous 16: Olympos - Patara
Després de dormir la mar de bé a la caseta de fusta i després d'un molt bon esmorzar tornem a la platja un parell d'horetes. Està bastant buida i pillem un lloc d'ombra. De pujada parem a 'dutxar-nos' al riu, ben fresquet!
A les 14h agafem el bus fins la carretera principal on agafem un altre bus fins a Kas on parem 45min a la Otogar i agafem un altre bus fins al desviament a Patara. Tot plegat unes 4h i 20L pp. Finalment agafem un minibus fins al poble (3km i 2,5L). Un altre cop hem agafat 4 busos per anar d'un lloc a un altre!
Fàcilment trobem l'Eucalyptus Pension, una habitació normaleta amb bany i AC (24€ per nit). La dona i el fill són molt simpàtics i la majoria d'hostes són turcs, llastima que el wi-fi quasi no s'agafa... Com era tard el noi s'oferia a portar-nos en cotxe a la platja però havíem d'esperar al pare i decidim caminar i així comprem unes estovalles turques molt xules que farem servir de pareo. Caminem 40 minuts, però com és tard no hem de pagar entrada i a la taquilla ens trobem un gosset molt carinyós, en Godzilla. Passem per l'arc de triomf i arribem a la super platja de 12km de llarg, amb arena fina i dunes, el paradís. Un altre cop estem sols, veiem una super posta de sol, molts crancs i mosquits i abans de tornar caminant, a les fosques, fem una birra al bar de la platja.
Sopem una amanida d'albergínia amb tomàquet, una amanida d'albergínia amb iogurt i un plat de pollastre (15€ els 2). Després, com no ens funciona internet, un noi que ens pensem és de la família, ens ajuda a buscar Hotel per la propera parada. Ens apoderem del seu portàtil i del telèfon del pare. Dues hores després pillem una caseta de fusta en un càmping a una zona que no sabem ben bé on és, però que està aprop de la Vall de les Papallones i Kabak, que era on volíem anar. Aquest finde és el final del Ramadan, així que tot està ple. Resulta que el noi turc, era també un hoste que estava a Patara en un projecte de conservació de tortugues i ens ensenya un pot amb unes 30 tortuguetes. Després d'aquest estres fem una Efes i anem a dormir.
Divendres 17: Patara
Cap a les 10.30 h agafem el bus a la platja per passar tot el dia. Pel matí caminem bastant a la dreta del bar i tumbones on està tothom i com estem quasi sols i veiem a un parell de parelles en boles, nosaltres també fem nudisme!
Tornem per dinar al bar una burguer i un gelat de pistatxo i anem cap a l'esquerra, fins al final que és rocós i fem snorkling i una mini excursió dalt del turonet: la platja no continua. Tornem caminant i parem a veure les runes: teatre, ajuntament i àgora Romans (Licis).
Quan ja som de tornada (tornem a caminar), l'amic del noi turc de les tortugues ens porta en cotxe de nou a la platja on alliberem les tortuguetes. Les deixem a uns 5 metres de l'aigua i les hem d'anar ajudant i protegint ja que apareix un cranc que se les vol menjar. Una experiència molt bonica.
Tornem a sopar a la pensió: sopa de tomàquet, pebrots farcits, fulles de figuera farcides tb d'arròs i sopa de iogurt (18L pp). Cansats de tanta platja anem a dormir amb la bona noticia que el fill ha entrat a la universitat que volia per estudiar alemany.
Dissabte 18: Patara - Kidrak
El Pere volia tornar a la platja però al final anem en bus privat amb un altre parella (15L pp) a visitar Xhantos i Leeton, runes licies patrimoni de la UNESCO. A Xhantos paguem les 5 lires d'entrada però a Letoon ens colem amb un grup... Veiem per partida doble el que queda d'un teatre, àgora, temple, ... Paguem la pensió amb targeta (tot i que hem d'anar una botiga del poble que si te datàfon). A un restaurant pillem un entrepà pel camí fins a la nostra propera parada: Kidrak Càmping.
A la carretera principal perdem un bus per culpa d'un turc que ven síndries i hem d'esperar 1 hora fins al següent... que ens porta a Fetiye, allà un àvid taxista ens convenç i mig enganya, però en el fons contents d'arribar directes i a tota llet al càmping passant veloçment per Olüdenitz (30 lires, a la tornada ens assabentem que hi ha un bus directe).
El Kidrak Càmping (60 L la nit) el porta un matrimoni jove amb 2 nens (1 i 3 anys). Són bastant hippies, diríem que no són musulmans, no se, tenen molt bon rollo, i ens encanten ells i el lloc. Consisteix en 3 bungalous molt xulos de pedra x fora i fusta per dins amb bany privat. La ubicació és idíl·lica, entre muntanyes, de fet dins un parc Natural, a 500 metres de la platja i per més inri som els únics clients. El noi, que es diu igual que el president del país, Erdogan, ens explica la manera de colar-nos gratis a la platja. Per un forat a la reixa del costat de la mega ciutat ressort. Ho fem i estem sols un altre cop! A una banda tenim el ressort i a l'altre la platja pròpiament dita, tampoc gaire plena; nosaltres estem a una platja de roques i fem snorkling i veiem molts peixets.
A les 19.30 tornem i ens acabem d'enamorar d'aquest lloc, prenent una cola i veient la posta de sol. Sopem tots junts una amanida i costelles amb salsa. Boníssim. ens posen música fiestera i fem una birra. Anem cap a l'habitació i ens n'adonem que tot i ser totalment fosc, per cert ple d'estrelles, només són les 21.30, així que aprofitem per mirar internet i organitzar la resta de les vacances. Decidim estar una nit més a Kidrak i pillem un càmping a Dalyan, x 22€ la nit. Mentre fem el booking a fora de la caseta, ja que dins no arriba el wi-fi, sentim un porc senglar a propet.
Diumenge 19: Kidrak
Esmorzem aviat per agafar el vaixell de les 10h que ens ha de portar d'Olüdenitz a la Vall de les Papallones. Fins a Olüdenitz anem caminant (3 km) i un cop a l'embarcador ens diuen que surt a les 11 h... A més també ens diuen que hem d'agafar obligatòriament anada i tornada (20L). Així que canviem de plans i tb tornarem en vaixell (l'últim és a les 17.30 h). El que volíem fer era d'allà pujar per un penya-segat una mica perillós que porta fins al poble de Faralya. Decidim que hi anirem l'endemà en bus. Menys mal que ens obliguen a canviar de plans ja que com veurem el penya-segat és super xungo i el poble no té res d'especial.
.jpg)
A Olüdenitz fem una volta i comprovem lo efectivament turística i horrorosa que és, tipus Salou o s'Arenal. Intentem trobar algo positiu però ens costa. Aprofitem per sopar un Pide i un Lamecum, acompanyats d'amanida de julivert i l'amo que ens veu pobres ens convida a les postres del bufet que tb tenen (meló, síndria i per fi, baklavas), així que deixem la nostra primera propina (1L). Tornem a peu al càmping, ja de nit, i allà aprofitem per pillar hotel a Selçuk i Pamukkale.
Dilluns 20: Kidrak
Ens aixequem amb la calma, esmorzem i baixem a la platja, passant per la porta principal sense pagar, el noi de la caseta estava llegint el diari. Estem una estoneta, un altre cop quasi sols, i després agafem el bus cap a Faralya-Kabak, 3L pp. Passem per Faralya i veiem la Vall de les Papallones, des de dalt, però no creiem interessant baixar, tal i com ja ens havia dit l'Erdogan, no hi ha gairebé res, així que seguim fins l'última parada, Kabak. Un cop allà baixem caminant fins a la platja per un caminet senyalitzat amb molt bones vistes, passant per casetes de fusta de varis càmpings i agafant raïm d'alguna parra. La platja està bé, però preferim la nostra de Kidrak. Fem un banyito abans i després de dinar al restaurant d'allà, que és caret però està bé (amanida de pollo + pide + feta fregit + begudes = 32L), al final tampoc ens surt tant car. Corrent el Sergi para el jeep-bus que ens puja a dalt, però com va ple hem de pujar al sostre, el que ens recorda el nostre estimat Nepal. Tornem a la platja de Kidrak, però aquest cop si ens volem fer pagar (4,5L pp), així que donem mitja volta i ens colem pel forat. El guàrdia del Likia Resort també ens diu coses, però ens fem els guiris i l'ignorem. A la nostra platjeta de roques fem snorkling i veiem la posta de sol. Sopem de pobres al càmping: pasta amb menemen, de gratis ja que no ens ho cobrarà.
Dimarts 21: Dalyan
Esmorzem, paguem i a les 11 pillem un bus a Fetiye (6L pp), allà un altre a Ortaca (11L pp) i un tercer a Dalyan (3,5L pp). Cap a les 14 h ja som al Dalyan Camping, amb vistes a les famoses tombes a la pared de la muntanya, a l'altra banda del riu, i en una caseta de fusta molt mona (22€ x nit, bany compartit, sense esmorzar). Dinem un doner i un kebap de pollastre i anem a la recerca dels horaris del bus fins a Selçuk per l'endemà, ja que d'això depèn que fem un tour o un altre. Fem voltes com dos tontos muy tontos i anem preguntant, però parlen molt poc anglès i no ens entenem, ens envien d'un lloc cap a l'altre i no trobem on comprar els bitllets. L'única cosa bona d'aquesta estona és que trobem l'aigua més barata de tot el viatge, a 0,35 L l'ampolla gran. Frustrats, desesperats i amb molta calor, al final decidim anar en bus al poble gran, Ortaca, i allà a l'otogar, de seguida ens entenem, menys mal. El bus cap a Selçuk surt més tard del que pensàvem així que podrem fer el tour llarg. Aprofitem i pillem el bus de Denizli (a prop de Pamukkale) a Istanbul per divendres a la nit (60L pp). Ja de nou a Dalyan, més tranquils, fem una volta pel costat del riu i pillem el tour complet per l'endemà (25L pp) de 10.30 a 17 h. Hi han molts vaixells amarrats i ens trobem com sempre amb molts gatets mimosos. Fem un típic gelat artesanal turc que ens serveix un venedor que sembla tocat de l'ala, el Sergi prova gairebé tots els gustos abans de decidir-se i tornem a fer una dutxa al càmping abans d'anar a sopar. Sopem uns mezzes i una cassola de cranc al Atay Dostlar Sofrasi (32L) i baixem pel carrer principal, ple de bars, restaurants i botigues, fent un pastisset boníssim de postres. Veiem que tots els venedors de gelat són uns showmans com el de la tarda i també ens fixem que aquí no hi ha italians, per fi! Fem una birreta al porxo de la nostra caseta de fusta abans d'anar a dormir.
Dimecres 22: Dalyan
A les 10 ja som al vaixell preparats per al tour. Hem deixat el càmping i ens guarden les maletes a l'oficina de la Kooperatifi. La nostra barca és la més guay, som uns craks, ja que apart de música watxis es pot pujar al sostre, on ens estirem tota l'estona que naveguem pel riu, i estem de luxe. Primera parada: banys de fang i aigües termals de sofre calentes (que per cert fan molta pudor). Tot plegat una mica guarro i amb bastanta gent, però ens agrada. Després parem al llac 15 minuts i ens banyem i saltem des de dalt del vaixell. Anem a dinar a un bufet, inclòs en les 25L, i ens posem les botes tot i que ens foten una mica de pressa per marxar, turkish style... Amb la panxa ben plena baixem fins a la platja d'Iztuzu (45 minuts), on ponen els ous les tortugues bobes. Amb molta sort, veiem una de camí i una altra passat el delta, ple de canals i canyes, ja quasi arribant a la platja. Aquesta última, mig domesticada li estant donant de menjar cranc per a què la veiem. Decidim no anar a veure les runes de Kaunos i ens quedem a la platja fins a les 17 h. Evitem la multitud i estem a propet d'uns turcs gays buenorros. Un cop a Dalyan anem al super i comprem per fer-nos un entrepà per sopar. Pillem un microbus fins a Ortaca i esperem una hora per agafar el bus a Selçuk (35L pp, 3,5 h), on arribem a les 12 de la nit. Anem directes a la Vardar Pension (32€), que està al costat de l'Otogar.
Dijous 23: Efeso
Ens llevem ben d'hora per intentar esquivar les masses de turistes a Efeso i cap a les 8.30 som allà. El bus (2,5L) ens deixa a la entrada d'abaix. El ticket són 25L i també pillem una àudio-guia pels dos (15L) per enterar-nos més del que veiem. Ens intentem fer a la idea de com vivien de bé els romans mentre passegem quasi sols, però passat el teatre i arribats a la impressionant Biblioteca de Celso veiem que els grups de guiris han entrat per la porta de dalt... Igualment ho trobem molt xulo i després d'unes 3 hores tornem a Selçuk sota una calor de 37º... Anem a veure la columna que queda del Temple d'Artemisa (una de les antigues 7 meravelles) i l'Aqüeducte Ens remullem a una font on un senyor ens dona 3 figues, prenem algo i anem a dinar al Selçuk Koftesi (recomanat per la Lonely i que està al costat del nostre hotel). Aquí mengem uns plats de kofte, de pollo i d'albergínia i unes postres espectaculars dites Temple d'Artemisa (un pudin de llet amb tahine, carmel i ametlles), tot plegat 32L. Després descansem a la recepció de l'hotel on teniem les motxilles i on varies dones de diferents generacions fan safareig mentre miren la telenovel·la turca i ens conviden a çai i pastisset molt bo fet per una d'elles.
A les 16.30 surt el bus cap a Pamukkale (25L, 3h), on seguim amb la calor i amb un azafato molt divertit. A Denizli fem un canvi de bus i en uns 40 minuts ja som al Sunrise Aya Hotel: 25€ amb bany, esmorzar i piscina, una ganga! Tot i que ja són quasi les 8 fem un banyito a la piscina termal: està ben freda. Fem una volta pel mini poble, molt tranquil.let i sense guiris, i sopem al Mustafa, no és dels millors llocs que hem sopat... (humus, albergínia farcida, falafel i rollitos de pasta de full amb formatge + 1 birra x 29L).
Divendres 24: Pamukkale
Per segon dia consecutiu matinem per intentar evitar els grups dels tours i com el dia anterior només ho aconseguim en part, al principi i després esquivant-los. Pugem primer a les terrasses de travertí (20L pp i inclou l'entrada a les runes de Hieràpolis). Es tracta de terrasses blanques, com piscinetes d'aigua blau cel, de calç dura, al vessant d'un turó que s'han anat format amb l'aigua. S'ha d'anar descalç i ens anem aturant a quasi totes les piscinetes i un segurata ens pita amb un xiulet quan intentem anar per un costat per evitar guiris. Ja dalt estem una mica decepcionats i està ple de gent, a més veiem que les piscines més xules, les que es veuen naturals (ja que les del camí principal són clarament artificials), no tenen aigua... Decidim anar cap al costat esquerra i allà, amb poca gent, trobem 'la foto' i ja ens encanta. Visitem les runes, destacant el teatre i el carrer principal Frontinus. La típica foto de les runes submergides on et pots banyar a 36º és un timo: val 30L i no val gaire la pena, òbviament no la fem, però es pot passejar pels voltants. De baixada ens tornem a aturar a quasi totes les piscines, les de dalt segueixen plenes de gent però a les de abaix estem quasi sols. Fem una excursioneta prohibida fins que ens tornen a xiular. Al poble dinem superbarat i bo 2 entrepans rollo kebap i patates amb un aigua gran per 12,5L. Passem la tarda a la piscina de l'hotel i cap a les 18 h anem cap a Denizli per pillar el bus de les 19.30 a Istanbul, això s'acaba... snif, snif....
Dissabte 25 i Diumenge 26: Istambul
després d'unes 11 hores arribem a l'Otogar d'Istanbul, són les 6.30, el Sergi no ha dormit gens i el Pere ben poquet. Agafem el metro fins a Aksaray i allà caminem una mica per agafar el tramvia fins a Sultanahmet. Cap a les 7.30 ja som a l'Antik Sofia Hotel, però com és tan aviat anem a esmorzar. Molt dormits esperem a que l'habitació estigui llesta i descansem fins l'hora de dinar. Fem dos pides i un lamecum per 8L.
Anem a passejar pel gran Bazar i pel Bazar de les Espècies, tot entrant a 2 mesquites noves: la Rüstem Pasa i la Núruosmaniye, les dues ens agraden prou. Tornem a descansar a l'hotel i dp agafem el tramvia per anar a sopar peixet al mercat del peix a Kavakoj (Taksim), al mateix lloc que fa dues setmanes. Després pugem el carrer empinat fins a la torre Galata, on hi ha molta gent fent botellon i anem al sugar cafe, on veiem que una birra val 5€ i passem de tot. Tornem al Ritim roof per fer una birra (5L). Baixem fins al tramvia i x sort agafem gratis l'últim.
Diumenge matí amb la calma mirem Hammans per internet. Dp tot passejant anem a dinar a un lloc prop de l'estació de trens que ja havíem vist i dinem un pide de tavuk (entrepà de pollo) per 1€, anem molt justos de diners i de fet haurem de treure 100€ per poder pagar l'hotel ja que segueix sense funcionar-li el datàfon...
De tornada entrem al cementiri del costat de la via del tramvia i més endavant fem un té (1L) en un lloc molt tranquil.let abans d'entrar al Gedikpasa Hammami (55L pp amb massatget inclòs). El lloc és bastant típic, construït el 1475, al pp estem quasi sols, dp entren alguns turcs, ja al final algun guiri més. El massatge de 15/20 min és primer exfoliant i dp amb escuma de sabó i ens cruixeixen tot el cos. Després fem sauna, molt calenta, i piscina, una mica guarra, repetidament per amortitzar. Descansem a l'hotel una estona i calculem que podem fer amb els diners que ens queden després de pagar l'hotel i el Hammam: 45 lires... Comprem els últims imams i moneders (5L en total) al basar d'Arasta, on també veiem un espectacle de Derviches que feien a la terrassa d'un restaurant, ens acomiadem de Sta. Sofia i la Mesquita Blava baixant per l'Hipodrom i anem a sopar a prop de l'hotel al Çesme restaurant (23L): sopa de llenties, mezze d'albergínia, plat de pollastre i pudding d'arròs per postres. Després comprem una birra al super (4L) i fem un narguile (13L) al bar/galeria/botiga del costat de l'Hotel.
A les 5.30 surt el shuttle bus (5€ pp) fins a l'aeroport que, com som els primers i va a buscar a tothom al seu hotel, triga bastant, així que haguéssim pogut anar en transport públic (4L pp) que començava a les 6 del matí. Després de cues per facturar i de seguretat arribem justos a la porta d'embarcament on ens espera la Cristina!! Ella està fent escal de tornada de les seves vacances a Malasia. Fem escala a Zurich i a les 14.30 som de tornada a Barcelona.
-----
Tot i que durant el viatge no ens semblava especialment barat, fent números ens adonem que no està gens malament: 19 dies per 1.050€ pp, vols inclosos.
Vols: 265€, 16 nits d'hotel: 250€, Transport (bus): 200€, Entrades/tours: 135€, Menjar i begudes: 200€
No hay comentarios:
Publicar un comentario