Vietnam 2011

Dia 1, Barcelona - Dusseldorf (09/08/11)


Comença la nostra primera fase de l'odissea per arribar a Hanoi. Amb una mica de presses d'última hora, tot i que al final el Pere no cobrarà l'atur, pillem el primer vol a Düsseldorf amb Lufthansa, després d'una llarga cua per facturar l'equipatge. La bona notícia és que se'n va directe a Bangkok. Un cop a Düsseldorf, Emirates Airlines ens ofereix la possibilitat d'anar a Zurich i des d'allà a Dubai en bussiness class per evitar l'overbooking i a canvi ens regalen un vol d'anada i tornada a Bangkok a realitzar en un any de termini... una gran oferta que ens fa dubtar, però al final pensen que és massa complicat i seguim amb el nostre pla de fer una volta per la ciutat, ja que tenim 6 hores abans d'agafar el següent vol cap a Dubai. La passejada ens dura no gaire més d'una hora i el Pere rememora la seva estada quan tenia 16 anys...que tiempos aquellos! No podem marxar sense assaborir unes bratwursts i unes pastes dolces molt bones, tot i que una mica contundents...




Per tornar a l'aeroport s'apodera de nosaltres el primer moment D'estres quan el tren (S11) que ens havia de portar s'enredereix més de vint minuts... al final optem per agafar un altra tren (S1) i després l'skytrain que ens fa un petit recorregut turístic per l'aeroport...

Comença la segona fase: Dubai... i vaja manera de començar!! Entrem a l'avió i quan localitzem els nostres seients, ens adonem que són com de bussiness class... estem emocionats amb tots els botonets i cosetes que tenim per descobrir, per tant no dormim gaire...per no dir res.

Dia 2, Dusseldorf - Dubai – Bangkok (10/08/11)

L'arribada a Dubai per l'aire a les 5 del matí no és gaire espectacular ja que encara és de nit però podem entreveure que és una ciutat sortida del no res...envoltada de desert per tots costats...inclús entre les cases es pot distingir clarament l'arena... El que ens impressiona més és la calor que fot en aquestes hores intempestives de la matinada quan sortim de l'avió per agafar el bus que ens porta a la terminal. Una vegada a l'aeroport, comprovem que no només l'aire és calent... també o és l'aigua de l'aixeta, o sigui que ni parlar de refrescar-se, inclús la del vàter que fa un fàstic asseure's allà amb tota la calor que puja... Una altra cosa que sorprèn és la minúscula smoking room, la ventilació de la qual no funciona i es fa bastant difícil fumar a l'interior sense ofegar-te...La segona vegada que el Pere hi va, ja se sent l'olor de tabac des de bastant lluny i quan arriba veu que tothom està fumant a fora...comprensible!


Tercera fase: Bangkok... ens afanyem per entrar a l'avió bastant aviat... tot i que mai ho fem, perquè ens morim de son i volem disfrutar al màxim de la comoditat i el luxe dels seients d'Emirates, però la nostra sorpresa arriba quan veiem que no és el mateix avió i els seients són de lo més normalet... tirant a cutre després del que havíem viscut... Intentam dormir el màxim que podem tot i que no ho aconseguim gaire. Quan arribem a l'aeroport després d'un moment de desconcert de no saber si estàvem a la fila correcta per la visa, de si ens haurien arribat les maletes,... sortim, canviem 50 euros= 2047 bhats (1 euro= 41 bhats) i agafem el linktrain exprés fins a phaya thai (90 Bhats cada un). Allà ens trobem amb l'Steffi que ens porta a casa seva i ens explica cosetes... A la nit anem a sopar a un restaurant a prop de casa seva que està en una terrassa des de la que es veu el skytrain i que abans era un cinema. Mengem green curry i noodles amb verduretes i gambes... està bonissiiiim!!!


Dia 3, Bangkok – Hanoi (11/08/11)

Matinem per agafar un taxi a l'aeroport, va super follat i ens surt molt barat, quina ganga! Al check in de AirAsia li trenquen el passaport al Pere... es separa la tapa de la resta... ui ui ui... ens diuen que no ens preocupem... ok. Passem el control sense problema, fem un capuccino i a l'hora d'embarcar ens deixen els últims i ens diuen que potser tindrem problemes a l'entrada de Vietnam. Ens diuen si no ens importa viatjar l'endemà a la que els dos saltem amb un no! Envien al Pere amb un de la companyia a comprar pegamento però no en troben... i al final ens fiquen a una furgoneta i anem a recollir un pegamento de barra abans de pujar a l'avio... vaja tela, el Pere estava bastant ginyat... Però vaja ens donen un aigua com a compensació i quan arribem l'han enganxat (esperem que duri fins a Barcelona!).

Ja a Hanoi pillem un taxi i li donem l'adreça de casa del Gerard, que està vivint a Hanoi per segon cop, aquesta vegada treballant per una ONG (abans havia estat un any de voluntari). El taxista no sap exactament on és, tot que estem per la zona correcte (Hotel Sheraton), i tota la estona diu que si que ho sap i ens porta allà on no és, truca per telèfon a algu un parell de cops, demana a la gent del carrer... ningú s'aclareix gaire... finalment amb el seu mòbil truquem al Gerard que li diu que ens deixi al Sheraton i ell ens vindrà a buscar, més fàcil!

Un cop a dins de casa comença a ploure i cau el diluvi universal, aprofitem per posar-nos al dia tot esmorzant uns pastissos xinos de carn. Coneixem a la veïna espanyola, la Damaris, que té una mascota molt especial que ha portat des de Barcelona junt amb el seu xicot arquitecte, l'Oscar: la Bambu, una porca de raça vietnamita; a més també han portat una sorpresa que s'han enterat aquí: està embarassada i ha decidit tenir-lo a Vietnam.
Deixa de ploure i anem al Old Quarter, el centre, on comprem la lonely planet del Mekong per 200.000 dongs (7€) i canviem diners a una joieria. Aquest barri és de carrers estrets i tots plens de botigues ordenades per gremis. El trànsit és bestial (sobretot de motos) i costa una mica caminar ja que les voreres estan plenes de paradetes de menjar, de tendes, de motos aparcades,... i a més tothom intenta vendre't. Els Khin, la etnia més abundant del país, porten quasi tots el típic barret vietnamita que veure'm de nord a sud.

El Gerard ens porta a dinar el millor bun cha de la ciutat (sopa, fideus d'arròs, rollitos, plantes i fulles vàries, una espècie de minihamburgueses i carn de porc que ho barreges al teu gust)impressionant!!el primer menjar de vietnam ha deixat el llistó molt alt.
Anem al Hoan Kiem Lake (per nosaltres Joaquin lake) i el Ngoc Son Temple, que està en una illeta del llac, al que s'accedeix per un pont vermell. És el primer de molt temples semblants que veurem: encens, ofrenes, figures d'ocells al costat de l'altar, teulades amb dracs,... Torna a diluviar i ens refugiem en un bar per fer el primer suc de fruites naturals. Quan para anem a veure una casa/tenda tradicional i pillem el tour a Ha Long Bai per 35$ dos dies i una nit.

A les 6 p.m. Anem a veure una òpera vietnamita, que al final resulta ser una mostra de 5 danses i cançons tradicionals. No era el que esperàvem, però ens agrada i està bastant ben organitzat, tot i només ser 10 persones de públic com a màxim.
Tornem amb taxi a casa del Gerard per dutxar-nos i anem a sopar a casa de la Damaris i l'Òscar amb tota la comunitat espanyola resident a Ha Noi, entre ells els segons embaixadors, una altra arquitecte, una voluntària d'una ONG mediambiental, alguns amics que estan de vacances,... en general una colla molt maca però estem molt cansats de dos dies gairebé sense dormir i marxem a dormir abans que se'ns tanquin els ulls definitivament.

Dia 4, Hanoi (12/08/11)

Dormin només fins a les 6.30 ja que una hora bans del previst ens desperta el Gerard (Cabrón), que s'havia quedat a dormir a cas dels veïns per a que tinguéssim el llit per nosaltres. Fem un esmorzar Spanish amb els embotits i formatge que li havíem portat.
Agafem un taxi cap al Mausoleu de Ho Chi Minh, ens havíem aixecat aviat per que aquest tanca a les 11 del matí i hi han cues. Quina és la nostra sorpresa quan arribem i comprovem que està tancat... Bé, tampoc ens importa gaire... tot i que ens havíem posat pantalons llargs per l'ocasió i fa molta calor. Fem la foto des de fora i llestos. Això si entrem als jardins on hi ha el Presidential Palace, la casa del Ho Chi Minh... El Gerard ens fa una mica de guia, com per exemple com els hi expliquen la historia de l'origen del seu país a l'escola: com les diferent ètnies neixen d'un ou...


Allà mateix anem a visitar la One Pilar Pagoda, que ens decep una mica, però està divertit veure com darrera l'estatua de Buda, hi ha un disc psicodèlic que dóna voltes. Ens quedarem embarassats o ens tocarà la loteria, a la Damaris i l'Oscar els hi va funcionar, ja que el mateix dia que la van visitar es van enterar del notición. També entrem a un temple que hi ha al costat molt xulo i anem caminant fins al Literature Temple, visita imprescindible, és molt gran i ens agrada molt, trobarem les típiques figures i icones que s'aniran repetint. És divertit veure un grup de noies vestides de blanc a les quals els nois els hi tiren fotos fent postures i tb veiem a un japonès a lo Elvis. El Sergi té una fixació amb els dracs i un ocell estilitzat que hi ha per tot arreu, (escultures de bronze, de pedra, fetes de plantes, ocells de veritat que s'hi assemblen, però en petit), és un fènix.
Al recinte hi han plantes molt xules, flors de loto, bonsais, fanalets, banderes...i està molt ben cuida't.

De camí a la Ciutadella parem a fer un suc de canya per recuperar forces. Aquesta ciutadella no té gran cosa, per no tenir no té ni turistes, cosa que la fa més agradable, aquí veiem una escala super antiga amb dracs i núvols kintong!
Agafem un taxi per anar a un temple d'un llac, però s'equivoca i ens porta al carrer de les ferreteries l'Old Quarter. Clar aquí la mateixa paraula té fins a 7 significats diferents segons l'accent i l'entonació... Aprofitem per anar a dinar al Com Ga (que vol dir arròs i pollo) que sembla una mica pijo, però estava bo: pollo amb bambu, pollo agridulce con salsa de coco, i porc amb noddles d'arròs amb soja.

Tornem a agafar un altre taxi que si ens porta allà on volíem: Truc Bach lake on hi ha la pagoda més antiga de Hanoi, a l'altar hi han fileres de budes daurats en perspectiva que van pujant en la distància., ens agrada molt.
Els taxis en general són barats uns 2€ o menys per recorregut, però alguns el contador va a tota pastilla i t'intenten estafar.
Agafem un quart taxi i anem a casa a fer la siesta. Preparem les motxilles per passar el cap de setmana a Sapa i agafem l'últim taxi del dia per anar a l'estació de trens que ens portarà a Lao Cai en seient tou: 360.000 dongs per persona (12€) anar i tornar. Tenim una mica de temps i anem a fer una hamburguer al fast food Loteria. Al tren ens pelem de fred, tenen l'aire a tope, pasades unes hores i abans de congelar-nos al Sergi se li ocorre dir-li al revisor, que no parla anglès, que l'aturi i així ho fa. Com no li ha dit ningú abans?? El Sergi es sent un heroi.

Dia 5, Sapa (13/08/11)

Arribem a les 4.30 a Lao Cai i agafem un bus muntanya amunt cap a Sapa (15.000 dongs), on podrem veure la gent de les minories ètniques H'mon i Dzao. Les primeres van vestides de negre i amb brodats de colors vius i porten un barret negre o el cabell recollit amb una pinta al cap a modo de peineta. Les altres vesteixen de manera semblant però però destaca el mocador vermell al cap i un tros de cap afeitat. També ens crida l'atenció les grans arracades que porten, cosa que fa que algunes tinguin les orelles bastant penjant. Intentem trobar l'Auberge hotel que ens havien recomanat na Joana i en Jordi però no el trobam així que anem al que va estar el Gerard l'altra vegada: Hotel Lotus (15$ una habitació pels tres). El Pere i el Gerard esmorzen un Pho Bo(sopa calenta de noodles amb vedella).

Només sortir al carrer per anar a visitar el mercat ja tenim unes 4 amigues que ens acompanyen (3 H'mon, que nosaltres afectuosament anomenarem jamonas, i una Dzao). Després de fer una bona volta per Sa Pa, ja eren 6 i després 8, però segons elles només són 4 les que compten. Ens sorprèn bastant el be que parlen l'anglès. Els comprem unes quantes xuminades i en deixen tranquils a mesura que els anem comprant. Comencem el trekking cap a Lao Chai, fem la carretera que baixa i de seguida que podem ens desviem per un caminet estret. Des d'aquest moment comencem a gaudir d'una experiència magnífica: paisatges preciosos plens de camps d'arròs, el riu, “jamonas i jamons” que pugen i baixen carregats als que anem saludant (Sin Xao!), no hi ha ni rastre dels guiris, hi ha moltíssimes papallones enormes i de diferents colors,...
Sense adonar-nos tenim dos joves guies que van davant nostre esperant-nos però sense dir res. Travessem un riu per un pont on ens ataquen un grup de nens. Els guies, ara ja confirmats, ens porten fins a casa seva on ens obsequien amb blat de moro i seguim caminant per entre les terrasses de camps d'arròs per un camí inestable de deu centímetres d'ample en el qual patim per la nostra seguretat, tot i que ens ho prenem a riure i com l'experiència que cap altre guiri haurà viscut mai. Passem per ponts varis de diferents tipus, pujades i baixades, veiem un noi que travessa el riu pel bell mig, hi han unes casetes que utilitzen l'aigua dels rierols per moldre el gra, passem per una escola,...
Finalment, enfangats i molt suats, parem a fer un descans i prendre algo a una caseta de fusta que trobem on coneixem una parella d'holandesos. Els nostres nens (Na i Sa) en deixen i els donem una petita propina. A l'altra banda del riu veiem una carretera plena de guiris tots en fila fent un tour...la nostra experiència no té preu després de veure això. Encara allarguen una mica més la nostra solitaria excursió mullant-nos en el riu, tot i que comencen a caure quatre gotes i finalment arribem a Lao Cai. Per dinar, no ens queda més remei que dinar on ho fan tots el guiris, un lloc regentat per un personatge neozelandès que ens explica la seva vida. Allà trobem de nou els holandesos i a unes noies espanyoles una mica tiquis-miquis.

Seguim fins a Ta Van passant per tendes i homestays, un camí ja més turístic, tot i que només és una horeta i també és maco. Per pujar de nou a Sa Pa ens acoplem al bus d'un tour i ja a dalt pillem el tour a Bac Ha.
Després de descansar i dutxar-nos, anem a sopar una barbacoa de carn i rollitos al vapor, però abans ens trobem un espectacle de balls i cançons típiques a la plaça. El que menys ens agrada de la nit a Sa Pa no és que ens ofereixin bum, bum amb noies sinó la quantitat de nens sols que veiem pel carrer demanant o venent el que poden.








Anem a dormir rebentats.

Dia 6, Bac Ha (14/08/11)

El dia anterior pillem un tour (12$) per a aquest mercat a l'aire lliure del que ens han parlat tant bé, i no ens defrauda, ens encanta. Ens aixequem a les 7 i esmorzem a la bakery del costat. Tenim una guia “Jamona” (la Mi), però al matí anem per lliure i lo primer que fem és visitar el marcat d'animals, sobretot cavalls; després visitem el de menjar amb un menjador de carpes enorme; pugem a un turonet on hi ha el mercat de búfals (amb un d'albí); baixant, tot passant per la zona dels cistells de mimbre, hi ha el d'animals per menjar, vius (ànecs, porcs i gossos...); finalment el de teles per a les dones i el de guiris. Els vestits de les dones que venen i que estan per tot ens fascinen, creen un paisatge encisador. Fem mil i una fotos. Després de regatejar comprem una tela xula per un bon preu 450.000 dongs (15€), també un cavalito de tela típica per 60 dongs, 2€.





Dinem a un restaurant i abans de pujar a l'autobús visitem el temple del poble.
Tornem cap a Lao Cai, però abans ens parem a un poble típic on estan totes les cases tancades, imaginem que perquè no els donen cap comissió i allò està ple de guiris. També parem a la frontera xinesa, que és bastant prescindible, tot i que fa gràcia veure els cartells amb les lletres xineses a l'altra banda del riu. Estem tres hores tirats per Lao Cai abans de pujar al tren, on tenim els mateixos seients i ens trobem amb la mateixa família vietnamita de l'anada. El més divertit que veiem és una noia amb un tros de pa al nas no sabem perquè, que després deriva en dos trosso de molla un a cada forat. A part el Pere i el Gerard coneixen unes quantes persones mentre van a fumar, un dels quals és un noi de 20 anys amb cara de 15 que té un fill de 3, cosa que ens sorprèn bastant. El Sergi, tot i que aquest cop no fa fred, no dorm en tot el viatge. A les 4.30 arribem a Hanoi i agafem un taxi cap a casa del Gerard on dormim dues hores.


Dia 7, Halong Bai (15/08/11)

Halong Bai : Després de tres hores i mitja de camí amb una parada de 30 minuts a un botiga de souvenirs al mig de la carretera per anar al lavabo, arribem al port de Ha Long City. Esperem una mitja hora més amb molta calor a que vingui el capità del barco i comencem a conèixer al primer espanyol, més ben dit català, el Josep, un noi que està viatjant durant 6 mesos. Un cop al barco ens fan entrar al menjador i ens donen dinar. És aquí on coneixem un altre grup de catalans que ja havíem fitxat però encara no havíem parlat mb ells. Són la Sara i l'Ami, que porten un any viatjant i encara els queda mig any més (quina enveja!) i la Sonia i el Roger, que s'han ajuntat amb ells per un temps. Tots molt macus i divertits...molt bon rollito...a veure si els tornem a trobar...

El dinar consisteix en un plat d'amanida, uns rollitos, un plat de col, un tofu amb salsa de soja i un peix a repartir entre 6 espanyols amb gana... ens quedem amb una mica de gana. Hi ha uns holandesos que ja la comencen a liar fent una mica el que els ve de gust sense escoltar al guia ni al capità. Després de dinar ens porten a visitar unes coves, que tal i com ja ens havien advertit unes espanyoles per el treking de Sapa, estaven plenes de gent com al metro de Barcelona en hora punta... molts guiris i molts vietnamites cridaners en grups, les coves no estaven malament però va ser bastant agobiant. La primera estava il.luminada amb llums de colors, la segona no, però com es veu que no era tan coneguda no hi havia gairebé ningú i la vam disfrutar una mica més. Vam tornar a l'embarcadero per esperar el barco i... como no! Vam conèixer uns altres catalans... i de sobte... sorpresa!! un dels nous catalans era una amic de la infància del Sergi...toma ya!! que fort!! L'Ivan Planas de la torre, que era de la colla quan erem peques, fins als 16 o així.


Un cop acabat això ens proposen una excursió extra per 3$ (2€) en la que anem a nedar a un llac interior que s'hi accedeix per una cova. Ens acompanyen el Josep i la Maria (una artista argentina que ens explica les seves desgràcies viatjant: l'han robat, l'han tirat d'un bus,... tot i que es fa una mica pesada és maca) entre d'altres. El llac és increïble, tot envoltat de muntanyes, molt silenciós i tranquil tenint en compte que només hi som nosaltres (unes 10 persones) i podem gaudir del soroll de natura (concretament grills) en un moment de somni. De sobte el Sergi comença a cridar perquè l'ha tocat alguna cosa i es pensa que hi ha meduses i el Pere no pot parar de riure... tot un espectacle! Finalment era una bossa de plàstic. De tornada al barco passem per un altre llac, pel poble flotant de pescadors i per l'escola, on recollim a una nena... aquí s'aprofita qualsevol excusa per fer encàrrecs.

Un cop al barco ens comenten que els holandesos l'han tornat a liar, tirant-se a l'aigua quan en principi no es podia i els han tret a cops de bambú de l'aigua. Ens donen l'habitació que està molt bé i anem a dalt a fer una birra en companyia de la Maria. Anem fins a Cat Ba, on tots els catalans que havíem conegut es queden i no ens queda més remei que seguir coneixent als que s'han quedat. La Rachel (una negreta francesa infermera), l'Ant i la Becky (parella d'anglesos viatgers), els holandesos liantes que estudien a Ha Noi, dues noies angleses que segueixen el rollo als holandesos i un cachas australia entre d'altres.
Quan es pon el sol tornem a tirar-nos a l'aigua des de la coberta de dalt de tot del barco...molt divertit! Ens dutxem i anem a sopar, la resta de la taula (Rachel, Ant i Becky) gairebé no mengen així que aquest cop sí que ens posem les botes, no com al migdia...

Fem unes birres a dalt i anem a l'habitació...




  
Dia 8, Halong Bai (16/08/11)

Al matí volíem veure la sortida del sol, però no sentim l'alarma i a més feia mal dia, així que no ens sap gens de greu. Mentre esmorzem ens enterem que els holandesos & company l'han tornada a liar: és van tirar a l'aigua de nit, cosa que no estava permesa, i els del barco s'ho van prendre malament intentant treure'ls amb pals i tirant-lis coses per a que sortissin. El Sergi inspirat per l'ambient una mica hostil que es respirava i en veure que els tripulant del barco prenien un cafè amb llet, els hi demana llet per compensar l'aiguaxirri que ens havien donat, li diuen que no i tenim un pitote, al final li donen la llauna de llet condensada i pot treure unes gotes... Parem a Cat Ba on ens tornem a trobar l'Ivan, les angleses es queden aquí i marxen pagant 20$ perquè han perdut la clau... Pugen una dona filipina molt simpàtica que li agrada convidar a tot i a tots i un vietnamita que no sabem qui és però que 's'enamora' del Sergi des d'un primer moment, li fa un massatge a base de copets a l'espatlla.


Tot i que encara cauen 4 gotes anem a fer piragua al mateix lloc on ahir vam visitar els llacs durant 20 minuts.
Ja a port hem d'esperar una estona que arribi el bus, els holandesos es piren (por fin) i anem a dinar a Halong City, tornem a tenir una mica de pitote amb els del restaurant pel tema de les taules, però finalment cedim, el menú és gairebé el de sempre amb petites variacions, que ja ens està bé.
Partim cap a Hanoi i arribem cap a les 17h tot entrant per una zona que no coneixíem, que sembla més pija: botigues de luxe, gent jugant a bàdminton al carrer i als parcs, ...  Ja a l'Old Quarter pillem un tour per l'endemà, a la mateixa agència, per anar d'excursió l'endemà a Tam Coc (14$) i un sleeping bus que ens baixarà des de Nimh Binh fins a Hué (15$). La intenció era fer-ho per lliure però així ens estalviem un dia. Passegem fins al 'Joaquin' lake per agafar un taxi a casa del Gerard. Durant el trajecte veiem que el marcador puja molt depresa i quan arriba a 70.000 dongs el fem parar tot indignats, normalment ens costa 40-50.000 i encara queda la meitat del trajecte... discutim una estona, ell ens dius preu fixe a 100.000 (5$) i nosaltres 70.000, truca a algú per telèfon, cosa que no és gaire útil i acava insultant al Sergi, així que penja i sortim del taxi per pirar-nos. Al final arriben a l'acord de 80.000 i ens deixa al Sheraton, intentant treure els 100.000 que volia però rient. Tot això per un euro! Aix... El tercer pitote del dia! Ni que hi hagués lluna plena (bé, va ser just el dia anterior)!

Ens dutxem i anem a sopar a prop de casa per acomiadar-nos del Gerard, la Damaris i l'Oscar. Sopem molt bé al costat del llac, en el primer pis d'un lloc molt mono, tot i que abaix no ho semblava ja que tenia l'entrada a tope de mosquits, però estaven atontats. El cambrer és molt graciós, molt gay. La Damaris fa un monòleg, ja que els altres estem cansats, la porca és la prota de la conversa. Frases lapidaries: 'si hay que vivir mejor ser feliz que estar amargado', 'si no eres feliz mejor suicidate', i 'soy la persona más feliz que conozco'. Aquesta noia ens encanta.

Dia 9, Hoa Lu, Tam Coc, Nim Binh (17/08/11)

Ens llevem a les 6.45 i anem amb les maletes cap a l'hotel Sheraton on havíem quedat que ens passarien a recollir amb el minibus, però l'hotel té dues entrades i no ens trobem fins que al final, gràcies a que havíem donat el telèfon del Gerard, ens truca i ens diu que el bus està a la recepció esperant-nos. Ja a l'Old Quarter, canviem de minibus, fem un cafè vietnamita i recollim altra gent. Durant el trajecte de 3 hores coneixem al Jordi (un català casat amb una indonesa) amb el qual no parem de parlar durant tot el trajecte. La primera parada del tour és Hoa Lu, antiga capital de Vietnam des del 968 fins al 1009. El guia (Dang) és molt graciós però el seu anglès és una mica precari... per sort hi ha una dona vietnamita-australiana simpàtica que viatja amb la seva mare, la qual va marxar del sud a conseqüència de la guerra, que ens fa de traductora i fins i tot de guia. Tastem les llavors de flor de loto, que surten del que queda de la flor un cop li han caigut els petal (sembla una dutxa) i té gust com d'ametlla crua.



Seguim amb el minibus cap a Tam Coc, on el primer que fem és dinar...molt semblant al menú de Ha Long Bai amb un diferència: l'amanida és de cogombre i pinya. La senyora australiana és genial, ens encanta. Després de dinar fem l'esperada volta amb barqueta pel riuet Ngo Dong. A la barqueta anem amb el Jordi i la noia que ens porta la qual rema amb els peus. Instigats per l'australiana, hem llogat un paraigües per protegir-nos del sol (10.000 dongs), però als 5 minuts de sortir es posa núvol així que no el tornem a utilitzar fins al final, quan comencen a caure quatre gotes...
El paisatge és molt xulo envoltat de camps i muntanyes com les de Ha Long Bai. Passem per tres coves, ens fan unes fotos que al final ens intenten vendre, veiem molts ànecs i cucs de color rosa que semblen xicles, ens intenten vendre fruita i begudes, però no ho fem i la dona que pedaleja li comenta a cada barca que passem que som uns agarrats...o això sembla. La tornada és genial perquè ens quedem els últims i anem gairebé sols. Després d'una estona, emprenem la tornada, però a nosaltres ens deixen a Nimh Binh, al davant de l'hotel Xuan Hoa, on ens passarà a buscar l'sleeping bus cap a Hué, i deixem les motxilles i anem a fer una volta per la ciutat, que no té res però ens agrada ja que podem observar com viu la gent sense la influència dels guiris, sembla que som els únic i tothom ens saluda, és molt autèntic. Sopem a l'hotel que està davant d'un petit estany, on són “supersimpàtics”. Aquí coneixem una noia d'un grup de vuit espanyols que ens explica moltes coses de Hué i Hoi An, a part de recomenar-nos hotel a Hué i desaconsellar-nos d'altres de Hoi An, entre els quals hi ha el que teníem pensat anar. A les nou de la nit, per fi, arriba el bus.





Dia 10, Hué (18/08/11)

L'sleeping bus no resulta ser gaire sleeping per nosaltres i gairebé no dormin... Arribem a les 7 del matí a Hué. El Pere a més de no dormir es troba fatal del refredat, al Sergi li ha funcionat l'iboprufeno. Seguim el consell de la noia espanyola de Nim Binh i anem a cercar l'Hotel Amigo tot sortejant varia gent que ens volíen portar al seu hotel. L'hotel ens agrada, la 1ª habitació val 20$ i dp ens ensenya una gairebé igual que aconseguim rebaixar fins a 15$, no li queden de les més barates. Mentre esperem que facin neta l'habitació ens conviden a esmorzar (cafè dels que ens encanten, pancake boníssim i té vietnamita)! Són molt amables i simpàtiques, recomanació total.

Anem a peu a visitar la Citadel (55.000 dongs), un recinte molt gran, mig en runes però que sembla que estan restaurant (trigaran més que les obres de la Sagrada Familia). De tornada, que tot i estar reventats també fem caminant ens trobem a la Rachel, quina il.lusió!




Ja a prop de l'hotel, dinem a un restaurant que ens havien recomanat però que resulta molt normalet. Anecdota: sense voler amb la carta es trenca un got quan la cambrera ens està demanant i es queda allà davant aturada sense dir ni fer res durant una bona estona, fins que el Pere es decideix a recollir el got i el Sergi li diu si ens pot ajudar...



Per anar a veure les tombes imperials i algunes pagodes pillem una moto per 5$ més benzina al mateix hotel, mentre esperem ens tornen a donar té, ara fred. No ens demanen carnet ni res. Conduir per la ciutat és tota una experiència, una mica perillosa però que ens encanta. A l'anada condueix el Sergi, tot parant a algunes pagodes, i a la tornada el Pere. Al principi una noia ens 'asalta' des de la seva moto i ens acompanya fins a la primera tomba (fent volta) ja que ens volia fer de guia, però un cop allà li diem que no. Khai Din Tomb (55.000 dongs) ens agrada molt, ens impresiona molt, per fora una mica tètrica, i per dins al recinte de dalt de tot amb trencadís de colors i brillant. Tot això envoltat de bosc. Després pugem un turonet fins arribar a una mega escultura blanca d'una deessa budista, que podría ser la verge maria, que havíem vist al camí d'anada.
De camí a la segona tomba ens fiquem per varis camins i ens perdem, com a nosaltres ens agrada, passem per cases de gent a la muntanya, temples varis fins arribar a una espècie de jardins a la muntanya amb escultures i un edifici en forma de estupa però que era com un drac... al mig d'un llac, on hi han patinets en forma de patitos, gairebé desèrtic. Que consti que no ens havíem drogat ni res, però flipant. Quan ens començàvem a preocupar d'on cony erem retrobem el camí i aconseguim arribar a la tomba de Tu Duc (55.000 dongs), mitja hora abans de que tanquessín. Aquest mega recinte funerari ens recorda a la ciutadella del matí però al mig del bosc.
Amb el temps just per tornar la moto a les 18h, anem a buscar la famosa pagoda Thien Mu, passant per un pont molt peculiar: és per al tren i al costat té dos carrils, un per cada sentit, super estrets per a bicis i motos, ens fa com por i gràcia a la vegada.

Ja a l'hotel agobiem a la noia de la recepció, super maca, amb preguntes i dubtes varis. Reservem el bus (4$) i l'hotel a Hoi An (15$), i el vol de Da Nang a Saigon per 52€ (llastima ja que a Hanoi l'haviem trobat per 33€! però per internet ja estaven molt més cars). Per celebrar-ho fem una volta pel centre, que també ens agrada, és cuco i força tranquil.let, i anem a sopar sèpia i gambes i ens desfem del bitllet fals de 100.000 dongs que ens havíen encolomat no sabem on. De Hué no ens esperàvem gran cosa i ens sorpren molt gratament. Com a anècdota és el primer cop que ens ofereixen maria i lady bum bum. Finalment anem a dormir que hi havia necessitat.




Dia 11, Hoi An (19/08/11)

A les 8 del matí agafem un bus turístic per 80.000 dongs que en tres hores ens porta a Hoi An passant per Da Nang, vorejant la costa gairebé tot el camí, excepte per un tram que passem per un túnel que no s'acaba mai (6300 metres). Quan ens deixa el bus, ens venen a buscar des de l'hotel Hoa My en dues motos...jeje... primera experiència en Xe Om. Ens instal·lem a l'habitació (15$) i sortim a passejar pel poble ja que no fa gaire bon dia. El primer que observem és la gran quantitat de botigues, sobretot per fer-te vestits. Després descobrim les tendes de sabates i souvenirs varis fins que arribem al casc antic. Aquí les cases típiques són molt "cuques", amb façanes de fusta, o part d'ella, colors ocres, arbres i plantes amb flors i fanalets de colors per tot arreu...vaja, preciós. Si li sumem que els cotxes no poden entrar...una increïble postal. La llàstima és que seria una postal plena de guiris...

Passem pel pont japonès (símbol del poble) i anem a dinar al restaurant Dong Au on tastem els tres plats més típics: white rose, cau lao i fried wonton i per veure suc de fruita del drac, tot molt bo i barat. 126.000 dongs (4€). Comprem un tiquet que et permet veure cinc llocs per 90.000dongs (3€). El primer que decidim anar és un espectacle típic de dansa i música de Hoi An al Art Craft Workshop. Fem una mica de temps visitant un parell de temples molt xulos.



Un cop acabat l'espectacle comença la marató de compres, sembla que anem de rebaixes! Tot el que no hem comprat fins ara aquí convida a comprar-ho: dibuixos, bols i palillos, fanalets, te, encens, xancles, figuretes... Tot i que regategem molt ens sembla que més d'un cop en la colen. Cap al vespre entrem al mercat local, molt autèntic i ens aixopluguem de la pluja. Abans d'anar a sopar, encarreguem unes bambes a mida per al Sergi. Ja es fosc i és molt bucòlic veure tots els fanalets de colors encesos. Anem fins al Cafè 43, recomanació de l'espanyola del grup de 8 de Nim Binh. Sopem molt bé i barat, hi ha molts espanyols i Paco de Lucia de fons.




 


Dia 12, Hoi An (20/08/11)


Pillem dues bicis per 1$ el dia, i abans de marxar ens trobem amb una francesa que havíem 'conegut' a Bac Ha (Bé es va donar un cop al cap i el Sergi no va poder evitar riure-se'n a la seva cara...). Anem a esmorzar al Café 43, on prenem el boníssim i típic cafè vietnamita amb gel. I, cap a la platja!! Fa un bon dia i els 5 km passen ràpid. Primer anem a una platja més apartada, entre dos resorts on estem gairebé sols, l'aigua està neta i una mica calentorra (al Pere la forma de la badia li recorda al Port de Pollença...), la platja és d'aquelles que camines bastant fins que et cobreix). Com fa molta calor després d'uns banyitos decidim anar a la platja de les palmeres, més concorreguda, on per aparcar la bici hem de consumir algo al bar d'allà. Ens assalta una venedora ambulant, i no podem evitar comprar, tenim les butxaques foradades...


Cap a la 13.30 marxem a dinar, ara els 5 km es fan molt més llargs, suant com porcs. Tornem a dinar al Dong Au, i no ens defrauda: amanida de flor de plàtan amb cacauets i gambes, sèpia amb verdures i peix amb samfaina agredolça.

A la tarda visitem els quatre llocs que ens falten, més dos o tres que ens colem. Entrem a 3 llocs semblants (Trân Family's Chapel, Old House of Tân Ký i Old House of Phùng Húng) on ens fan gairebé la mateixa ràpida explicació en un anglès macarrònic: arquitectura de fusta que barreja estils Vietnamita, Japonès i Xinès, la manera de viure, etc. En la primera casa tirem les monedes del Ying Yang tot demanant un dessig, que trigarà en complir-se ja que els dos ho aconseguim a la tercera i última tirada. Visistem l'Assambly Hall Xinès Phúc Kiên, el Quan Công Temple, i el pont cobert japonès. Acabem de fer compres, tornem al mercat on ens havíem descuidat uns imants que ens guardaven, recollim les bambes i el Pere decideix també fer-se unes, que ens tindran fetes en 3 hores! Aprofitem per anar a l'hotel i quan anàvem a la piscina cau un bon xàfec, així que anem a dutxar-nos i prou.

A les 7, concert Festival cultural Japonès-Vietnamita.... Sopem a un restaurant a la vora del riu, que no és car, però el menjar no té gens de gràcia, però les vistes són boniques! Es va posar a ploure així que van aturar el Festival i vam decidir tornar a l'hotel xino xano.
Durant el sopar havíem comentat que era una llastima que no ens havíem tornat a trobar a cap amic de Ha Long Bai i just a un bar al costat de l'hotel ens trobem a les dues parelles de catalans, quina il.lusió! Vam fer una cerveseta amb ells mentre compartim experiències i ens recomanen un Hotel a Saigon (Ho Chi Minh).

Dia 13, Saigon (21/08/11)

Esmorzem al 43 i a les 9 agafem un taxi cap a l'aeroport de Da Nang que ja teníem reservat pel 'modic' preu de 15$, tenint en compte que només són 33km ho trobem un robo però les alternatives són per un estil... A mig camí canviem de cotxe, no ens pregunteu perquè... Després d'una hora de vol arrivem a Saigon, que oficialment es diu Ho Chi Minh des de que van perdre la guerra els americans amb els comunistes del nord. Un aleman ens convenç per agafar un taxi junts a la zona dels hotels, Pham Neu Lao. Som una mica tontos i ens fem un lio amb els Dongs, ja que el bus eren 16.000 en total però ens pensem que era 160.000, total que al final paguem 70.000 (2€ i poc), quan poguessim haber pagat mig euro amb el bus 152, però així arribem ràpid i fàcil.

Un cop allà mirem l'hostal de l'alemany, que pagava 16$, no ens conven´ç i caminem per carrerons estrets on ens 'asalten' dones per anar a veure el seu hotel o fins i tot anem a veure una casa particular, no estem gens convençuts i decidim anar a veure la recomació que ens havien fet els 4 catalans: Hai Ha a Bui bien Street x 12$, aquest, a sobre d'una agència, si ens convenç, l'únic que no ens n'adonem que estem al primer pis i que dona al carrer, però vaja, bé. Aprofitem que també és una agència per pillar el bus a Cu Chi per l'endemà (5$) i preguntem sobre el tour al delta del Mekong. Anem a dinar a propet per 3€ els dos i comença a ploure bastant, quan finalment s'atura una mica visitem dues agències més per informació sobre el tour. Anem a visitar el Reunification Palace tot adonant-nos de lo poc interesant que es aquesta ciutat, plena de cables i de motos. Passem per un gran mercat covert, menjar, roba, souvenirs, de tot, on la gent t'atura per que compris a la seva botiga. Encara ens demorem més ja que cau un diluvi i ens aixopluguem a un bar per prendre algo fins que para. Finalment ja quasi fosc, el R.P. Està tancat, fem la volta sencera buscant l'entrada principal, un cop arribem veiem que tampoc tenia res d'especial... De camí a l'hotel, jugant-nos la viad per creurar carrers, és com un esport d'aventura, una noia molt simpàtica comença a pegar el Sergi en broma... Quan arribem a l'Hotel pillem el tour de 3 dies, 2 nits al Mekong per 48$. Ens havíen dit que es podia fer x lliure però ens sembla un bon preu i així no perdem temps i anem més segurs fins a Cambodja. Sopem al costat convençuts per una noia loca, molt caxonda amb ulleres roses que diu que és lesbiana, mentre els seus compnys s'excusen per ella...

Dia 14, Tunels de Cu Chi (22/08/11)

Ens llevem a les 7.15am per anar a visitar el famosos tunels de Cu Chi, els de la guerra del Vietnam contra els americans. Al bus anem unes 30 persones, de les quals com no una tercera part som catalans/espanyols. El guia és un vell ex-combatent del bandol dels del sud (als que defensaven els americans contra els comunistes del nord), parla el mateix anglès macarronic difícil d'entendre però almenys en explica moltes coses i es nota que les ha viscut, i és l'explicació més llarga fina al moment. El trajecte d'uns 60km dura dues hores amb una parada a un taller/botiga de persones amb discapacitats a causa de la guerra. Si no haguès sigut tan extremadament car potser hauríem comprat algo.

L'entrada la paguem a part: 80.000 dongs (4$). La visita guiada comença amb un vídeo antic que explica com va anar tot i òbviament deixa bastant malament als americans. Després ens mostren trampes varies i amagatalls (el Pere fa els honors i es fica en un d'aquests). Mentre uns disparen amb les armes de la guerra uns altres mengem blat de moro torrat molt bo. Tot plegat és bastant guiri, fins i tot amb maniquis disfressats, però és la única manera de visitar-ho, i és força interessant. Finalment ens fiquem a un dels tunels i fem un recorregut d'uns 100 metres ajupits per sota terra (en total hi han 200 km de tunels), es durillo però divertit, som dos dels únics 4 que arribem al final, ja que hi han sortides varies. Ens ensenyen les cuines que feien servir i ens donen tapioca (com una patata dolça) amb cacauets i té vietnamita abans de marxar.
Ja a Saigon, ens baixem al mercat fem una volta per dins per fer gana, i ens parem entre 4 llocs de menjar que es barallen i ens estiren per que seiem al seu lloc, caótic però divertit, al final agafem un plat de cada lloc, jeje. Per cert, molt bó i barat.
El Pere encara es pensava que la ciutat tenia algo d'interès i anem a fer una volta, que acava sent una gran volta fins al riu, tot sense gaire interés, com ja haviem dit, tot ple de cables i motos, això és el més destacable. No ens ve de gust visitar ni el war ni el history museums. Com teniem en ment i ben merescut anem a fer-nos un massatge, però un d'especial (i barat, 50.000 dongs), ja que els fan persones invidents al Vietnamese Traditional Massage Institute, una experiència diferent. Després tornem a l'hotel a dutxar-nos, anem a sopar pel barri (sopem noddles d'arròs amb cabra i salsa de coco i lemon grass i un bun cha de rollitos i porc marinat, bo i barat! amb dues red saigon bias -cervessa- tot 111.000 dongs), i a dormir que demà nos llevem a les 7...

Dia 15, Mekong: Mi Thó (23/08/11)


Ens aixequem ben aviat i anem a fer el white iced coffe de cada matí (hem dit ja que el cafè vietnamita està boníssim?). Fins a les 8.30 no surt el bus, som 18, de nou una tercera part espanyols, en aquest cas ens acompanyen dues noies del sud i dues de Madrid. Tornem a fer parada de rigor a un taller/botiga de persones amb discapacitats a causa de la guerra. Same same but different (frase que els vietnamites utilitzen molt). L'explicació d'ahir es veu superada amb escreix pel guai d'avui, que parla millor i és més guapet. Passades unes dues hores arribem a My Tho, una ciutat a la vora del riu Mekong on ens embarquem per arribar a l'altra banda on canviem a una barqueta més petita, de 9 persones y anem per un canal fins a un lloc on fan carmels de coco, que degustem. Quan desembarquem veiem uns bitxos molt estranys, meitat peix meitat amfibi, i de color blau... Tornem amb la mateixa barca per agafar la més gran, i aquí ens comença a ploure, nosaltres que anàvem a primera fila ens mullem una mica...
Anem a dinar a Fenix Island (entre banda i banda del riu hi han 4 illes allargades: Fenix, Dragon, Unicorn i Tortuga) on ens donen un plat molt petit amb arròs, mig tros de porc, 4 mongetes i 2 mini rollitos, acompanyat d'un petit bol de sopa. Una de les noies del Sud, la Carmen, es demana 3 cucs apart. No gosem provar-los... però diu que tenen gust de coco. Després anem a Unicorn Island i ens ensenyen una granja d'abelles i ens donen un té amb mel, lima i polen, acompanyat d'un pica pica de ginger, plàtan sec i cacauets garrapinyats, molt bo. Hi ha un noi que es passeja amb una pitó, i el Sergi, molt valent, se la fica a sobre, està freda i suau, i és molt bonica i simpàtica, el Pere només gosa acariciar-la. Des d'allà mateix agafem una barqueta de 4 persones i anem per un estret canal fins a un lloc on ens donen fruites tropicals i ens canten cançons, sense gaire gràcia. Als dos llocs demanen propines, però només donem, una mica obligats, a la noia de la barca. Finalment tornem al port de partida. Tot això pim pam, molt ràpid i seguit, en només 4 hores. Canviem de bus i deixem a la meitat del grup que feien només 1 dia i ens unim a un grup més gran que ens porta en bus, unes 2h, cap a Can Tho. De camí ens fixem que està ple d'amaques per tot arreu, d'aquestes que es pengen de dues barres, als bars, a les cases, a les botigues... suposem que són per estirar-se per fer la migdiada. Veiem moltes palmeres, backwaters, rius i canals, cosa que ens recorda al sud de la Índia (tot i que aquí hi han molts arrossals), fins i tot veiem una xarxa de pesca com les de Cochi, a Kerala.
Just abans d'arribar a Can Thó, on farem nit, i passat el pont més llarg del sud est asiàtic, construït amb diners japonesos i inaugurat fa poc més d'un any, pont que travessa el lower riu Mekong (ja que té dues branques i la del mati era el upper riu Mekong), hi ha un pitote al bus, ja que el guia ofereix dues opcions per l'endemà, però hem de decidir una de les dues per fer, tots els 30 la mateixa... La primera votació surt just la meitat de la gent... les opcions són: aixecar-se a les 5am i visitar dos mercats flotants, un de més petit i llunyà i un de més gran o aixecar-se a les 7.30 i visitar només un mercat i dp anar a un mercat de fruita ja a terra. Nosaltres no ho tenim gaire clar... Finalment farem la primera i els que no vulguin matinar (com les dues andalusses i els dos holandesos que tb havíen anat a Cu Chi, pillaran un taxi fina la segon mercat). Donem el passaport a la recepció del Huy Hoang Hotel, com sempre s'ha de fer, i ens donen l'habitació, que fa una mica d'olor a umitat, no té finestra i només té ventilador, però no ens importa gaire.
Quedem amb les andalusses, la Carmen i la Troncha, que són mestres i ens cquen molt bé, i anem a sopar buscant un lloc menys turístic que el passeig de la vora del riu. Després de passar per unes dones assentades al carrer que venien peix i per una típica botiga de joguines i dolços, que són vermelles i grogues, on comprem un drac per als nevots del Sergi, entrem en un lloc gran bastant ple de vietnamites, el Quán Cóm 16. Sopem la mar de bé, després del Bun Cha de Ha Noi i de les delicies de Hoy An, aquest és un dels millors llocs: fem una sopa de peix i verdures amb pinya boníssima, amb arròs i també, a part, porc de dos tipus diferent, ens possem les botes per 300.000 dongs (2,5€) per persona, birra inclosa.
Després anem a fer una volta pel passeig, però plou molt i anem a fer un vi d'arròs a un bar abans de tornar a l'hotel per dormir.

Dia 16, Mekong: Cân Thó – Chau Doc (24/08/11)

A les 4.45 del matí sona el telèfon de l'habitació i ens llevem per agafar barca per anar a veure els mercats flotants de Phong Dien i Cai Rang. Quan arribem a la recepció de l'hotel ens adonem que finalment som gairebé tots menys 4 (2 holandesos i dues espanyoles). Partim de nit cap al primer mercat que és el que està més lluny, a una hora i mitja de camí. El trajecte ens agrada molt i a mesura que es va fent de dia podem observar com comença a transcórrer la vida al voltant del Mekong: gent rentant roba i plats, nens que van al cole,... Fem un cafè amb gel per despertar-nos d'una barqueta que se'ns acosta i que s'oblida de cobrar-nos. Fem moltes fotos i ens adonem que no vam posar la bateria a carregar (esperem que aguanti tot i que tenim pensat fer-ne moltes més).

Quan arribem al mercat veiem molt moviment de barquetes petites que van a comprar fruita i verdures a les barques grans i no paren d'anar de l'una a l'altre...és molt autèntic, ha valgut la pena matinar tan!
Després d'estar una estona voltant per allà, sortim cap a l'altre mercat, el més gran i conegut, i ens reparteixen uns pans amb quesitos i salsitxes i un plàtan per persona, però el Pere es queda sense...buaaa!! Abans d'arribar recollim als 4 que s'havien quedat, els qual han vingut en un taxi i seguim fins al mercat. Una de les coses més curioses és la canya que tenen tots els barcos amb la mercaderia penjada com a reclam publicitari. Ens parem a veure una demostració de com es talla una pinya i li compren un pa al Pere, està cruixent, no com els altres...yujuu!
Tot fent la volta al mercat, agafem un canal per anar a veure un taller artesanal on fan noodles d'arròs. Fem un passeig per un caminet que voreja el canal amb casetes molt tranquil que també ens agrada molt.

Ja a terra ferma anem al mercat, a un temple confucionista i a dinar amb la Toncha i la Carmen. Fem un Pho de gambes, pollastre i una espècie de “chocos” amb noodles d'arròs... rico, rico i barat!Els 4 per 6€ amb birres incloses. Finalment provem el duriam, la fruita apestosa però que té bon gust.
A les 12.30 agafem el bus cap a Chau Doc amb tres nois més d'un altra tour. El minibus ens fa recordar del nostre estimat Nepal perquè para a recollir a tots els vietnamites que troba pel camí (pugen i baixen fins a deu persones). El trajecte, per altra banda, ens recorda al sud de la Índia, per les palmeres, els canals, la manera de conduir, el clàxon abans d'avançar,...

Després d'unes 3 horetes arribem al nostre destí on tenim un pitote amb la recepcionista, que ens diu que no ens entra la visita programada per la tarda. Truquem a l'agència unes quantes vegades i el Sergi treu al seu geni i al final ens porten en dues motos a la Sam Mountain on hi ha una pagoda i un monestir budistes amb unes coves on hi ha altars dedicats a diferents divinitats. Allà ens trobem amb els tres nois del bus que havien marxat una mica abans mentre nosaltres resoliem els nostres problemes i seguim amb ells el tour amb una guia. Un dels tres era vietnamita i ens va ajudar una estona a lq recepci´ço de l'hotel. Des de dalt podem veure unes vistes d'arrossals, el riu i muntanyes i la frontera amb Cambotja, la qual travessarem demà. Quan tornem al poble fem un tomb pel mercat on tastem tamarindo i un peix marinat i veiem cobra seca en grans quantitats i visitem una altra pagoda que sembla molt sagrada.


Anem a l'hotel i coneixem dues noies basques i sopem amb elles mentre intercanviem anècdotes i informacions, ja estem fent el mateix però a l'inrevés, nosaltres anem cap a Angkor i elles venen d'allà i van cap a Ho Chi Minh passant pel Mekong. Al final, agafem el bus directament cap a Siem Reap a l'agència de l'hotel per 8$, així que al final no farem nit a Phnom Phen i estalviarem un dia, això sí, demà ens passarem tot el dia viatjant.



Dia 17, Mekong: Chau Doc – Cambodja (25/08/11)

A les sis del matí ens desperten per esmorzar i cap a les set pillem un taxi que ens porta a l'embarcadero, les maletes se'n van en tuc tuc. Només sóm 6 els que creuarem la frontera, dos dels tres nois d'ahir, ja que el vietnamita torna cap a Saigon, i dos rusos amb els quals no parlem. Un cop al barco, bé la barca, lo primer de tot anem a visitar una granja de peixos (com salten i esquitxen quan els hi donem menjar!) i després una casa de la etnia Cham, musulmans d'origen Malasi (fa uns 400 anys que van arribar). El viatge fins a la frontera dura unes tres hores, estem els dos que se'ns tanquen els ulls, però no volem perdre'ns ni un detall d'aquest meravellos paisatge que es va repetint tota l'estona de manera encisadora: cases que donen al riu i la vida d'aquesta gent, els seus animals, etc. Els ninus no volen marxar de Vietnam sense tenir una foto al riu Mekong, i tot i que al Blas li fa una mica de vergonya, l'Epi el convenç. A mig camí la guia marxa amb els passaports per anar fent via a la frontera. Un cop al 'border' dinem i seguim a un home que ens porta en un minibus fins a la frontera Cambodjana on ens possen el segell que falta. No ens revisen res. És bastant ràpid tot plegat.


La primera hora de trajecte flipem amb el paisatge, encara el Mekong (palmeres, arrossals, ...), és una carretera recta i plana ocupada en gran part per grans de blat de moro i per panotxes que la gent posa a assecar, els colors groc i taronja li donen un toc molt especial. Sembla mentida que estan tant a prop es noti tant la diferència amb Vietnam. A banda d'això cada dos kilòmetres o menys hi ha un temple, i aquest són molt acolorits i més estilitzats que els que deixem enrere. A més les cases tenen totes els seus templets a l'entrada, que són mini versions dels grans. El minibus va a tota pastilla, fent sonar el clàxon, i les motos, bicis, persones, animals i camions s'han d'apartar al seu pas, trepitjant el blat, cosa que sembla normal... Anem vorejant el riu i veiem alguns nens banyant-se en bolles. Ens fixem que els homes són més morenets, forts i wapus, i porten faldes com a la Índia.
La primera impressió d'aquest país és molt bona, quina llastima que només hi passarem 3 o 4 dies.
Unes dues hores després, cap a les 15h arribem a Phnom Penh, la capítal, però només anem a l'agència i mentre el Pere fuma un cigarro tranquil.lament el Sergi s'estressa per poder pillar el bus de les 3 cap a Siem Reap i no haber d'esperar fins a les 17h. Dit i fet. Anem en un bus gran per una carretera bastant dolenta, ens rtecorda a Nepal, tot i que aquesta és plana i recta, però plena de clots i sots. El trajecte és infernal, 7 hores mortals sumades al que ja portàvem... A la tele ens passen uns videos musicals, rollo karaoke, en khmer, la llengua d'aquí, que són tots de tràgics desamors... un riure.
Un cop a l'estació de busos, tal i com havíem quedat amb l'agència, ens venen a buscar de gratis en tuc tuc per portar-nos a un hotel que ens havia recomenat la Joana: el Garden Village, que ens agrada i ens quedem en una gran habitació, de tamany, per només 6 dolars. Abans d'anar a dormir sopem a la terrassa: el Pere tasta un plat típic molt bo: l'amok (pollastre i arros amb salsa de coco i especies).

Dia 18, Angkor (26/08/11)

Ens aixequem entre les 8 i les 9, i com està plovent no ens donem pressa. Lloguem un tuc tuc amb conductor per 15$ que ens portarà a fer un recorregut per varis temples del nord oest, els que no són principals: Preah Khan, el que més ens agrada, Neak Pean, Ta Som, East Mebon, Pre Rup Banteay Kdei, el llac Sras Stang. Abans però fem parar al Vhuta al super, ja que farem pícnic, a comprar una guia completa dels temples i al caixer (al Canadia que ens han dit que no cobra comissió). Ens encaten, us els podríem explicar però és una experiència que s'ha de viure, val molt la pena, això si us mostrem algunes fotos.
Tornem a l'hotel a les 17h, és a dir, hem estat 6 hores visitant temples, ens dutxem i anem a fer una volta per Siem Reap, que és una ciutat molt turística i occidentalitzada, ara en època baixa. Se'ns posa a ploure i ens refugiem sota un toldo, davant veiem que fan massatges barats i ens en fem un de mitja hora per 2$! Després sopem i visitem el mercat de nit.









Dia 19, Angkor (27/08/11)

El despertador sona a les 4.45 del matí per anar a veure la sortida del sol al temple d'Angkor Wat, però està plovent així que dormim fins les 8. Fem un café i com ja ha deixat de ploure seguim amb el pla de llogar unes bicis (1$) per visitar els temples principals, tot esperant que no ens torni a ploure. De fet fins al migdia fa un dia ennuvolat, cosa que és d'agraïr. El camí no se'ns fa gens llarg i cap a les 10 ja som al temple principal on hi ha bastanta gent, que més o menys aconseguim esquivar. Aquest temple és enorme i triguem una hora i mitja en visitar-lo, d'aquest temple destaquem els relleus murals, que estàn molt ben conservats. Seguim cap amunt fins a Angkor Thomb, un complexe enmurallat amb 5 portes, d'uns 10 km2 que inclou varies edificacions construides del 1181 al 1219. El primer ens fascina, el temple de Bayon, està ple de cares somrients enormes esculpides a la pedra, fins a 216! Molt xulo. Després visitem: el Temple de Baphuon, La terrassa dels Elefants i el palau reial entre d'altres. Quan ja estem apunt de defallir parem per dinar uns 'amoks' de pollo i peix (6$) en un xiringo cutre dels molts que hi ha pels voltants. Ens venen una tela d'elefantitos que precisament buscavem per només 4$, que ganga!

Seguim pedalejant sota u sol que ja comença a picar, fins arribar al Ta Prohm, passant per d'altres temples menys destacables. Aquest és el temple on ens enterem es va rodar la peli de Tomb Rider, està molt fet pols i ple d'arbres gegants que surten d'entre les parets i les pedres. És un temple perfecte per acabar el recorregut. Igual que el dia anterior preferim no explicar-vos massa, les imatges parlen per si soles.
El camí de tornada se'ns fa molt llarg, se'ns fa fosc i quan arribem a l'hotel pillem el nit bus cap a Bangkok per la mateixa nit (13$, 10h, sortint a la 1.30 de la matinada).
Després d'una merescuda dutxa, i fetes les maletes, anem a sopar una barbacoa de degustació: serp, cocodril, astruç i cangur. Tot fent una volta anem a fer una birra al Linga, un bar gay on els dissabtes fan espectacle de drags. Com encara tenim temps de sobra ens fem un massatge més, aquest cop d'una hora (4$) i ens els fan un nois que intenten seduir-nos. 






Dia 20, Bangkok (28/08/11)

A la 1.30 ens venen a buscar a l'hotel en un cotxe on ens fiquem amb tres guiris més i les respectives maletes de cadascun. El conductor és un catxondo i riem molt. Ens deixa a la porta d'un hostal i esperem amb uns altres guiris l'arribada del sleeping bus que ens decepciona una mica al veure'l ja que no té res a veure amb el de Vietnam. Tot i així no està tan malament com semblava a primera vista, ja que som pocs i tenim dos seients per persona, cosa que dóna més possibilitats a l'hora de trobar la postura més còmode per dormir.
A les 6 arribem a la frontera i ens hem d'esperar una hora fins que obrin les portes. Després de cues vàries i travessar els controls (passat l'últim sona l'himne reial i tothom s'atura per pregar), ens fiquen a un minibus que ens porta tot follat fins a Bangkok, tot fent una parada a l'aeroport perquè sinó una noia perdia el vol. Finalment arribem al destí sobre les12.30. Tots carregats amb les motxilles, que cada vegada pesen més, fem una volta per Khao San Road (carrer dels backpackers) buscant un hostal.

No ens agrada cap així que anem a veure una zona més apartada i tranquil.la que està a uns deu minuts i que ens havia recomanat una noia de la guesthouse de Siem Reap. Al final, després de veure unes quantes habitacions i adonar-nos que la gent de Bangkok no és tan simpàtica com esperàvem, ens quedem al que ens agrada més i al més barat, el Riverlane (280 bhats, 7€). Ens relaxem una mica i marxem cap al weekend market amb el bus nº3 que al final no paguem. Aquí comprovem que la gent de Bangkok és estúpida, quan li preguntem als dos nois del costat si saben on hem de parar pel mercat i gairebé ni ens contesten, per no dir que ni tan sols ens miren. Quan arribem al mercat, un dels més gran d'Àsia, fem una volta, dinem en el pitjor lloc que trobem, seguim passejant i marxem una mica perduts i farts. Sopem a un hindi que hi ha al costat de l'hotel de momos i malai kofta i anem a dormir que estem molt cansats de la nit anterior que hem dormit molt poquet.


 Dues coses per destacar que ens han cridat l'atenció de Bangkok son els taxis de tots els colors possibles (groc, taronja, vermell, verd, blau, rosa, lila, groc i verd, vermell i blau, rosa i blanc,...) i les fotos del rei i la reina per tot arreu, venerats com deus.




Dia 21, Bangkok (29/08/11)

Ens aixequem a les 8, sense presses, tot seguint el consell de la senyora de l'hotel, ens posem bambes, pantalons llargs i camiseta de maniga curta per anar a visitar els temples més importants. De camí al pier fem un cafè que està bo, però no tant com els de Vietnam... snif, snif... a més, com gairebé tot, és car, 40 bhats (1 €). Preguntem pel barco local, el que no té bandera, els express tenen bandera taronja, blava, groga o combinada, ens dieuen que esperem. I esperem, i esperem... Passada una hora el Sergi està que es puja per les parets... tornem a preguntar i ens diuen que a les 5... no entenem res... decidim pillar el taronja que en comptes de 10 val 15 bhats, tot i que volíem el local per que anava més lent i pensavem que podríem disfrutar més del passeig.

Hem fet el primo esperant el barco, però bueno... En 10 minuts i 5 parades a banda i banda del riu estem al pier 8 i allà agafem un altre barco (3 bhats) que creua el riu fins a l'altra banda, on està el Wat Arun (50 bhats), un recinte de temples budistes, el principal rollo estupa, amb campanetes que sonen amb el vent, que ens agrada força, com la resta de temples de per aquí estan decorats amb trencadís de ceràmica i mirallets de colors, teulades i punxes, molt color daurat, i moltes escultures de bhuda i de vells confucionistes. Des d'adalt de l'estupa es veu el Royal Palace i de lluny l'skyline d'edificis alts.

Després de passar per un mercat amb moltes coses seques, torem a creuar el riu i anem cap al Wat Pho (50 bhats, tot i que ens haguéssim pogut colar...), un altre conjunt de temples budistes, semblant al d'abans, però molt més gran, de fet el més gran de Bangkok així com el més antic, del segle XVI, però en comptes d'estupa com el Wat Arun, aquí el destacable és una escultura de Bhuda estirat enorme, 46 metres de llarg, hi han molts temples i patis on hi han fonts i bonsais, amb música de fons, ens cansem però la veritat és que ens agrada molt.
Fem la volta fins arribar a l'entrada del Royal Palace, veiem la Estupa daurada des de lluny i passem de pagar els 400 bhats de l'entrada que inclou un altre Wat (10€!!!).

Aconseguim pillar un tuc tuc bé de preu, això creiem, 50 bhats, fins a Xina town i en concret al mercat de Sampeng Lane, un encreuat de carrers estrets amb botiguetes i paradetes de tot, sobretot coses de xinos, jeje. Aquí dinem uns pinxitos al carrer i després fem una patejada gran, com la de Ho Chi Minh, passant per varis temples budistes xinesos, fins al Mountain Golden Temple, que no surt a la lonely planet que tenim (muy mal, però és que és la del Mekong i inclou tb Vietnam i Cambodja), que ens agrada sobretot per les vistes de la ciutat, per la resta és fidel al seu nom, temple a sobre una muntanya amb una estupa daurada que conté reliquies de Bhuda.

També veiem el gronxador gegant, un fort i la plaça de la democràcia, res de l'altre món, i passem per uns canals d'aigua negre... fins arribar a Khao San road i el seu mercat, on corroborem que gairebé tot està car i que en general la gent en aquesta ciutat no és gens simpàtica.
En un carreró paral.lel al gran ens fem un massatge Thailandès, 1h per 180 bhats (4'5€), el millor dels tres que hem fet, un a cada país.

Ja fosc, entre el bullici de Khao San mengem uns noddles amb gambes molts bons en una paradeta del carrer (50 bhats) i anem a fer una birra en un lloc més tranquil.let (95 bhats, 2,45€ per una Chang gran que compartim) i tornem caminant cap a la guest house.
Avui no ha plogut i per sort no ha fet sol, ja que tot i així em passat molta calor. Per suportar-la el Sergi ha begut al matí suc de star fruit, al migdia de magrana i també un té gelat molt raro i típic d'aquí, a la tarda gelat de fruita de maracuya i a la suc nit de flor de crisantelm, tb típic, aquest és l'únic que no li ha agradat.




Dia 22, Bangkok – Dubai (30/08/11)

Ahir ja vam fer tot el que volíem menys un floating market, però aquest no tenim temps per veure'l... Anem a esmorzar a un bar a prop de l'hostal, The Flow, on el cambrer ens intenta seduir...  És simpàtic així que estranyats li preguntem si és d'aquí, no, és de Myanmar... Ja ens estranyava...  Ens ajuda a veure més clar com arribar a l'aeroport, bus 59 fins a Phaya Thai on pillarem el tren City Line. (30 min 45 bhats).
Al final una mica més complicat ja que el 59 no arriba. Agafem el bus 511 (14 bhats) que ens deixa prop d'una estació d'skytrain, l'agafem (15 bhats) i fem una parada fins Phaya Thai, on ja agafem el City Line (45 bhats, tren que dura una mitja hora, fent varies parades, però és la meitat que l'express i triga només 10 min més). El Sergi s'estressa una mica pel temps, com sempre, però anem bé de temps i tot va fluid i rapid. L'avió fins a Dubai (5.45h) al final l'opera Thai Airlines, tot i que el teníem amb Emirates. Veiem Avatar, i als dos ens agrada bastant.

Passem el passport control sense problemes (no cal visa ni res) i tot i que el nostre amic nepalès Mahesh, que viu a Dubai, ens hava dit que ens vindria a cercar, no hi és. El truquem i ens diu que ens ve a buscar al metro de Bur Dubai. Canviem 50 dolars a dirhams = 165, i comprem un bitllet de metro un cop a l'estació veiem que hi ha més d'una sortida, i espere, esperem i esperem... quasi una hora, entre mig anem trucant o ens truca en Mahesh, que va dient que ara ve... Molt nepalès... Finalment arriba. La calor al carrer és insoportable. De fet ell estava treballant i no acava fins les 11, però en el seu estil nepalès no ens havia dit res... finalment després d'anar a la botiga on treballa, una cadena de IT, agafem u taxi (3€) fins al famòs Dubai Mall tot passant per gratacels. També veiem de prop el més alt de tots, el Burj Khalifa. El centre comercial, que és una de les coses més típiques de Dubai, està ple de gent, homes amb la túnica blanca i el turbant pel cap i dones vestides totalment de negre només mostrant els ulls. A dins hi ha un aquari amb taurons i mantes enormes entre d'altres peixos. També sortim a la font on fan espectacles d'aigua i llums però ja ha acabat. Agafar un taxi per tornar ens costa una miqueta, anem a un hotel que teníem anotat i que ell diu que té descompte però l'habitació val uns 50€ i decidim passar de tot i anar a l'aeroport directes (taxi 30 dirhams, 6€), fem el check in i busquem un lloc confortable per passar la nit.

Dia 23, Dubai - Düsseldorf - Barcelona (31/08/11)

El Pere, com sempre, aconsegueix dormir una miqueta més que el Sergi. A les 8.40 surt el vol cap a Düsseldorf amb Emirates, però l'avió no és com el d'anada... ohhh. Tot i així el menjar està molt bé. Després de 6 hores aterrem a Alemanya, on hem d'esperar 3 hores per al vol de Luftansa que ens porta a casa. Els vols d'anada i tornada ens van costar en total uns 750€ i sumat al que hem gastat durant les 3 setmanes el viatge ens ha sortit per uns 1.300€ cada un.