Índia Nord 2009

Dimecres 04.11.09 Delhi. Comença l'aventura!

Arribem a les 2am a l'aeroport i després de fer una interminable cua a aduanes sortim a fora i el nostre 'pick up' de l'hotel no hi era... primera aventura del viatge, després de moments d'estrès ja que no teníem rupies, vàrem trucar a l'hotel des de el mòbil, que tot i que en teoria estava donat de baixa temporal, per sort segueix funcionant. Ens diuen que agafem un taxi, així que vàrem tornar a entrar a l'aeroport per canviar 50€ i finalment estavem dins una mini furgo taxi, com de juguina, i cap a l'hotel. Només sortir de l'aeroport ja ens vam adonar de l'intens olor de la ciutat, de la quantitat de polució (jo, ilús de mi, pensava que igual era boira, ja!), i de la bojeria i capaciatat de reacció dels conductors. ah!i vam veure les primeres vaques pasturant pel mig de la carretera...

A les 4am feiem el 'check in' i a dormir en una habitació que supera la de New York, i no per bona... jeje.

Ens llevem a les 11, esmorzem al bar de l'hotel i aquí si, comença l'aventura tot just sortir al carrer... De seguida em fet 'amistat' amb un senyor  que ens ha canviat els plans, volíem anar a Old Delhi i hem anat a parar a una agència no oficial que ens volíen vendre la moto, després de fer 'amistat amb un parell més d'individus...  Un altre amic ens ha salvat del moment d'estres, ja en portavem uns quants, i ens hem pujat al seu moto 'rick shaw'. També ens ha enganyat.... després de comprovar la bojeria del tràfic, a multiplicar x 100 la 1ª experiència des de l'aeroport (fa mooolta por) ens ha portat a un altre agència no oficial... Llestos que som, ejem, hem vist el percal i li he dit que volíem anar a la oficial i finalment ho hem aconseguit. 

Un cop allà, la veritat és que han suat bastant de nosaltres, ens han dit, cosa que algún dels nostres 'amics' anteriors ja ens havia dit que no era possible pillar un tren cap a Jaisalmer, fins el 10 de novembre (deseperació total), però ja quan marxaven ens ha recomanat una agència que estava allà mateix.

Grace Holidays: la salvació. 'Mi casa es tu casa'. Ens han canviat els plans totalment. Davant tota la situació d'estres que portaven només començar ens han convençut que la seva proposta era força interessant i creiem que hem aconseguit un bon tracte gràcies a la nostra targeta d'estudiant (carnet de biblioteca. Gràcies Nèstor pel teu consell!!!!). El cas és que ja tenim organitzat gairebé tot el viatge de l'India. Han canviat algunes de les nostres parades, però ara en comptes de buscar-nos la vida a cada lloc tenim un xofer que ens portarà uns 10 dies pel Rajastan, amb hotels ja reservats i els dos trens posteriors a Agra, per encarar el trajecte final (Orcha, kajuraho i Varanassi) on ja anirem x lliure. De cami a Jaisalmer pararem a un parell de pobles no previstos (Bikaner i Mandawa), i en comptes d'Udaipur pararem a Jaipur i Jodpur (tampoc previstos). La resta tot igual, ja us anirem informant!

També hem decidit que no ens voliem quedar gaire més temps a Delhi, ens ha estressat un munt! Així que demà ja emprenem el viatge! Avuí  l'agencia ens ha regalat un tour x Delhi ja amb el nostre xofer Mahabir. Aquest ens ha portat a un lloc on hem agafat una bici 'rick shaw' que ens ha dut a la mesquita més gran de tota la India 'Jama Masjid' i al Fuerte Rojo. Abans de tornar hem passejat pels bazares de la Old Delhi. Després ja fosc, hem anat amb el Mahabir a New Delhi, a veure la Porta de la India i la Casa del President (on hem vist el 1er mico!). Tot això amb un tràfic d'atac de cor, atascos, contaminació, els claxons dels cotxes, busos, motos, bicis, etc que no paren de sonar,...la gent i els vehicles van x on volen, pero no hem vist ni un sol accident...  Una altra cosa que hem vist, tal com ja ens havien advertit, és la quantitat de gent pobre, tirada pel terra o demanant (sobretot nens) que hi ha per tot arreu...aixi com els milers de persones q intenten guanyar-se la vida com sigui... cosa q fa desconfiar una mica de tothom.  El que no esperavem es q hi hagués tants gossos pel carrer i q la majoria fossin iguals (com el dels Simpsons...jeje)

A part de tot això, ens quedem amb els moments de tranquilitat  a dins del fuerte rojo o al mig de conaut place sense que vingui ningu a dir-te res, ni que sigui durant 5 minuts, les olors d'encens, menjar, de flors,... els vestits de colors de les dones que donen vida a la ciutat (q esta que es cau a trossos), el bullici de la gent (en algun moment) que es omnipresent,...

Dema a les 6.30 a.m. marxem cap a Rajastan... seguirem buscant la pau...q a Delhi ha costat bastant de trobar.

Dijous 05.11.09 De Delhi a Bikaner

Per começar el dia ens hem quedat adormits... a les 7am, mitja hora més tard del previst, ens han trucat des de recepció que ens estaven esperant a baix.... Però bueno en un pim pam erem ja al cotxe amb el Mahabir. La sortida de Delhi ha sigut molt lenta a causa del trànsit, evidentment... Als afores de la ciutat hem vist els mega edificis de multinacionals, res a veure amb lo que havíem vist ahir.

Aquest viatge ha estat el dels canvis graduals. Dels cotxes, busos i camions als tractors, vaques i cabres, de la ciutat al desert, de la contaminació a la pols, de l'estrés a la tranquilitat, i finalment de l'hostal cutre a un hotel de luxe.

Abans d'explicar això últim comentar que el viatge ha sigut mooolt llarg, 12 hores, fent dues parades de mitja hora cada una, però val la pena. Malgrat la ja esmentada bojeria conductora d'en Mahabir i de tota la població, vagin en el transport que vagin, al final ja t'acostumes i confies en el conductor. Hem intentat fer mil fotos, de dones carregant coses al cap, de camells que transporten coses, de busos a petar inclós al sostre, de vaques i cabres,  però gairebé totes han sortit malament... Hem travessat per varies ciutats i pobles, alguns de 4 cases altres molt grans i amb molta vida, apart dels nens que van o venen d'escola i sempre hi ha gent caminant o creuant la carretera, en alguns moments plena de forats i d'un sol carril, pero amb cotxes circulant en dos sentits. Tb hem vist de passada mogollón de petits temples dedicats a diversos déus hinduistes, alguna que d'altra estàtua gegant d'aquests i assentaments de gent q viu en tendes de campanya casolanes al costat de la carretera.

I bé, després d'aquest interesantíssim viatge, hem arribat a Bikaner, a les 7pm. Hotel Sagar: hem flipat, encara estem flipant. Estem a una mena de palau, amb pati interior i terrassa, en una mega habitació molt maca amb un llit enorme i amb paper de water!! Quin luxe tu! Hem sopat aquí, també molt bé, un curry de verdures, el 1er! I ens ha costat més barat que l'esmorçar del matí! A més a més amb música-ball indú en directe. Dp hem pujat a la terrassa i hem vist com a l'edifici del costat estan celebrant una boda india. Després anirem a cotillejar una mica més...jeje...a veure si arriba la núvia.

Demà veurem la ciutat pel matí i després cap a Jaisalmer! Ho estem desitjant, tothom ens ha parlat molt bé i a més farem un safari en camell pel Desert del Thar! Ara que ja som tots un senyoritos esperem que la resta d'hotels siguin com aquest! jeje

Divendres 06.11.09 Bikaner i Jaisalmer

Després de dormir a gust i moltes hores seguides, que ho necessitavem, hem fet un superesmorzar americà (amb truita picant incluida) i hem sortit de l'hotel en direcció al Fort de Bikaner...

El Fort, gairebé l'únic que hem vist de la ciutat, ens ha agradat molt, molt gran, ple de terrasses, patis, habitacions, tot molt decorat i amb bones vistes. Els marajás devíen ser molt baixets, jeje, ja que les portes són minis. També pensem que a part de petitons devíen tenir molt mala llet, jeje, ja que hi havíen moltes coses bèl.liques.

El viatge ha estat bastant tranquil pq ja no ens sorprenia tant el que veiem, a més no hi havia molt trànsit i tampoc hem creuat gaires ciutats. El paisatge del desert és bastant relaxant. Lo únic a destacar serien dos camions volcats, alguns poblets de cases d'adobe amb sostre de palla i de tant en tant colors vius (grocs, roses, vermells, taronges, liles,...) de les dones que portaven branques, aigua,... a sobre del cap o asegudes al costat de la carretera fent petar la xerrada. Després de 6 hores  hem arribat a la ciutat més a l'oest del Rajastan.

Jaisalmer és genial...la ciutat és una passada, ens ha enamorat de seguida, ja entrant veus el Fort a dalt la muntanya i lo primer que hem fet ha estat anar a veure la posta de sol al sunset point. De seguida s'ha post, però estavem en un recinte funerari memorial de la familia reial molt xulo amb crematoris, templets i vistes al fort.

Després hem anat a l'hotel Imperial, aquest está prou bé, tot i que crec que cap serà tan genial com el d'ahir a Bikaner. I un cop fet el check in hem anat a fer una volta per la ciutat. Carrerons petitons amb edificis preciosos, molta vida de carrer, un bullici que no te res a veure amb lo viscut fins ara, bàsicament per la gent... Aquí no t'atossiguen... al contrari són amables i simpatics i entenen la paraula no. Obviament després de preguntarnos d'on som, volíen que entressim a la seva botiga. A Bikaner gairebé no vam tenir contacte amb la gent i teníem una mica de por després de Delhi...però NO!! MOLT BÉ!!

Hi ha hagut un moment que estavem perduts dins aquests carrerons màgics, ja fora de les tendes, però ens ha donat igual, ens sentíem la mar de bé, nens jugant pel carrer, vaques per tot, la gent amb la porta oberta mirant la tele, dones xerrant...

Finalment, després de veure algún Haveli (palaus) x fora i de trepitjar algunes caques de vaca, hem anat a sopar a un lloc de puta mare, molt baratet, el Chandan Shree Restaurant , on hem sopat uns Thalis per uns dos euros i mig els dos! Picant pro bó, i a més t'anaven servint més!

Quan hem acabat hem sortit a fora a fer un cigarro i hem viscut un moment molt divertit. S'han apropat tres nens, d'uns 12-15 anys, que no parlaven gairebé gens d'anglès, i ens hem fet unas risas plegats. Després de demanar-nos bolis, cigarros i diners, ens han explicat unes paraules en Indi, algo així com kaki malendi japhu, a veure qui sap que volen dir? jeje Bé doncs el primer que s'apren en un altre idioma: paraulotes! jejeje. Poc a poc s'han anat apropant nois més grans i ja hem xerrat una mica més 'normal' amb ells. Demà ens llevarem d'hora per poder seguir disfrutant d'aquesta ciutat que tant ens està agradant.

Dissabte 07.11.09 Jaisalmer i Safari Sam Sand

Després d'esmorzar a la terrassa de l'hotel ens vam dirigir cap al Fort de Jaisalmer i la sensació del dia anterior es va multiplicar amb la llum del dia: verifiquem lo de la 'Ciutat Daurada'. Un laberint de carrerons enmurallats a dalt d'un turó amb cases i botigues de tot tipus, gent simpàtica i divertida (a destacar les frases: 'barcelona es bona si la bossa sona' i 'más barato que en eroski'), i edificis encantadors (a destacar els temples hainistes, obra mestra de l'escultura arquitectònica). La nostra intenció era visitar el llac de fora muralles però estava sec així que vam fer una volta pels carrerons que ja coneixiem de nit. Volíem entrar a un Haveli, però ens va semblar massa car. Abans de tornar a l'hotel on ens esperava en Mahabir, ens vam trobar amb un mercat molt autèntic que ens va encantar i vam comprar uns plàtans i cacauets pel camí.

A les dues vam reemprendre el viatge cap al safari en camell de les dunes de Sam Sand al Desert del Thar. Vam arribar a un campament base amb unes casetes molt mones...excepte la nostra...snif! Ens van oferir un chai, al qual ja estem molt enganxats i vam sortir amb el camell cap a les dunes per veure la posta de sol. El camí va ser molt xulo, passant pel costat de petits poblets on hi havia nens jugant que et venien a demanar bolis, de pous on les dones anaven a buscar aigua, i d'una escola on jugaven al cricket (deporte nacional per excelencia). Vam fer una paradeta a l'ombra, per a que els camells descansessin i vam aprofitar per saltar per les dunes i fer la croqueta amb un dels camellers (un nen de 12 anys). Vam quedar ben arrebossats i encara estem menjant arena 24 hores després.

Després d'això ens van portar fins a dalt de les dunes x veure la posta de sol amb algunes cançons de camellers de fons.

Vam tornar al galop fins al campament base, cosa que avui notem les conseqüències ja que tenim el cul resentit, ens van fer ball i sopar típics rajastanís i vam tornar a sortir al desert per dormir baix les estrelles i veure la sortida del sol (una experiència increïble, tot i que no del tot comfortable).

Jaisalmer i el safari ens han encantat...si algun dia tornem repetim... L'únic inconvenient ha sigut que no estem acostumats a ser senyoritos i no dominem gaire el tema de les propines (tips) i en ocasions donem massa poc (gràcies al nostre esperit de formiguetes) i ens miren amb mala cara... cosa que ens ratlla molt.

Diumenge 08.11.09 Jodhpur

Després de 5 hores de viatge hem arribat a la Ciutat Blava: Jodhpur. Hem tornat a flipar amb l'hotel, aquest cop estem allotjats a un Haveli! Increible! Té piscina i tot! Després de dormir un parell d'horetes hem sortit a passejar per la ciutat i hem comprat espècies, una mica cares ja que ens hi ha portat el Mahabir, i segur que té comissió... La ciutat és bastant gran, una mica caótica però amb encant. Bàsicament hem visitat la plaça del Mercat Sadar amb la Torre del Rellotge al mig, un mercat pleníssim de gent on venen de tot: especies, menjar, roba, complements, i un llarg etc, fins i tot tupper wares. A la nit les llums de la torre canvíen de color. El tema llums sembla que els hi agrada molt als indis, jeje. Hem intentat buscar uns jardins però sense sort... demà ho tornarem a probar. Abans de tornar a l'hotel hem fet un Lassi (beguda de iogurt i fruites) boníssim!!

Ja a l'hotel ens hem possat les botes amb un 'Marwari Thali' acompanyat de un formatge al korma, Boníssim. Hem tingut el nostre primer contacte amb guiris, hem conegut a un grup de 4 españols que estan al nostre havelli tb, i evidentment d'on eren? Mallorquins. Como no? (és que ja no pots anar enlloc) i hem intercanviat experiències i opinions, ells ja portaven 2 setmanes de ruta, tb finalment havíen optat x el xòfer. Ens han recomanat anar a Bundi, un poblet petit i relaxat amb micos. A veure si convencem al Mahabir d'anar-hi en comptes de fer 2 nits a la Capital del Rajastan, Jaipur, que és molt més ciutat amb tot lo qe això comporta.

Dilluns 09.11.09. Jodhpur

Ens hem llevat de bon matí, i després d'esmorzar hem anat muntanya amunt cap al Fort Meherangarth, la entrada incloia audioguia en castellà i aquest cop si ens ha servit per moure'ns i conèixer més coses sobre els Maharajas i la història de Jodhpur. Molt macu. Després hem anat a un palauet que està a mig km, el Jaswant Thada, de marbre blanc (el petit Taj Mahal de Jodhpur), tb preciós i molt tranquil.

Hem baixat a perdre'ns x la ciutat, com ens agrada a nosaltres i de camí ens hem trobat un home que feia col·lecció de monedes i bitllets d'altres països i ens ha fet publicitat sobre el seu restaurant que està al costat de l'hotel i possiblement i anem a sopar aquesta nit. 


Des de dalt del fort havíem vist on volíem anar, un estanc, que ha resultat no ser res de l'altre món, ple de bruticia això sí; i una mena de gran roca blava que no sabíem que era. Aquí hem tingut una experiència molt agradable: ens han atacat uns nens a grito de hello! com gairebé tots els nens que ens hem trobat pel camí, i ens han obert les portes que conduíen al cim de la roca, una mena de temple amb vistes meravelloses. Després de donar-lis la obligada tip hem reemprés el camí cap a l'hotel per descansar una estona, seguint amb les salutacions a tots els nens que ens trobàvem, semblava com si fossim famosos...

Abans de sopar vam parlar amb el Mahabir lo del canvi de ruta i ens va dir que no, que Bundi està massa lluny i altres excuses varies... Sniff, sniff.... Però hem aconseguit fer una nit menys a la capital Jaipur i visitarem el seu poble natal Bharatpur.

Vam sopar al restaurant que ens havíen recomanat al matí, en una terrasseta al terrat, amb els nostres nous amics de Palma. Van trigar molt i no era gaire bó... La dona va intentar que ens fessim un henna (tatuatge indi) sense èxit, però la compayia va ser grata.

Dimarts 10.11.09. Ranakpur

A les 9 del matí hem sortit cap al sud, a Ranakpur, un conjunt de temples Jainistes. El viatge ha durat 4 hores on hem anat deixant enrera el desert per anar entrant a poc a poc als boscos, a destacar la gran quantitat de camions del primer tram i que hem vist el primer elefant! Ja era hora!

Hem parat a l'hotel per deixar les bosses i de seguida ja hem anat a veure aquests temples de marbre blanc. Primer de tot hem anat al restaurant d'allà, on hem dinat Thali x 50 rupies els dos! Menys d'un euro! El més gran dels temples, 'Chaumuka Mandir' del 1439, és al.lucinant: 1.444 pilars esculpits amb figuretes creen un espai harmònic increible. Visitant altres temples del voltant hem vist tot un plegat de micos molt macus. En dues hores ja ho teníem tot vist i hem baixat a peu fins a l'hotel, un resort de color vermell sense gaires luxes però ok.

A la tarda el Pere tenia mal de cap, pobret, així que s'ha quedat a l'hotel descansant i somniant (una festa a la finca, n'Isabelita que mai s'havia masturbat fent panades com les de ma mare, en Jeroni Bisanyes, en Xavier Rofes i na Teresa Rofes que no sé a que venien a cuento...ha estat bastant divertit) i jo he anat a fer una volta pel llac que estava al costat. Després de tant dies de veure paratges semideserts s'agraeix una mica de verd! Per anar-hi he hagut de passar per 4 cases de ramaders i m'he sentit com invaint el seu espai, vaja, guiri total...

Dimecres 11.11.09. Pushkar

Fa just una setmana que vàrem arribar a l'India!!

De bon matí hem emprés la marxa cap a Pushkar (5h). De camí hem passat x una carretera plena de micos i al aturar-nos una mica x fer fotos han pujat a sobre del cotxe! Just abans d'arribar hem atravessat la ciutat d'Ajmer.

Pushkar és un poblet enmig del desert del que es diu en un poema èpic que Brahma (deu indú x excel.lència) va deixar caure una flor de loto a la terra i va sorgir aquesta ciutat. Abans d'arribar sabem que el llac estarà sec, que està ple de falsos sacerdots que et volen timar, i que està prohibit l'alcohol, la carn, els ous i els petons! Quin panorama, no?

Pues sí, la veritat és que ens ha decepcionat una mica la ciutat... suposo que per lo del llac, q la gràcia deu ser quan està ple i li deu donar un aire diferent. Ens hem enterat que no estava buit des de la dècada dels 70 (mala sort la nostra!). A part d'això, tampoc ens ha agradat que gairebé totes les tendes tenen les típiques coses que pots trobar a una tenda d'estil hippy d'Espanya. Vaja... tot plegat una mica guirilandia. Parlant d'això, hem de dir que tant aquí com a la resta de llocs que hem visitat, no hem trobat gaire turisme de fora, els de pell més pàlida som quatre gats.

Hem anat a menjar alguna cosa a veure si se'ns passava la gana, la decepció i per si despistavem un quants falsos sacerdots que ens perseguien amb flors... hem anat al Rainbow Restaurant (que ens ha i sonat molt apropiat i la guia ho recomanava) i hem menjat una pizza!! i guacamole!! i hummus!! la veritat es que dona gust menjar algo sense curry després d'una setmana... Al nostre costat hi havia una parella molt simpàtica i ens hem posat a parlar amb ells una estona.

Després de dinar hem voltat una mica per les tendes hippys i hem tornat cap a l'hotel (Pushkar Heritage) a prendre un chai que ja el necessitàvem... per cert, l'hotel genial un altre cop, un resort tranquil i preciós amb piscina... tornem a ser senyoritos!!

Demà tenim pensat agafar unes bicis i anar fins a uns temples una mica més allunyats. A veure si no morim en l'intent...

Dijous 12.11.09. Pushkar

Un cop esmorzadets i amb un dia que amenaçava plujota hem pillat dues bicis de l'hotel per anar d'excursioneta. El primer que hem visitat és un templet proper que estava ple de micos i després hem agafat una mena de camí que volta Pushkar en direcció a diversos temples, ha estat bastant divertit passar entre la gent i pitar-los al més pur estil indi! jeje, quin gust! La veritat és que anavem una mica perduts, però finalment hem aparcat la bici abaix d'una muntanya i hem fet el cim! A dalt de tot, vaja matada, ens esperava un templet cutre (Temple de Savitri), que tenia un arbre sec ple de cocos i gent pregant. Allà dalt hem fet un chai ben calentet en un mini bar resguardant-nos del fred, vent i pluja i el noi del bar ens ha explicat que hi havia hagut un cicló per Mumbai i que aquest temps era conseqüència d'aquest fenòmen.

Quan hem baixat hem fet una volta en bici pel poble, on hem descobert  carrerons secundaris, un mercat i el temple de Laxmi. Hem dinat a un xiringuito de carrer on feien falafels i dp hem anat a fer un altre chai a la terrassa d'un restaurant. I amb aquest diot tan grisot, hem tornat a l'hotelot. Mooolt bona niiit!!!

Divendres 13.11.09. Jaipur

Avui hem matinat una mica, a l'esmorzar hem conegut l'Oliver, un noi alemany que es queixava x tot, que igual ens visitarà a Nepal. 4 hores de viatge on entre pito i pito hem intentat dormir per arribar a la capital del Rajastan, la ciutat rosa de Jaipur. Hem deixat les maletes a l'hotelasso Glitz, a les afores (fins i tot tenim wifi a l'habitació!) i ens hem dirigit cap al fort... como no! El fort d'Amber, 11 km al nord de la ciutat, és un laberint de passadissos, escaletes, habitacions i patis que ens ha deixat una mica desorientats... però ha estat prou watxis.

En Mahabir ens ha deixat davant del Palau de la Ciutat, que ens ha fet mandra visitar i ens hem dirigit cap al centre x menjar una mica, passant x davant de l'imponent Hawa Mahal (el Palau dels Vents), molt macu. I a partir d'aquí... millor no explicar-ho gaire pq ens hem perdut i hem estat gairebé tota la tarda perduts per uns llocs bastant inòspits de la ciutat, plens de merda barrejada amb fang, amb gent que no parlava anglès, ni sabien dir-nos on estàvem al mapa, que ens miraven raro,...vaja, un desastre! Amb lo que ens agrada perdre'ns a nosaltres per les ciutats... Quan per fi hem aconseguir trobar-nos, ja era massa tard per fer res i encara no havíem menjat més que un plàtan que li hem comprat a un senyor. Així que hem decidit quedar-nos a prop del lloc on ens havia de venir a buscar el Mahabir i per sort, hi havia un lloc al costat molt autèntic i barat on hem dinat-sopat molt bé.

El poc que hem pogut veure de la ciutat, ens ha cridat l'atenció la quantitat de mesquites i musulmans i musulmanes tapades completament que hem vist. Ens ha fet ràbia haver-nos perdut, pq si haguéssim pogut veure els basars i algun que d'altre monument que ens feia gràcia... potser ens hauria agradat... tot i que com a gran ciutat que és no entra dins les nostres predileccions.

I demà cap a Bharatpur, ciutat natal del Mahabir, que sembla no te gaire cosa x veure, però ho preferim a aquesta ciutat! Menys mal que vàrem demanar el canvi!

Dissabte 14.11.09. Bharatpur

Deixar enrera Jaipur no ens ha fet cap pena, tot i que hem esmorzat millor que mai, això si.

Cap a les 2 hem arribat a Bharatpur, a un guest house familiar. I de seguida el Mahabir ens ha portat cap al centre. Hem passejat pel mercat, un carrer ben llarg, ple de botigues, gent, bicis, motos i rickshaws (vaja, lo típic) i ens hem endinsat al casc antic enmurallat, que està en runes. Quan ens hem assegut x descansar uns nens han vingut, dp més, i dp més, i dp de preguntar d'on erem i els noms, es quedaven allà sense dir res més... jeje. situació incòmode i divertida. Ja cansats de ser els únics guiris del poble i de veure 4 temples cutres hem agafat un ciclo rickshaw cap a l'hotel x fer un chai, mmmm.

De bon matí en Mahabir ens ha convidat a sopar a ca seva, ja k ell és d'aquí, i a les 6 ens ha vingut a buscar. Vaja experiència!!! encara estem flipant, no se xk més, si x lo bo que estava el fill de 18 anys o x la taja k ha pillat el Mahabir! jejeje. Imagina't! I bé, el sopar era molt bo, vegetarià i picant, senzillet però en una casa acollidora, a la terrassa. Amb un hortet i una enorme bufala de fons, el seu fill bufalet i un gosset de 4 mesos moníssim. Ells no han menjat amb nosaltres, es veu que és la seva manera de fer, la dona i la filla han cuinat, el Mahabir ha fet d'anfitrió, però tampoc ha menjat, tot i q s'ha fotut una ampolla sencera de whisky! Cap a les 8 ha arribat el fill, en Bunti, i en Mahabir, entre bronca i bronca, ens ha demanat que li diguéssim que fos un bon noi, que no fumes, etc... una situació rocambolesca... La filla a dins enganxada a la tele, el Mahabir cada cop més borratxo i se l'entenia menys, cap al final no l'enteniem res de res, i ja només ens abraçava... (fase exaltació de l'amistat). Al final he conduit jo el cotxe de tornada pq el tio no s'aguantava dret. Tota una experiència... a veure com porta demà la ressaca... jeje

Diumenge 15.11.09 Fattepur Shikri i Taj Mahal

Sense fer gaires referències a la borratxera d'ahir hem reemprés el nostre viatge cap a Fathepur Shikri, una ciutat de l'imperi Mongol abandonada a causa de la falta d'aigua. El camí ha estat ràpid (mitja horeta) i el Mahabir estava millor del que ens esperàvem. Hem hagut de sortejar uns quants guies, venedors i nens que demanaven, però ja som uns experts. D'entre totes les runes, destaquem la Jama Masjid, una gran mesquita amb una porta de 54 metres d'alçada. Tb hi havien uns palaus però no hi hem entrat pq ens han dit que no eren gaire cosa i s'havia de pagar.

Després d'unes horetes passejant per les runes hem seguit el camí cap a Agra, que també havia de ser curt però ens hem trobat uns quants embussos i quan hem entrat a la ciutat era un kaos (com totes les ciutats de l'Índia). Ja hem deixat enrera el Rajastán i hem entrat a Uttar Pradesh, i el paisatge ha passat a ser de camps de conreu.

Estàvem emocionats pq per fi anàvem a veure el Taj Mahal, del qual ens havien parlat tant i és el monument més significatiu de Índia...

La veritat és que és impressionant... val la pena pagar les 750 rupies que val l'entrada i fer una immensa cua, a la qual ens ha colat un poli... la nota trista de la jornada és que a l'Epi i el Blas no els han deixat entrar...ooooh...però ja tenen la seva respectiva foto amb el Taj Mahal en un quadre que hi ha a l'habitació de l'hotel... per cert, una mica decepcionant després de lo que estàvem acostumats...

Després del Taj Mahal, rebentats com estàvem i afamats després de no haver menjat en tot el dia més que l'esmorzar, no ens hem pogut resistir a entrar a un McDonald's d'un centre comercial que hi ha al costat de l'hotel. Ens hem menjat un Chicken Maharaja Meal... que tot i ser McDonald's té el seu toc indi.

Demà comença la nostra aventura en solitari, ja que el Mahabir ens abandona...esperem que tot vagi bé i no ens perdem gaire ni perdem els transports ni els nervis... jeje

Dilluns 16.11.09 Orchha

Hem ens llevat d'hora per agafar el tren, a l'hotel que havien fet soroll tota la nit, en aquest moment dormien i han trigat bastant a servir-nos l'esmorzar... hem fet la nostra primera i única queixa...no estava a l'altura de senyoritos com nosaltres.

Però això de senyoritos ja se'ns ha acabat, bueno no del tot... al nostre primer trajecte en tren tb ens han tractat molt bé i ens han donat aigua i esmorzar un altre cop.

Quan hem arribat a Jhansi, 2 hores després, hem pillat un rickshaw directe a Orchha. Tot seguit hem anat a la guest house que volíem (Shri Mahant) i de conya... 200 rupies la nit. L'habitació no és gaire cosa però en tenim prou... ja no som senyoritos! Està al mig de tot el meollo, al carrer del mercat, que té un aire acollidor i amable. Hem anat directes a visitar el recinte enmurallat amb 2 grans palaus, de pare i fill, un estable de camells, un hamman, jardins i altres monumentgs diversos gairebé tot en runes... Ens plovia bastant però hem disfrutat com nens perdent-nos (como no?) sense deixar cap racó per explorar, disfrutant de les vistes del riu Betwa i la selva, i arribant fins a la muralla per sortir al riu, que sorprenentment està prou net. 
 

Després hem visitat els cenotafios (quina paraula més bonica, no? en indi es diuen chhatris), que estaven plens de voltors... quina porrr! jeje. Tb estan mig en runes i hem pujat a uns quants. De camí hem visitat un petit ghat (escales sagrades que baixen al riu i on la gent es banya), tb ens han assaltat uns nens molt monos que ens demanaven bolis, xocolata o xampú... finalment a un nin li hem comprat dos pulseretes x 5 rupies.

Morts de gana hem anat a menjar un plat de pasta, que era bo però han trigat gairebé 1 hora i se'ns ha fet fosc... Al restaurant (Bhola) hem conegut a una parella d'italians que demà tb van a Kajuraho i havíem quedat per anar junts amb ells amb el tren... però després uns altres guiris (indis modernos) els han convençut per anar amb ells en taxi... quina ràbia! ara que ja teníem uns amigüitos... però bueno, nosaltres hem descobert que hi ha un tren directe que no surt a la guia i segur que ens surt més barat...tot i que trigarem el doble...

Surtint del restaurant hem aprofitat per comprar mogollon de bidis, tabac natural indi liats en una fulla de tabac, que està tirat de preu i ens agrada prou.

Ja de nit hem anat a visitar els temples que ens faltaven, darrera de l'hostal però un estava tancat, l'altre obrirà ara a les 7pm, i l'altre l'hem visitat en companyia d'una nena molt mona que dp ens ha portat a la seva botiga i li hem comprat una xominada (els nens d'aquest poblet són...que te'ls menjaries...però ens estan deixant pelats...jeje).

Ara anirem a veure aquest temple, el Ram Raja, i a dormir que dmà el tren surt d'horeta. Orchha ens ha encantat, ocupa el segon lloc en el ranking de favorits, després de Jaisalmer i amb permís del Taj Mahal.

Dimarts 17.11.09 Khajuraho

Avui ens hem tornat a llevar molt d'hora... Hem agafat un autorickshaw fins a l'estació de tren d'Orchha i hem esperat gairebé dues hores a que vingues el tren, no xk vingués amb retard, que una mica tb, sinó xk hem sigut massa previsors.

L'experiència del tren ha sigut dura però molt autèntica, ha valgut la pena i ens ha sortit baratissim! Erem gairebé els unics guiris, hem vist tres noies més, de les quals amb una hem fet amistat, la Camila de Dinamarca. Seients de fusta, com uns bancs llargs, amb un munt de persones i a dalt hi ha uns altells, on hi havia gent dormint o sentada o l'equipatge. Nosaltres ens hem pujat a un d'aquests cada un. Unes 5 hores de viatge en el qual ja no sabíem com posar-nos... Ha estat molt curiós veure com diversos venedors anaven desfilant: castanyes, cacahuets, mongetes, samoses, fruites... Ja a l'estació final hem agafat un autorickshaw fins al poble amb la Camila en busca d'hotel. Hem vist 3 i al final hem tornat al primer, l'Harmony, que ens havia recomanat la Clara. Hem aconseguit un bon preu un altre cop, watxis!

Hem deixat les coses i hem anat a dinar al Raja's Cafe, x després fer una llarga volta per la ciutat vella, molt tranquila i humil, acossats pels nens, a destacar el 'Jack never come back, abans Peter the cheater' i el noi que portava una samarreta de 'i am still a virgin give me an oportunity'. A part de veure el temple del Hanuman (mico), tres cops... hem anat a veure el conjunt oriental de temples Jainis, on els venedors de souvenirs eròtics tb ens han atacat, però ja no ens en colen ni una...jeje. Finalment, ja fosc, hem fet un masala chai al terrat de l'hotel. Tot això amb la nostra nova amiga watxis. Després ja solets, ens hem fet un massatge ayurvedic tb a l'hotel, que era molt baratet .

Dimecres 18.11.09 Khajuraho

Havent esmorzat molt bé al mateix restaurant d'ahir hem entrat al meravellós conjunt occidental de temples jainis, que són els archiconeguts temples amb escultures eròtiques del kamasutra. Són uns 10 temples en un recinte ajardinat i molt ben cuidat, sorprenentment, que hem anat seguint en sentit de les agulles del rellotge, tal i com diu la nostra estimada Lonely Planet. Ho podríem resumir com una successió d'escenes pornogràfiques amb postures acrobàtiques ben diverses, de tot tipus d'orientacions sexuals (fins i tot amb animals).
Formes curvades que ballen i s'interrelacionen en orgies i batalles,

molt detallades... vaja, un curro espectacular que van dur a terme en només 100 anys, del 950 al 1050.

Unes tres hores després hem decidit anar a veure les cascades de Raneh, a 18km. El camí l'hem fet en un rickshaw superlent... que ens ha aconseguit el 'chico para todo' que vam aconseguir ahir només sortir del tren i que és de l'hotel on estem.

La visita està bé, però creiem que no és mereix les 660 rupies que ens ha costat en total. Bàsicament hem vist un paisatges de roques de diferents materials, a l'estil gran canyón, amb una mica d'aigua al fons i una mini cascada de 30 metres... clar lo fort és quan ens han ensenyat les fotos de com està a l'època dels monzons... quan el gran canyón desapareix i són tot aigües braves. Després hem canimat x una zona que suposadament ens havia de portar a un satuari, però res de res, ni aixó ni animals. Bé, hem vist el cul d'un antílop de lluny i monkeys... però res dels cocodrils que deia a la Lonely Planet, i el guia ens ha dit, abans de demanar-nos la maleida propina, que ell no n'ha vist cap des del 2000... No li hem donat res.

Quan hem arribat al poble, que ha costat bastant (inclús hem hagut de baixar a empènyer el rickshaw), hem anat a fer un recorregut per gairebé tots els restaurants del nostre carrer per cercar un lloc on fer un masala tea i alguna cosa dolça bona i barata per picar, i ja de pas triar on soparem a la nit. Hem acabat al mateix de sempre, jeje, tot i que per sopar anirem a un altre!

Demà agafem un bus diürn de 6 hores per tornar a Jhansi, des d'on surt el tren cap a la nostra destinació final abans de Nepal: Varanasi.

Dijous 19.11.09 De Khajuraho a Varanasi

Després d'esmorzar en el nostre estimat Raja's Cafe hem anat a buscar les motxilles a l'hotel per agafar el bus cap a Jhansi, però, com no, ens hem deixat tornar a liar, jeje. Al final, tot i que ens havia dit varia gent que no hi havia tren, un 'amic' ens ha dit que sí, que hi havia un tren express i ens ha portat en el seu rickshaw a l'estació compartint amb 3 indis per abaratir costos. Si que hi havia tren però no era express, sinó el mateix que ja haviem agafat per venir. Molt incòmode però molt barat. El tren venia amb retard i "l'amic" s'ha fet força amic, sense cometes... ha començat a parlar amb el Sergi i l'ha portat a una parada de sota d'un arbre per convidar-nos a un chai i de camí ena ha agafat unes castanyes (que no són com les d'espanya, però semblants). Hem seguit petant la xerrada, ens ha portat al sol, que deia que era sa, jeje, i allà hem fet un munt d'amics que s'han anat afegint al cercle. Molt divertit tot plegat. Ha estat un moment de relax molt agradable i un dels pocs on no hem sentit que no hi havia cap interès amagat i que després en demanarien alguna cosa. A part d'això, ens hem adonat que d'express res de res i en broma el Sergi li ha fotut una patada al cul. Ja al tren, ens hem assegut a les cadires de fusta, i no adalt coma  l'anterior trajecte, i res, 5 horetes amb cacahuets rancis inclosos i jugant a cartes, mentres tots els indis ens miraven espectants... Ens hem viciat al 'remigio'...i ara tenim un pique que no sabem fins quan arribarà.

Ja a Jhansi, hem esperat 3 hores al proper tren, sopant un thali bo, baratíssim i molt picant a la cantina de l'estació i seguint amb el nostre pique. L'estació estava plena de gent dormint pel terra, amb vaques pel mig... vaja com a tot arreu.

Quan ha arribat el tren hem anat a les nostres respectives lliteres (clase 3AC - 6 lliteres), ja hi havia una parella d'italians que dormien a dalt, nosaltres erem els d'abaix de tot, i al mig dos indis. Era bastant còmode tot i que una mica estret i ens ha costat un poc adormir-nos. El Pere aprofitant una parada bastant llarga ho ha aconseguit. No hem fet cap foto en tot el dia.

Divendres 20.11.09 Varanasi

Al matí, després d'intentar dormir ens hem fet coleguis dels italians i hem continuat picant-nos al remigio. Ja a Varanasi hem compartit un autorickshaw els 4, que junt amb les maletes més un indi afegit, us podeu imaginar que anàvem més que apretadíssims. Hem anat a parar a l'hotel Mishra, recomat per un poli de l'estació i pel conductor de l'autorickshaw, que ens ha semblat prou bé (tot i que els llits són durs), voliem anar a veure més però uns guiris ens han dit que els altres eren més cars, aquest ens ha deixat les habitacions a 300 rupies la nit.

Com les habitacions encara no estaven netes, hem pujat a la terrassa que te unes vistes impressionants del riu Ganges, i hem esmorzat a ple sol prou bé. Un senyor de l'hotel, l'Ali, ens ha fotut un rollo molt interessant, però moooolt llarg, sobre Varanasi i hem pillat una volta en barco per demà a les 5.30am.

Ja descansadets, ens hem endinsat pels carrerons de Varanasi, els anomenats 'galis' (molt estrets i amb molta vida, on els cotxes no entren, tot i que les motos si, rollo Jaisalmer) i tb pels famosos ghats. Per começar hem tingut el que podriem dir la pitjor experiència a l'India, amb permís de Delhi, hem entrat al Manikarnika Ghat, el principal dels crematoris, i un home de casta baixa ens ha posat a un costat i ens ha demanat una donació, no li hem donat i ens ha fet fora... hem fet la volta i a l'altre costat hem fet una fotico de l'assunto...tot i que és una mica morbós per part nostra. MAL!!! Ens ha pillat aquest mateix home i ens ha demanat diners com a multa, dient-nos que sinó tindriem problemes, ens ha amenaçat i intentat fer xantatge. No ens el treiem de sobre, ens perseguia de mala manera... finalment li hem donat 20 rupies però ell volia moolts més, thousands en un principi que ha baixat fins a ome hundred. Nosaltres li hem dit que no i que ens deixés en pau i al final ha marxat amenaçant-nos de que li diria a la polícia i a les families que hem tirat fotos i ens vindrien a pegar amb pals de bambú. Nosaltres, per si de cas, ja hem esborrat les fotos (després de passar-les a l'ordinador) per no deixar proves i si demà ens el trobem ens farem els locos.

Després d'aquests moments de tensió que ens ha deixat una mica neguitosos i amb les cames tremolant, hem seguit passejant vora el riu cap al sud de ghat a ghat, ens hem anat enamorant d'aquesta ciutat mentre es feia fosc. Ja més tranquils, ens hem anat trobant als italians (als nous i als d'Orchha), veiem a la gent banyar-se al riu, rentant la roba o tirant espelmes, Babas (els típics mestres religiosos), altres crematoris més peques, temples, nens jugant al cricket o amb estels... Hem fet una parada en una german bakery (cafeteria) que ha resultat ser nepali i hem fet un masala chai acompanyat d'uns pastissos deliciosos. Hem tornat cap als ghats i al Dasaswamedh Ghat hem vist uns espectacles cerimonials mooolt interessants que no ens han deixat indiferents. Tot seguit hem anat al Ganga Fuji Restaurant per fer una birra i menjar un chicken tika i un pà amb tomàquet (pa bimbo...) mentres hi havia música tradicional hindú en directe. I cap a l'hotel x carrerons, evitant la zona del conflicte, per descansar que demà toca matinar un altre cop.

Dissabte 21.11.09 Varanasi

El dia ha començat molt aviat per agafar la barqueta amb un fred que pelava a les 5.30 am amb els nostres amics italians i una parella més. Abans d'això ja havíem sentit campanes i oracions sobre les 5 com una crida a la gent a despertar-se. La volta Ganges avall ha sigut impressionant... veure com una gran part de la gent que viu aqui es banyava, rentava la roba, els plats,... veure sortir el sol una mica després, apropar-nos a l'altra banda del riu...gairebé deserta (segons l'Ali hi han 3 motius x això: al monzó s'inunda, si moren en aquesta altra banda no van al cel i per veure sortir el sol).  Tot això envoltats d'una gran processó d'altres barques que feien el mateix, alguns llençaven espelmes, però nosaltres hem refusat l'oferta d'una barca amb la que 'casualment' hem xocat. A les 7 hem tornat al llit x dormir un parell d'horetes més i ens ha semblat veure de lluny el senyor d'ahir del crematori, quina porrr!!!

Ja esmorzadets hem decidit emprendre el ganges a peu cap al nord entre ghat i ghat i ens ha agradat molt l'excursió. Sense guiris, els indis es seguien banyant, rentant la roba i l'estenien de tal manera que a vegades havíem de passar entre ella, els nens feien volar estels entre búfals, vaques i merdes en forma d'hamburguesa assecant-se al sol (que en principi després faràn servir per fer foc) Passejant, entre d'altres, pel Gay Ghat (!!!), hem creuat el pont que travessa el riu i hem arribat fins a una zona una mica més marginal, on hi havia les restes de la ciutat antiga de Khasi... que és el lloc on va néixer aquesta ciutat.

El camí de tornada l'hem fet pel laberint de carrerons interiors paral.lels fins arribar al temple Nepalí amb escultures eròtiques que volíem visitar. Com el temple no l'obrien fins les 3pm hem anat a fer un recomfortant chai masala pot i uns trossos de pastís entre coixins i en taules baixes a la Brown Bread Bakery.

Després de visitar el petit temple, hem seguit riu abaix fins a l'Assi Ghat on hem pogut disfrutar dels cossos d'uns quants indis que es seguien banyant, com durant tot el dia. Com ens estavem cagant hem anat a buscar un restaurant i hem anat a parar a un, perdut però amb terrasseta watxis, on hem fet un banana lassi i hem xerrat molt agust amb el cambrer, un indi de 22 anys.

Com ja es feia fosc i quedava molt lluny hem desistit d'anar al pont de la part sud (entre el fort i la universitat) i hem anat a buscar uns temples que suposadament estaven a prop. Quan finalment hem arribat han resultat ser uns templos de mierda enmig de la gran ciutat pura i dura. Hem agafat un ciclorickshaw fins a la rotonda de Godaulia (on comença la ciutat vella i ja no passen cotxes). Aquí hem descobert els bazars, que tb ens han agradat molt i on, com no, ens hem perdut, per tornar a sortir després de mitja hora al mateix lloc: una paradeta d'espècies on el primer cop que hem passat ens han parat unes noies sudamericanes per tastar unes herbes digestives que deien tenien regust a coca-cola... L'amable senyor de la botiga ens ha deixat tastar altres coses i ens ha convidat a un chai.

Hem tornat fins l'hotel, perdent-nos varies vegades més i finalment passant pel crematori d'ahir una mica d'incognit, jeje. A l'hotel hem sopat per últim cop a l'Índia, amb els italians, el Pietric i la Romina, i ens hem acomidat d'ells.

Demà Kathmandú, tristos de partir d'aquí (se'ns ha fet curt i ja estem pensant en la nostra propera ruta x aquest país), però il.lusionats amb la nova etapa de la nostra aventura, tot i que també una mica nerviosos.

Diumenge 22.11.09 De Varanasi a Kathmandú

Ha estat un viatge molt plàcid, d'uns 40 min, d'avió, gairebé el mateix temps que en autorickshaw fins el diminut aeroport on hem esmorzat en una paradeta del carrer i on dp hem fet moltes cues fins a seure al nostre seient a business class, que ens ha recordat el que un dia vàrem ser, els senyoritos del Rajastan.

A l'aeroport de Kathmandú el Sergi es podia haber colat com a il.legal, ja que ha a hagut de sortir fora de l'aeroport a treure diners d'un caixer x pagar el visat. diners en rupies nepalis que hem hagut de canviar a dòlars... I ja per fi, fora, ens ha trobat en Dan Kagi, un home pel que sembla simpàtic i rialler que ens ha portat a la nostra nova casa.

Un piset molt monu, molt millor del que ens pensàvem, el qual ja hem canviat una mica al nostre gust. Encara li falten 4 coses bàsiques i de decoració, però d'entrada ens encanta, amb una separació entre dormitori i menjador en forma d'arc circular. Tb hem conegut al Laxmi i hem anat a fer una birra i un jalo molt bo, entre d'altres coses hem menjat pulmons i llengua de cabra, i carn de búfal, a un bar super cutre abaix de casa. El Laxmi, que viu al costat ens ha convidat a conèixer casa seva i hem pujat al terrat x veure les vistes de tota la ciutat.